La resposta

Un relat de: jovincdunsilenci
Se't fa estranya la remembrança d'aquell temps d'ofec, l'opressió que senties; com si algú o alguna cosa et resseguira i t'aspirara, però tothom tenia sospites i prevencions idèntiques a les teues i ningú no gosava expressar-les obertament.

Ben mirat, totes les ciutats tenen una casa encantada que viu al marge de la realitat, replegada sobre ella mateixa i indiferent a la insensibilitat que l'envolta; com una estrella que es retroalimenta del seu propi misteri; però allò que va donar la veu d'alarma va ser la substitució dels fantasmes de tota la vida per xiquets que vivien sols, preferiblement als terrats de molts habitatges humils. Cobrien el seu rostre amb una careta i no jugaven; eren presències estàtiques i mudes que cap família reclamava; si estaven a prop teu notaves llum, ulls sempre atents al cel i també certa precaució per part d'ells, la qual cosa agraïes perquè t'espantaven molt.

El desconcert inicial i la manca d'informació feren la resta: les veus humanes, a poc a poc, començaren a creuar-se, fent-se mil preguntes prohibides i posant-les totes a rodar, a cau d'orella, perquè calia entendre que ho hauríem d'enfrontar tots sols; a l'any 2060 el món seguia involucionant, mentre giravoltaven sofisticades antenes i tu, que tenies el cel sota els peus, esperaves l'Albert en una avinguda sembrada de micro xips de plata. Entre la gentada, obrint-se pas, venien ell i el seu gos. Havíeu corregut cap a casa junts quan, ja a dintre de l'ascensor, el gos s'anava encongint a mida que pujàveu i la mà de l'Albert tremolava involuntàriament; reculareu els tres, just quan la porta se us va obrir bruscament.


«Venim d'una estrella», és tot el que vau interpretar, en un registre vocal diferent; i sí, sense la careta eren una barreja intensa d'humanitat i d'una altra cosa… Sigil·losament i discreta, ja s'havien instal·lat entre nosaltres; i nosaltres, però, encara no sabíem què havien vingut a fer i ni tan sols si eren bons o dolents.




Comentaris

  • ENDAVANT !!!!![Ofensiu]
    jomagi | 29-04-2016 | Valoració: 10

    VISCA LES TERRES VALENCIANES !!!!!!

  • Dolçament intrigant.[Ofensiu]
    jomagi | 27-04-2016 | Valoració: 10

    El futur pròxim el fabrica aquest present nostre tant o més misteriós del que molts es pensen. Molt bò.
    Una abraçada.

  • Cap problema[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2016 | Valoració: 10

    No he tingut cap problema amb el teu comentari a la "Poesía negra", ans al contrari; tot el que sigui dir el que es pensa, raonant, argumentant, posant els dubtes sobre la taula, etc., endavant! Et tinc present i valoro els teus comentaris. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Confusió onírica[Ofensiu]
    iong txon | 21-04-2016

    Sí, mareja una mica en el sentit que transmet aquesta sensació de desconcert i confusió que moltes vegades tenim en despertar d'un somni o d'un malson. I malgrat tot, el relat ens fa somiar ordenadament amb el seu plantejament (els dos primers paràgrafs) el nus, on hi ha la major concentració d'elements simbòlics, i finalment el seu desenllaç, sense tancar del tot la cosa, comme il faut.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-04-2016 | Valoració: 10

    Molt original. M' agrada

  • Ciència-ficció?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2016 | Valoració: 10

    Ostres, quin relatàs! Les coses que semblen mentida, potser no ho són tant. Una imatge m'ha quedat al cap, la dels nens al terrat amb màscares, immòbils. Un gran exercici de ciència-ficció, o potser no tant? Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: