La conversió de l'arquitecta

Un relat de: SrGarcia
Em dic Ermessenda de Subirats-Sant Martí. Sí, els cognoms me’ls he inventat. Va ser per veure si deixaven de dir-me “la mala puta de l’Ermessenda”, però va ser inútil.

La meva vida només ha tingut un principi i una guia: la fidelitat a les institucions de la Ciutat. Sóc una patriota. Els principis, valors, normes, lleis, costums, de la ciutat sempre han estat en el meu pensament.

He servit la ciutat en tot en el que he pogut, especialment en l’exèrcit i en la Construcció. També he destacat en l’atletisme i en l’estudi de diverses ciències.
Com a militar vaig servir a l’arma de cavalleria; ara sóc capitana d’un esquadró.
A la Construcció vaig començar com a manobre i ja estic estudiant la part més teòrica per a ser la primera arquitecta de la ciutat.

Sempre he sigut molt exigent amb mi mateixa; la ciutat no pot tolerar mediocritats. També he sigut molt exigent amb els que treballaven amb mi. Al meu esquadró i a les meves obres s’hi treballa molt, s’hi treballa bé, s’hi treballa amb ordre i disciplina. No tolero la droperia i la incompetència. Potser ve d’aquí que em diguin com em diuen.

Em va arribar l’edat de convertir-me en matrona, és a dir, de donar un xiquet a la ciutat. Ho acceptava i ho desitjava. Sense reproducció no existiria la ciutat.


Em van buscar el millor semental possible; no podia ser d’altra manera per a una dona com jo. Es deia Sadurní i de seguida vam simpatitzar. Semblava tot un patriota.

Aviat em vaig adonar que això de quedar-se prenyada no era feina de mal fer. Jo no havia pensat mai en l’aspecte tàctic del procediment. El Sadurní em feia venir unes pessigolles que jo sempre havia ignorat. Aquelles pessigolles van ser tota una troballa.

M’hi vaig aficionar. Ràpidament vaig imposar al Sadurní la mateixa disciplina que a la caserna i a les obres. Un bon patriota no es podia quedar curt en la sagrada missió de procrear un nou habitant de la nostra estimada ciutat.

El seu patriotisme anava molt bé les tres primeres vegades; però jo de pessigolles no en tenia mai prou.
-On s’ha vist que un patriota defalleixi! El patriotisme ens ha de portar a superar totes les dificultats. S’han d’encarar tots esl reptes amb perseverança i obstinació.
Animat per aquest vibrant orgull encara li quedava patriotisme per a dues vegades més. Però d’aquí ja no passava; per més arengues i per més estímuls que li pogués donar, el seu patriotisme es quedava arrugat i allò ja no hi havia forma d’endreçar-ho.

Encara tenia sort; les meves companyes aspirants a matrones em solien dir que als seus sementals el patriotisme els donava per a una vegada o dues a molt estirar.

Però de patriotes com en Sadurní n’hi havia pocs.

Sovint feia cara de cansat i em deia que ho deixéssim per a un altre dia. Naturalment, jo no podia tolerar aquesta desídia, aquesta manca d’impuls patriòtic. Les obligacions envers la ciutat eren sagrades i això no es discutia. A més, mai se sabia quan em podia quedar prenyada, s’havia d’insistir i insistir; les coses es fan bé, no a mitges.

Al cap de tant insistir els astròlegs mèdics van confirmar que ja estava prenyada. A pesar de les meves protestes, el Sadurní se’n va anar tot dient que ja estava prou cremat i que no s’acostaria a una dona almenys en tres anys.


Vaig tornar a l’obra. La meva manera de mirar els homes havia canviat del tot. Ja no els veia com a una colla de dropos que havia de fer treballar encara que fos a bastonades.

Els treballadors m’inspiraven un afecte especial i del tot insospitat. Dies abans jo no pensava en res més que en els meus estudis per a ser arquitecta. Tota la meva vida era geometria, primer en paper i després en pedra i totxos.

Després d’allò mirava els homes d’una altra manera. Manobres, paletes, a tots els mirava amb tendresa i desig.

Cada vegada que veia aquells cossos cepats i lluents per la suor em venien unes escalfors que em pujaven per les cuixes i se m’aferraven als punts notables: incentre, circumcentre, ortocentre i baricentre.

Mai hagués pogut pensar que unes formes bastant més corrents que les d’un paraboloide hiperbòlic em poguessin provocar unes entresuors tan molles.


L’únic problema a l’obra era que no hi havia cap lloc còmode i net. Vaig començar a buscar un lloc adient i el vaig trobar a la caserna. A la vora de les quadres hi havia la pallissa, un magatzem per a guardar-hi la palla que servia de llit i entretenia la gana dels cavalls. Era un lloc còmode, discret, càlid, íntim i acollidor. Vaig decidir convertir-lo en la meva oficina d’activitats eròtiques sense finalitat reproductiva.

M’ho vaig prendre a la valenta. En cosa de quinze dies ja m’havia passat per la pallissa set mossos de quadra, dos ferradors, tres soldats, un caporal, dos tinents i un proveïdor de civada.

Els nois s’esmerçaven de valent en fer-me pessigolles. Com qui no vol, vaig assolir el meu objectiu,ja mai més em van dir “la mala puta de l’Ermessenda”.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-05-2020 | Valoració: 10

    M’ encanta llegir te de veritat, aprenc molt fe ttu. Hracies per llegirme

  • Sóc l'aprenent d'egiptòleg[Ofensiu]
    kefas | 21-05-2020

    SrGarcia sempre és un plaer sentir la petja del seu esperit crític en els talons de l'escultura literària que hom ha bastit després de incommensurables esforços en la persecució de les muses esquives. Com bé ha endevinat, de ciència egiptològica no en sé un borrall i m'he servit de la coneguda figura de la transposició històrica-anímica per transportar un bocí de la meva biografia al subconscient del lector. Estimo que els resultats brollaran abans de que finalitzi el següent deceni.

  • Vaja quina una![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2020 | Valoració: 10

    Ostres, quina personalitat més increíble desplega l'Ermessenda! Un relat molt original, amb un sentit de l'humor molt fi. Desitjo que la protagonista aconsegueixi el seu propòsit, tan personal com profesional. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Amor lliure[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 18-05-2020 | Valoració: 10

    Benvinguts a l'amor lliure i sense perjudicis. M'ha agradat la frase: "Vaig decidir convertir-lo en la meva oficina d'activitats eròtiques sense finalitat reproductiva"
    Felicitats!
    I gràcies pel teu comentari "Mr. Jones, l'enterramorts".
    Ens veiem o ens llegim aviat,
    Neus Marín

  • Gràcies...SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-05-2020

    Gràcies SrGarcia, pel teu amable comenetari al meu poema "Dits d'erotisme", on em dius que es una preciosa poesia i molt bonica i d'un erotisme molt delicat.
    Saluts. PERLA DE VELLUT

  • Gràcies pel comentari[Ofensiu]
    Atlantis | 05-05-2020

    Gràcies per comentar-me.

    Quan una porta bastant temps vivint sap que per molt que tinguis persones que poden acompanyar-te en moments dolorosos o plaents, ets tu la única responsable de la teva vida. El poema vol ser una reafirmació d’això. Perquè ja mai més tindràs uns pares que t’arrauleixin i et donin seguretat.



    Cuida’t i una abraçada

  • perfecto[Ofensiu]
    cityplumbers | 02-05-2020

    I am not sure anything so true has ever been said. plumbers naples fl

  • Pefecto[Ofensiu]
    cityplumbers | 02-05-2020 | Valoració: 8

    I am not sure anything has ever been said so true. plumbers naples fl

  • Geometria descriptiva[Ofensiu]
    kefas | 16-04-2020

    Bon home, m'heu enlluernat. Jo també tinc els gens quadrats. I quan he llegit la biografia de la Ermessenda, que és la de la recerca dels centres geomètrics sobre els que bascula l'univers, m'he emocionat. Sóc geòmetra topogràfic especialitzat en la perspectiva isomètrica dels punts suspensius i he notat que la Ermessenda els té ben situats. En té tres, la pàtria, el maó i el pessipunt, i tant desenvolupats per una progressió geomètrica sense confins, que molt em temo que si un artista del maó no aconsegueix frenar-la, haurem de canviar en nom de la Geometria per la de Ermessendria. I això seria fatal per a les nostres neurones.

  • Moltes gràcies per la lectura[Ofensiu]
    aleshores | 15-04-2020

    Moltes gràcies per la lectura del conte.
    Ara em sembla que he anat massa de pressa.

    El que comentes del poema, el vaig penjar aquí a Relats per amb l'anterior pseudònim, T. Cargol, el 2005.

  • Gràcies...SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-04-2020

    Gràcies pel teu comentari on em dius que ignores el motiu dels colors dels ulls. Cadascú és un món per pensar el colors. Jo expresse els colors dels ulls que són hialins i així ho poetitze, com m'havia inspirat. El poema queda reflectit l'admiració dels color dels ulls. Sí, és una metàfora... bona, això he tracta de fer-ne.
    Saluts
    PERLA DE VELLUT

  • Gràcies[Ofensiu]
    Canela fina | 05-04-2020

    Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "Seducció", m'alegro que t'hagi agradat i que consideris que està ben escrit, encoratja a seguir escrivint.
    D'altra banda, fer esment a la teva Ermessenda, un nom d'una sonoritat extraordinària talment com tot el teu relat, una bona lectura, gràcies.

  • Excel.lent relat[Ofensiu]
    Atlantis | 26-03-2020

    Els teus relats sempre em fan somriure, per la manera com estan escrits, per les paraules que empres, per la lleugeresa amb què és llegeix.

    Ermessenda , una dona emprenedora en la feina i en el desig, quan el descobreix. Ben trobada la paraula pessigolles per aclarir l’acte del sexe i ben trobat el final, quan aconsegueix el seu objectiu. Quan tots gaudeixen d’ella passa a una altre categoria de la dona manaire, que no agrada, a la que sap gaudir del cos i dels altres cossos.

    També : incentre, circumcentre, ortocentre i baricentre, la utilització aquests mots per expressar zones íntimes. Molt ben trobat.

    Un excel·lent relat.

    Bon matí de dijous.

  • M'ha arribat al cor[Ofensiu]
    Eric Martinez | 23-03-2020

    L'Ermessenda dona una visió personal increíble del seu esser, dels seus sentiments... Es increíble com pots arribar als costats mes íntims dels lectors, no sé perque, pero m'ha arribat al cor!

    Una forta abraçada company.

    Eric

  • Una gran patriota[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-03-2020

    Sembla que les hormones s’han imposat a les neurones. L’Ermessenda va anar bé mentre ningú li va despertar la gana però, un cop desfermada la voracitat, ja no va tenir aturador, tot i anar en detriment de la seva carrera plena de mèrits. Bé, tot són carreres, s’ha de reconèixer que ella es donava tota, tant per una cosa com per l’altra. I va aconseguir desterrar l’adjectiu “mala” de davant de tot del seu nom hahaha.

  • Gràcies[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-03-2020

    Moltes gràcies, xiquets. Agraeixo de tot cor els vostres comentaris.

    Aprofito l'avinentesa per agrair també els comentaris dels nostres estimats trolls, ja veig que pugen de nivell.

  • Georg[Ofensiu]
    stbpope | 22-03-2020

    Very good article well written keep up the good work
    http://www.nolapoolcleaner.com
    here

  • billy joel[Ofensiu]
    stbpope | 22-03-2020

    Bona descripció de l'amor, amb aquest relat de la fugida, que has descrit amb molta paciència i amb molta voluntat. Està molt bé i té un gran sentit de l'amistat.
    Gràcies per compartir les teues vivències, MariaM.
    Una abraçada...
    Perla de vellut local appliance repair

  • genial[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 21-03-2020 | Valoració: 10

    Així ha de ser. Una dil-ligent ho és amb tot
    merces

  • Amazona.[Ofensiu]
    Nil | 21-03-2020 | Valoració: 10

    Aquesta Ermessenda de Subirats-Sant Martí fa por! déu apiadi a qui caigui en els seus braços... En el paper d'aquest personatge, els home hi quedem com a simples objectes de desig i plaer. En certa manera la "Dona Amazona", és més aviat una femina lèsbica.
    M'ha agradat com arribes a tensar la corda amb aquest procedir... Potser algun relataire hi tindrà algun somni humit. Salut, Nil.

  • Cercant les pessigolles.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-03-2020 | Valoració: 10

    Vaja! Des del principi al final, aquest relat m'ha impressionat molt, doncs l'Ermessenda des del principi cercava les pessigolles i al final ho va assolir... No tenia la qualitat de tindre'ls, aquelles pessigolles. Molt bo i molt provocador.
    Salutacions.......

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: