NIT EN BLANC

Un relat de: Alromat
NIT EN BLANC

Va parar el cotxe just on s'acabava el camí de terra. A partir d'allà només es podia endinsar en el bosc caminant. Va baixar del cotxe i va obrir el maleter. Dins, embolicat amb un llençol, hi havia un cos sense vida. Es va posar uns guants, va agafar-lo i va carregar-se'l a l'espatlla amb dificultat, El cos devia pesar uns seixanta quilos però ell podia carregar-lo perque era fort i corpulent.
Va endinsar-se en el bosc intentant recordar sempre la direcció en que anava per no perdre's. Quan portava uns vint minuts caminant va parar per descansar cinc minuts i agafar aire. Va continuar la marxa carregant el cos i uns deu minuts després va decidir que aquell li semblava un bon lloc. El bosc era molt espès en aquell punt. Hi havia molts arbres i molta vegetació arran de terra.
Va deixar el cos a terra i va apartar una mica el llençol per tal que quedés al descobert la cara de la noia. Sabia qui era. No recordava haver-la matat però era la prostituta amb la que havia estat la nit anterior.

Després de tornar a tapar completament el cos amb el llençol i tapar-lo una mica amb fulles i herbes, va fer mitja volta i va tornar cap al cotxe.
Mentre caminava va intentar recordar més coses de la nit anterior. Recordava que després de sopar amb els seus amics, van anar de festa i després de prendre unes quantes copes en un parell de llocs diferents, van acabar en aquell prostíbul. Ell va triar aquella noia rossa, de la qual no recordava el seu nom però sí que era russa.
Després de passar una bona estona amb ella, ja no recordava res més d'aquella nit boja, fins que a l'arribar a casa a les vuit del matí, va obrir el maleter del cotxe i va descobrir el cadàver de la noia.
Ja havia anat a més d'un comiat de solter però en aquest no sabia que havia passat per acabar amb un cadàver al seu cotxe.
Havia de tornar ràpid a casa i canviar-se de roba. Aquella nit havia sigut el seu comiat de solter i en un parell d'hores.... es casava.

Una estona després era dins del seu pis de solter, pensant que havia de fer. Li van començar a venir remordiments pel que havia fet i es plantejava si havia de fer com si res i si s'havia de casar en aquelles circumstàncies.

De cop se li va fer molt dur pensar en estar mentint tota la vida i haver d'amagar una cosa tan grossa com aquella. Va pensar en la noia que estava a punt de convertir-se en la seva dona. Ara es sentia culpable per haver-la enganyat la nit anterior amb aquella prostituta, i a més, ara ella s'havia de casar amb un assassí.
Va agafar un paper i un bolígraf i es va posar a escriure una nota. Ho confessaria tot i s'acomiadaria d'ella explicant-li perque no es podia casar amb ella.
Quan va acabar la nota la va deixar damunt la taula i va marxar.
Va pujar al cotxe, va arrencar i va sortir del poble.

Un parell d'hores més tard caminava per la muntanya no gaire lluny d'on havia enterrat el cadàver de la prostituta.
Va mirar el rellotge i va veure que ja passaven vint minuts de l'hora prevista pel seu casament. Es va imaginar tots els convidats esperant que ell aparegués i preguntant-se on s'havia ficat. Com que tenia el mòbil apagat no podien contactar amb ell i potser algú ja havia anat a casa seva a buscar-lo i havia trobat la nota. No ho sabia i no ho sabria mai. Va arribar al final del caminet i es va aturar. Llavors va mirar avall i va veure l'impressionant penya-segat d'uns dos cents metres d'alçada.
Llavors va tenir un últim pensament per la seva parella, com acomiadant-se d'ella i va tancar els ulls. Va avançar un parell de passes fins que el peu dret només va trobar el buit....

Mentrestant a l'esglèsia tothom el seguia esperant preguntant-se que li hauria passat. Només hi havia una persona que no es preocupava, i fins i tot se'n alegrava de que el nuvi no es presentés al casament: un dels seus amics i antiga parella de la noia que ara estava a l'altar vestida de blanc i esperant el nuvi sense entendre res.
Ell somreia, mentre recordava com la nit anterior va matar aquella prostituta i la va ficar al maleter del cotxe d'aquell desgraciat que anys enrere li havia pres la nòvia i que aquella nit anava completament begut. Per fi havia arribat el moment de la seva venjança.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: