JUSTICIA PEL SEU COMPTE

Un relat de: Alromat
JUSTÍCIA PEL SEU COMPTE

Sempre havia cregut en la justícia i en que les lleis estan per complir-les, i qui no ho feia havia de pagar les conseqüències.
Però dos anys enrere un fet havia alterat la seva vida i la de la seva família per sempre. Una nit, un parell de nois havien atacat la seva filla adolescent quan tornava a casa després d'haver sortit amb els seus amics. La van assaltar i van abusar d'ella.
Ara, la seva filla encara estava en tractament psicològic arran d'aquells fets. Tenia malsons a les nits i no podia anar sola pel carrer.
Els dos nois havien estat detinguts i jutjats. Un d'ells havia estat condemnat a vint anys de presó com a autor material dels fets. Però a l'altre l'havien deixat en llibertat condicional ja que el jutge va considerar que només havia col·laborat en la violació. Però la seva filla li assegurava que ell també hi havia participat activament.
Per això havia decidit que faria justícia pel seu compte. Havia esbrinat on treballava aquell noi i aquell dia el va seguir fins a casa seva. Portava la pistola a la butxaca de l'abric i esperava dins el cotxe fins que tornés a sortir de casa.
Quan el va veure sortir de casa, va baixar del cotxe i es va dirigir cap a ell. Va veure que portava una bossa d'escombraries i que es dirigia al contenidor de davant de casa. Ell s'hi va acostar i quan el noi es va girar se'l va quedar mirant i va notar que el reconeixia. Mentre el noi se li acostava ell va treure l'arma de la butxaca i va apuntar-lo amb ella.
- Sé qui és vostè. El pare d'aquella noia. Sento molt el que li vam fer. Tota la meva vida me'n penediré, va dir el noi.
En aquell moment va sortir de la casa una noia amb una nena petita, i el noi les va mirar.
- He canviat li juro. Ara sóc pare i no sóc el noi que era abans. Perdoni'm.
Va tornar a guardar la pistola a la butxaca i va fer mitja volta sense dir res. Després de tants mesos pensant en agafar-se la justícia pel seu compte, ara en el moment decisiu no era capaç de fer-ho.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: