Cercador
La goteta
Un relat de: Calderer- Compartir:
Asseguts un davant de l'altra, enllaçats braços, cames i sexes, ens movem rítmics i compassats. Et miro el front clivellat d'esquitxos de suor, el fruit del nostre incansable feinejar, i hi veig a la frontera entre la pell i els cabells, una goteta minúscula. L'observo, m'atrau, hipnòtica, mentre continuem el suau gronxar-se de l'un en l'altre. De sobte la gota es desprèn i inicia una lenta davallada front avall, recaptant la resta de les gotetes que troba pel camí, com un riu recapta dels seus afluents. Convertida en una perla et passa entre les celles i baixa veloç pel nas, fa un revolt i et rellisca cap a la galta, segueix pel plec a tocar dels llavis entreoberts i calents, els evita i avança tremolosa fins a la barbeta. Assedegat em llenço a xuclar-te-la, tasto la teva pell humida, salada i calenta però la gota se m'escapa, i s'esquitlla coll avall. Cau i cau fins que s'estanca al clotet on acaba el coll.
Intrigat la segueixo observant, sense aturar el nostre ball cadenciós. Una estrebada més forta, potser meva, potser teva, fa que sobreïxi del clotet i comenci una ràpida carrera que la porta cap al teu pit esquerre, tan blanc, tan petit, tan ferm; l'escala i resta penjant del mugró. Per un moment es tenyeix del maduixa del teu erecte mugronet i oscil·la, endavant i endarrere, al ritme dels nostres gemecs. Per fi es llença en un salt mortal que amb un vol acrobàtic la fa aterrar a tocar del melic. Salva aquest perill i continua amb el caminar a batzegades que tu i jo li provoquem cap al bosc confús dels nostres pubis. Allà la perdo, però quan imagino que regalima fins a la vall del goig i que es fon amb les teves humitats esclato de plaer, m'escolo, m'esllavisso, em buido; com un regal, com un afluent més de la teva petita i gloriosa goteta.
Comentaris
-
>Curiós...[Ofensiu]Annalls | 16-01-2013
...l'atenció a la goteta i simpàtic també.
La narrativa bona, molt bona diria jo...no pots parar de llegir evidentment.
Anna -
Quan la passió...[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 22-11-2009 | Valoració: 10
... no fa perdre el món de vista! Un relat sensacional i ben portat. Intens, literàriament elegant i distret. Un relat que posa de relleu les petites coses, unes petites coses que fan que destaqui entre altres relats de gènere eròtic. Una goteta trapella que es fon en la luxúria d'uns instants de plaer...
Encantat de llegir-te, Calderer! I mil gràcies pel teu comentari!
Salut i lletres!!!
V
l´Autor
44 Relats
275 Comentaris
92953 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi
A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:
EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.
MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca
El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.
També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.
I un llibre en solitari:
TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.
Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com
-------------
Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.
---------
Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?
----------
Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.