LA REVOLTA DELS GALLS - NADAL 2016

LA REVOLTA DELS GALLS
El senyor Esclop tenia la granja més cobejada de tota la contrada. Era famós per la cria d’aviram, sobretot galls i gallines. Era dels pocs que quedaven, de grangers, que alimentaven els galls i les gallines amb blat de moro i força enciam ben talladet, també hi afegia llavor de raïm i procurava que la dieta fos sempre ben equilibrada.
Tenia l’aviram a l’exterior, lliures, cosa que feia que el seu creixement fos el més envejat i desitjat per ser consumit pels humans. Pel voltant de les festes de Nadal rebia molts encàrrecs de restaurants, mercats i privats que li compraven els animalons.
LA REVOLTA DELS GALLS - NADAL 2016

Al senyor Esclop li agradava cridar- los amb el crit de “tites, tites...” perquè anessin a menjar i els donava l’aliment amb la mà. Ells ho sabien i li ho agraïen. Eren feliços i ben avinguts: una gran família!

El temps passava i Nadal cada vegada era més a prop. A la granja es respirava una espècie de neguit, els animals estaven nerviosos. Es despertaven més d’hora i cridaven esverats: quiquiriquic, quiquiriquic...!! i les gallines no ponien tants ous, es passaven el dia amunt i avall amb el seu característic: coc, coc. coc...!!!

Un dia el senyor Esclop va decidir que ja començaria a servir comandes de galls i gallines per les festes; així que va engabiar unes quantes aus i els va donar de menjar. Els altres animals es van revolucionar i van intentar atacar el granger per defensar els que estaven presoners.

Aquella nit, es van reunir i van fer una assemblea, i van estar d’acord que ho havien de comunicar al Sindicat de Galls i Gallines i d’altres plomatges.

El Sindicat els va dir que no hi podien fer res. L’única cosa que se’ls ocorria era fugir i demanar ajuda. Davant d’aquella perspectiva, van decidir fer, a cop de bec, un forat a la tanca de filferro i fugir. Era clar que ho havien de fer a poc a poc per no ser descoberts. I així, un dia i un altre, fins que van tenir un forat prou gran per poder passar-hi quan arribés la nit.

Van decidir que se n’anirien el dia 8 de desembre, abans que les venguessin, i així va ser. Molt abans de mitja nit van travessar el poble i es van dirigir a l’església que encara hi havia la porta oberta. Galls i gallines, i d’altres espècies que corrien perill, van entrar entrar-hi sense esvalotar i es van amagar darrere l’altar. Ningú les va veure.

L’endemà, quan el mossèn va anar-hi per fer la missa va veure plomes a terra i va notar una ferum estranya. Amb precaució va avançar cap a l’altar i les va poder veure ben juntes. Els animals es van espantar i van moure les ales deixant a terra una catifa de plomes. El mossèn, molt sorprès, els va dir:

―Oh! Beneïts sigueu animalons de Déu! Què hi feu aquí? Per què heu entrat a la casa del Senyor?
Les aus van córrer cap a un lateral de l’església per refugiar-se, just al costat del pessebre, i les gallines es van posar a escatainar, els galls feien quiquiriquic, les oques clacaven..., tots xerraven alhora. El mossèn va quedar ben bocabadat, meravellat..., però aviat reaccionà i digué:

―Oh, germans de plomatge, que ens serviu d’aliment, Déu ha parlat a través de la vostra veu, les vostres pregàries seran escoltades. Heu anat al pessebre perquè entengués que us havia de protegir, i així ho faré! Ningú gosarà tocar-vos ni una ploma mentre jo sigui el vostre guardià. No patiu, nostre Senyor també us vol.

Mentre el capellà parlava, els animals callaven i entenien el missatge.

―Déu és compassiu i benigne..., vosaltres també sou criatures de Déu. Que la Llum de Nadal resplendeixi una vegada més.

BON NADAL 2016

MARIA TERESA GALAN (Materile)