Cercador
La dona i els fills... i els pares i els germans
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
S'encenen els dies amb el foc d'un incendi creat a consciència...
i ara la flama ja no crema d'amor.
He llegit una guerra en el vers d'un poeta rebel.
Han trepitjat els principis dels homes
perquè preval el desig de mentir, netejar-se el rostre amb or a les mans.
Vull declarar-me culpable de tot.
Ja només puc estimar la dona
i els fills
i els pares
i els germans.
Jo només puc estimar tot això
i la meva apreciada Terra Catalana.
Comentaris
-
ja he repetit comentari de nou[Ofensiu]magalo | 26-07-2011
ho sento. em repeteixo. tu diràs ,mira dos comentaris nous i tindràs una decepció..es que no tinc remei!
-
...i els amics[Ofensiu]magalo | 26-07-2011
T'oblides els amics de sempre i els amics relataires.
Estem aqui encara que no sempre et comentem el que escrius.
Digues que ens estimes una mica, va!,
Espero que segueixis inspirat com amb tot el que vaig llegint.
un petonàs
Marta -
...i els amics[Ofensiu]magalo | 26-07-2011
T'oblides els amics de sempre i els amics relataires.
Estem aqui encara que no sempre et comentem el que escrius.
Digues que ens estimes una mica, va!,
Espero que segueixis inspirat com amb tot el que vaig llegint.
un petonàs
Marta -
caram marc...[Ofensiu]joandemataro | 24-07-2011 | Valoració: 10
precioses paraules on es desprèn una gran força-indignació i amb algunes expressions realment sorprenents
et felicito
una abraçada
joan -
La terra sota els peus[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-07-2011 | Valoració: 10
Clar i català Marc! Poesia breu, intensa i transmissora d'ideals sentits. Ben definida en dues parts, la queixa i l'amor. Només una cosa, no et declaris culpable. La culpabilitat implica haver comès algun delicte. Quin n'has comès tu? Escriure i remoure consciències... i fer-nos gaudir amb les teves paraules i reflexions, un cop més. Una abraçada ben arrelada.
Aleix
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
875544 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.