Les votacions (Paròdia de j.m.)

Un relat de: jos monts

...El món és un compendi de paradoxes. Ja ho veuràs! On vius tu? Bé, potser ets una excepció, però quasi tota la majoria de mortals com tu i com jo som els primers que hem de donar comptes a l’ajuntament de la nostra comunitat. També a aquell senyor o senyora que hi ha per alcalde, no esta mancat de donar explicacions a les autoritats superiors que també són subordinats d’altres i d’altes instancies, “tot plegat un joc d’ous”. I bé l’hagis escollit tu o uns altres, és igual, ja que al cap i a la fi hem de ballar al compàs dels rebots que ens dicten les seves ordenances.

Qui és aquest senyor a qui li han donat aquest càrrec tan honorífic? La majoria de gent i, per mitjà de la votació, l’han fet seure a la poltrona de mig dictador. Per “uns” amiguismes, uns quants saben que en sortiran beneficiats, colla d’aprofitats! D’altres en sortiran recompensats en algun que altre menester, colla de mamons!

Molts de vosaltres, els votants, espereu una ideologia, que segons el seu pamflet de propaganda, juga amb el vostre vistiplau. La predicació de bones obres a realitzar s’aprofita de la ignorància de la gent. Il•lusos!

Els altres, lògicament, han d’anar a votar, simplement per ser uns bons conciutadans. Resignació!

Quins falten? Ah, sí! Els qui no hi estan d’acord: els inconformistes perdedors i mal pensats que tenen el pressentiment que l’escollit és com una recepta de cuina, la preparació de la qual és la següent:

Ingredients:
Un pollastre
Un despatx
Uns quants “xoriços”

Preparació:
S’agafa el pollastre ben pentinat, i guarnit amb corbata o amb una camisa de quadrets que sembli de pagès. Tot dependrà dels comensals si són gaire refinats o del terròs. Igualment tots ells pagaran la festa!

Un despatx...No! Què dic? Una casota ben gran i maca!

Lògicament no hi poden faltar els “xoriços” de denominació d’origen. Aquets es poden trobar a totes les comarques del país. Ells sols ja faran la seva tasca d’enriquir el pollastre en benefici d’ells.

Parlem dels comensals, una vegada presa la possessió del honorable.
La festa ha estat assolida i ben païda. Quin pollastre més bo...!

Ja tot normalitzat i havent transcorregut uns quants mesos, la gent, quasi tothom, ja no recorda la recepta. Som curts de mollera. Com podem estar pagant el convit?

Carai! La casa gran fa compendi! Com si tots tinguéssim una gran granja de luxe, ens apugen el lloguer cadastral, les taxes, els arbitris, les normatives i moltes coses més, com ara la construcció de més zones d’aparcament als carrers, ja que se les havia deixades l'anterior batlle. I, a vegades, se cenyeixen a noves burocràcies implantades moltes vegades pels xoriços que hi van donar gust en el seu moment.

Ja és ben cert el que diuen que, mentre hi hagi burros, altres aniran a cavall. I, també, que el ciudatà a peu s’entrebanca diverses vegades amb la mateixa pedra. Segurament n’haureu sentit d’altres que, en aquest moment, no em vénen a la memòria. Però per què recordar-ho si d’aquí quatre anys haurem de degustar un altre “Pollo”, ens agradi o no!?

Comentaris

  • Bon relat Josep[Ofensiu]
    Naiade | 10-07-2013 | Valoració: 10

    Has sabut fer-me riure amb un tema que no fa gaire gracia, però tenim que lluitar per canviar-ho, per difícil que sigui. Per cert he perdut el teu mail, sé que em vas enviar el nou, però no el devia anotar bé. Gracies pel teu coment
    Una abraçada

  • jajajajaja[Ofensiu]
    Anaïs | 27-06-2013

    Bon relat, sí senyor, he rigut i amb ganes. Tot i que la situació no és gens graciosa i no sé com es pot canviar, sempre va bé posar-hi una mica d'humor.
    Un somriure,
    Anaïs

  • tenim dret a estar ben "emprenyats"..., i tant!![Ofensiu]
    teresa serramia | 27-06-2013

    i si podem fer-ne humor, millor......
    és tan terrible que, si no li podem donar la volta, no ho podríem resistir...
    Molt ben expressat, jos mos......, molt bé!!
    Gràcies pel teu comentari...i.., endavant!!!!!

  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 24-04-2012


    El teu comentari a IMPOTÈNCIA i el relat en sí, no se'n van massa de la teva Paròdia.

    Estem condemnats a viure segons la melodia que fa sonar el que en aquell moment "toca la flauta" a tots els demés.

    El més trist de tot es que davant de la situació mundial en el tema laboral, son masses els que hauran d'aprendre a viure com reflecteixo en el meu relat de L'OPULÈNCIA A LA POBRESA, tinguis el nivell social i econòmic que tinguis. Molta gent haurà de mirar de trobar una cadira lliure en un menjador social, si és que no han d'acabar tancant clar!!!

    Moltes gràcies per llegir-me i comentar-me i... procurem no perdre l'optimisme.

    Gemma

  • Bona paradoxa[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 09-03-2012


    Que fàcil sería viure sino ens haguessim de complicar tant l'existència...

    Gemma

  • M'has fet somriure durant tot el relat...[Ofensiu]
    brins | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Quina exposició tan verídica d'unes realitats quotidianes que no podem canviar per més que ho intentem.

    Tens una gran facilitat per a la crítica, l'humor i la ironia; et felicito molt sincerament.

    Una abraçada,

    Pilar