La conversió de l'arquitecta

La vida de l'Ermessenda, la dona que al principi no podia gairebé ni veure els homes, que després coneix l'amor (o el desig) de la seva vida, que quan aquest marxa acaba simpatitzant amb molts homes i perdent la seva fama de dona conflictiva, de "puta"... Es podrien dir moltes coses del teu relat. Felicitats sinceres.

Ja feia algun temps que no posava un 10 a un relat... Fins fa una temporada "només" posava un 8 o un 9.

T'animo a seguir fent relats igual de sorprenents a aquest.

Que passis un bon dia.

Hola
; https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/08/el-patrimoni-historic-catalogat-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/torre-de-defensa-de-salou-o-de-pere.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/09/la-clssica-cambrils-salou-cambrils-per.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/01/la-torre-del-port-o-del-barri-de-la.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/05/la-torre-del-llimo-cambrils-tarragona.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/torres-de-vigilancia-litoral-al-baix.html

Sempre queden coses per a vuere.

Antonio

M’ encanta llegir te de veritat, aprenc molt fe ttu. Hracies per llegirme

SrGarcia sempre és un plaer sentir la petja del seu esperit crític en els talons de l'escultura literària que hom ha bastit després de incommensurables esforços en la persecució de les muses esquives. Com bé ha endevinat, de ciència egiptològica no en sé un borrall i m'he servit de la coneguda figura de la transposició històrica-anímica per transportar un bocí de la meva biografia al subconscient del lector. Estimo que els resultats brollaran abans de que finalitzi el següent deceni.

Ostres, quina personalitat més increíble desplega l'Ermessenda! Un relat molt original, amb un sentit de l'humor molt fi. Desitjo que la protagonista aconsegueixi el seu propòsit, tan personal com profesional. Una forta abraçada.

Aleix

Benvinguts a l'amor lliure i sense perjudicis. M'ha agradat la frase: "Vaig decidir convertir-lo en la meva oficina d'activitats eròtiques sense finalitat reproductiva"
Felicitats!
I gràcies pel teu comentari "Mr. Jones, l'enterramorts".
Ens veiem o ens llegim aviat,
Neus Marín

Gràcies SrGarcia, pel teu amable comenetari al meu poema "Dits d'erotisme", on em dius que es una preciosa poesia i molt bonica i d'un erotisme molt delicat.
Saluts. PERLA DE VELLUT

Gràcies per comentar-me.

Quan una porta bastant temps vivint sap que per molt que tinguis persones que poden acompanyar-te en moments dolorosos o plaents, ets tu la única responsable de la teva vida. El poema vol ser una reafirmació d’això. Perquè ja mai més tindràs uns pares que t’arrauleixin i et donin seguretat.



Cuida’t i una abraçada

Bon home, m'heu enlluernat. Jo també tinc els gens quadrats. I quan he llegit la biografia de la Ermessenda, que és la de la recerca dels centres geomètrics sobre els que bascula l'univers, m'he emocionat. Sóc geòmetra topogràfic especialitzat en la perspectiva isomètrica dels punts suspensius i he notat que la Ermessenda els té ben situats. En té tres, la pàtria, el maó i el pessipunt, i tant desenvolupats per una progressió geomètrica sense confins, que molt em temo que si un artista del maó no aconsegueix frenar-la, haurem de canviar en nom de la Geometria per la de Ermessendria. I això seria fatal per a les nostres neurones.

Moltes gràcies per la lectura del conte.
Ara em sembla que he anat massa de pressa.

El que comentes del poema, el vaig penjar aquí a Relats per amb l'anterior pseudònim, T. Cargol, el 2005.

Gràcies pel teu comentari on em dius que ignores el motiu dels colors dels ulls. Cadascú és un món per pensar el colors. Jo expresse els colors dels ulls que són hialins i així ho poetitze, com m'havia inspirat. El poema queda reflectit l'admiració dels color dels ulls. Sí, és una metàfora... bona, això he tracta de fer-ne.
Saluts
PERLA DE VELLUT

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "Seducció", m'alegro que t'hagi agradat i que consideris que està ben escrit, encoratja a seguir escrivint.
D'altra banda, fer esment a la teva Ermessenda, un nom d'una sonoritat extraordinària talment com tot el teu relat, una bona lectura, gràcies.

Els teus relats sempre em fan somriure, per la manera com estan escrits, per les paraules que empres, per la lleugeresa amb què és llegeix.

Ermessenda , una dona emprenedora en la feina i en el desig, quan el descobreix. Ben trobada la paraula pessigolles per aclarir l’acte del sexe i ben trobat el final, quan aconsegueix el seu objectiu. Quan tots gaudeixen d’ella passa a una altre categoria de la dona manaire, que no agrada, a la que sap gaudir del cos i dels altres cossos.

També : incentre, circumcentre, ortocentre i baricentre, la utilització aquests mots per expressar zones íntimes. Molt ben trobat.

Un excel·lent relat.

Bon matí de dijous.

L'Ermessenda dona una visió personal increíble del seu esser, dels seus sentiments... Es increíble com pots arribar als costats mes íntims dels lectors, no sé perque, pero m'ha arribat al cor!

Una forta abraçada company.

Eric

Sembla que les hormones s’han imposat a les neurones. L’Ermessenda va anar bé mentre ningú li va despertar la gana però, un cop desfermada la voracitat, ja no va tenir aturador, tot i anar en detriment de la seva carrera plena de mèrits. Bé, tot són carreres, s’ha de reconèixer que ella es donava tota, tant per una cosa com per l’altra. I va aconseguir desterrar l’adjectiu “mala” de davant de tot del seu nom hahaha.

Moltes gràcies, xiquets. Agraeixo de tot cor els vostres comentaris.

Aprofito l'avinentesa per agrair també els comentaris dels nostres estimats trolls, ja veig que pugen de nivell.

Així ha de ser. Una dil-ligent ho és amb tot
merces

Aquesta Ermessenda de Subirats-Sant Martí fa por! déu apiadi a qui caigui en els seus braços... En el paper d'aquest personatge, els home hi quedem com a simples objectes de desig i plaer. En certa manera la "Dona Amazona", és més aviat una femina lèsbica.
M'ha agradat com arribes a tensar la corda amb aquest procedir... Potser algun relataire hi tindrà algun somni humit. Salut, Nil.

Vaja! Des del principi al final, aquest relat m'ha impressionat molt, doncs l'Ermessenda des del principi cercava les pessigolles i al final ho va assolir... No tenia la qualitat de tindre'ls, aquelles pessigolles. Molt bo i molt provocador.
Salutacions.......