LA REVOLTA DELS GALLS - NADAL 2016

Un relat de: Materile



LA REVOLTA DELS GALLS
El senyor Esclop tenia la granja més cobejada de tota la contrada. Era famós per la cria d’aviram, sobretot galls i gallines. Era dels pocs que quedaven, de grangers, que alimentaven els galls i les gallines amb blat de moro i força enciam ben talladet, també hi afegia llavor de raïm i procurava que la dieta fos sempre ben equilibrada.
Tenia l’aviram a l’exterior, lliures, cosa que feia que el seu creixement fos el més envejat i desitjat per ser consumit pels humans. Pel voltant de les festes de Nadal rebia molts encàrrecs de restaurants, mercats i privats que li compraven els animalons.
LA REVOLTA DELS GALLS - NADAL 2016

Al senyor Esclop li agradava cridar- los amb el crit de “tites, tites...” perquè anessin a menjar i els donava l’aliment amb la mà. Ells ho sabien i li ho agraïen. Eren feliços i ben avinguts: una gran família!

El temps passava i Nadal cada vegada era més a prop. A la granja es respirava una espècie de neguit, els animals estaven nerviosos. Es despertaven més d’hora i cridaven esverats: quiquiriquic, quiquiriquic...!! i les gallines no ponien tants ous, es passaven el dia amunt i avall amb el seu característic: coc, coc. coc...!!!

Un dia el senyor Esclop va decidir que ja començaria a servir comandes de galls i gallines per les festes; així que va engabiar unes quantes aus i els va donar de menjar. Els altres animals es van revolucionar i van intentar atacar el granger per defensar els que estaven presoners.

Aquella nit, es van reunir i van fer una assemblea, i van estar d’acord que ho havien de comunicar al Sindicat de Galls i Gallines i d’altres plomatges.

El Sindicat els va dir que no hi podien fer res. L’única cosa que se’ls ocorria era fugir i demanar ajuda. Davant d’aquella perspectiva, van decidir fer, a cop de bec, un forat a la tanca de filferro i fugir. Era clar que ho havien de fer a poc a poc per no ser descoberts. I així, un dia i un altre, fins que van tenir un forat prou gran per poder passar-hi quan arribés la nit.

Van decidir que se n’anirien el dia 8 de desembre, abans que les venguessin, i així va ser. Molt abans de mitja nit van travessar el poble i es van dirigir a l’església que encara hi havia la porta oberta. Galls i gallines, i d’altres espècies que corrien perill, van entrar entrar-hi sense esvalotar i es van amagar darrere l’altar. Ningú les va veure.

L’endemà, quan el mossèn va anar-hi per fer la missa va veure plomes a terra i va notar una ferum estranya. Amb precaució va avançar cap a l’altar i les va poder veure ben juntes. Els animals es van espantar i van moure les ales deixant a terra una catifa de plomes. El mossèn, molt sorprès, els va dir:

―Oh! Beneïts sigueu animalons de Déu! Què hi feu aquí? Per què heu entrat a la casa del Senyor?
Les aus van córrer cap a un lateral de l’església per refugiar-se, just al costat del pessebre, i les gallines es van posar a escatainar, els galls feien quiquiriquic, les oques clacaven..., tots xerraven alhora. El mossèn va quedar ben bocabadat, meravellat..., però aviat reaccionà i digué:

―Oh, germans de plomatge, que ens serviu d’aliment, Déu ha parlat a través de la vostra veu, les vostres pregàries seran escoltades. Heu anat al pessebre perquè entengués que us havia de protegir, i així ho faré! Ningú gosarà tocar-vos ni una ploma mentre jo sigui el vostre guardià. No patiu, nostre Senyor també us vol.

Mentre el capellà parlava, els animals callaven i entenien el missatge.

―Déu és compassiu i benigne..., vosaltres també sou criatures de Déu. Que la Llum de Nadal resplendeixi una vegada més.

BON NADAL 2016

MARIA TERESA GALAN (Materile)








Comentaris

  • De bona gana em faria vegetariana![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-01-2017 | Valoració: 10

    El teu conte és molt dolç i maternal. Encara que no apropiat per a nens, si volem que mengin pollastre! Felicitats.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Bon profit![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Malgrat tot, que bo que n'és un pollastre a l'ast! (perdó). Però és que la humanitat que respira aquest relat m'ha arribat profundament. Pobres gallines, quin patiment els dies abans de Nadal! Sort de l'humor i l'ingeni, que ho sol·lucionen tot. Maria Teresa, que passis un bon cap de setmana, bon Nadal endarrerit i visca la bona literatura!

    Aleix

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Ja hi havia llegit en un Nadal de Conte Inés un relat magnífic i ple de tendresa. Gràcies per valorar els meus, bonica!

  • O i tant que et tinc a preferits![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-01-2017 | Valoració: 10

    El que passa és que m'havies despistat amb el nom sencer.
    El teu relat, a banda d'una vessant còmica, és molt emotiu. Em recorda "Rebel·lió a la granja" de George Owen i m'ha fet somriure el passatge del sindicat d'aviram. També em recorda el drama de la família Ulises del TBO quan havien de matar el gall dindi per Nadal. Suposo que tu també vas llegir el TBO, és un referent de la nostra època.
    Però la part emotiva és quan el capellà decideix protegir els animalons. Al cap i a la fi, al pessebre sempre hi hem posat galls i oques com també ànecs al riu de paper de plata. Sense oblidar els corderets que ofereixen els pastors a Jesús.
    És un relat molt ben portat i molt ben escrit.
    Que tinguis un any 2017 molt feliç i que continuïs escrivint relats tan interessants.

    Una abraçada.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 31-12-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Si tens una imatge en un arxiu separat.

    BON ANYS NOU !!

    tribuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 31-12-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Si tens una imatge en un arxiu separat.

    BON ANYS NOU !!

    tribuna@guimera.info

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: