No recordo.

Un relat de: jos monts


Et voldria envejar, però no puc
Et voldria odiar, sí , però no puc
Et voldria oblidar , però no puc

Com un gerro de porcellana, mol valuós.

Me l'enduré, l'imitaré, i mel vendre !!! no ho puc fer.
M' indigne, l'odio aquell terrissaire que el va fer.
Mes valdria no haver-lo vist, el gerro acabat de fer.

Un dia el gerro es va trencar, per un impuls humà.

No recordo res, tot malgrat.
En la vaga ment, ha quedat.
Un record, que ja ha passat.
Gràcies i ja me n'he oblidat.

Jos Monts

Comentaris

  • Tot allò que som[Ofensiu]
    Lèvingir | 25-04-2011

    tot allò que em passat
    tot el que em fet i ens ha marcat

    no ho podem deixar marxar.

    Lèvingir

  • Molt simbòlic![Ofensiu]
    Ari Garrido | 12-03-2010 | Valoració: 10

    M'agrada aquesta contundència teua, les paraules com menys siguen i més efecte fagen, més impacte ens fan als lectors. M'agrada el ritme i la idea d'equiparar un record amb un gerro de porcellana. Original.

    Besets!

  • Nyanga | 28-01-2010

    Aquest gerro que tots hem vist i hem desitjat alguna vegada mai haver comprat...
    M'ha agradat aquest poema, amb un regust d'enyor i amb unes comparacions tan originals.
    Gràcies pel teu comentari!

  • oblidar el gerro[Ofensiu]
    Nyanga | 18-12-2009

    Tots hem volgut i desitjat oblidar, hem volgut odiar per així no recordar, però no és tan fàcil. Si és pogués oblidar amb la facilitat amb la que un gerro es trenca....

    bonic el poema, i original la manera com has transmès els sentiments..

    gràcies per les teves paraules!

    una abraçada,

  • Molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 14-12-2009 | Valoració: 10

    Sentiments que tots em sentit algun cop de la nostre vida, però tot necessita el seu temps. Ferits hem desitjat allunyar de cop el que ens mortifica, hem desitjat no haver conegut mai, paraules i més paraules, que no eren més que desesperació. Però a la fi, s'esborra l'ombra que semblava no manxaria mai i tan sols queda un petit record amagat al sac de l'oblit.

    Una forta abraçada

  • més feliços[Ofensiu]
    Fada del bosc | 04-12-2009

    Un record que ja ha passat... ja me n'he oblidat....
    Tan de bó tothom tinguès la capacitat d'oblidar.
    seriems més feliços.
    Un poema amb un missatge bonic.

  • Recordar i oblidar...[Ofensiu]
    Romy Ros | 03-12-2009 | Valoració: 10

    jugues amb aquests mots fent un precios poema que representa un actitud però que al final la vitalitat pot més i aconsegueix deixar de banda els mals records. Enhorabona!

  • Un bon poema...[Ofensiu]
    brins | 24-11-2009

    Un esclat de paraules que, com una ràfega de vent , foragita aquells vells sentiments que el propi instint vol esvair perquè feien mal. És curiós com la pròpia naturalesa ens proporciona
    amb el temps, l'oblit que necessitem.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Amb sentiment[Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 20-11-2009

    Tant de bo fos tant fàcil oblidar..., normalment el que passa és el del primer paràgraf.
    Gràcies pel comentari, la veritat és que seria genial que pogués treballar en aquest món dels guions i el teatre.
    Merci
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: