PACTE AMB EL DIABLE

Un relat de: Alromat
Tot el poble estava celebrant la revetlla de Sant Joan. Uns ballaven mentre sonava la música, altres xerraven al voltant de la foguera i altres llançaven petards i coets.
Ell va acomiadar-se de la seva dona i va sortir de casa ignorant tota aquella festa en la que participava tot el poble. Perque aquell any, ell i la seva familía no estaven per revetlles. El seu fill, que a aquella hora ja dormia, portava uns mesos malalt. Molt malalt. Els metges li donaven poques setmanes de vida.
Es va dirigir cap a les afores del poble i va agafar el camí de la cova del diable.

Hi havia una llegenda que explicava que en aquella cova apareixia el diable cada nit de Sant Joan. Volia parlar amb ell i demanar-li que salvés al seu fill. Estava disposat a fer qualsevol cosa a canvi de la vida del seu fill.
Quan va ficar-se més al mig del bosc va encendre la llanterna perque la foscor ja ho cobria tot. Poc a poc el camí anava fent pujada i ell va calcular que en una hora arribaria a la cova.

Quan per fi va arribar-hi, era al voltant de la mitjanit i estava cansat perque els últims metres eren en un terreny molt complicat i fins i tot va haver d'enfilar-se per unes roques. Davant de la porta de la cova es va aturar un moment i només va escoltar el silenci de la nit i les fulles dels arbres movent-se degut al vent que feia. Va entrar a la cova i va seure a terra recolzant-se a la paret. Estava disposat a esperar tota la nit fins que el diable fés la seva aparició.

Un parell d'hores després va sentir un soroll a l'interior de la cova. Va girar el cap en aquella direcció i va veure una tènue llum ataronjada. Li va arribar una forta olor de sofre i la llum es va fer més potent. Llavors es va projectar una ombra allargada a la paret de la cova i una veu molt greu va parlar:
- Crec que m'has vingut a veure a mi. Què puc fer per tu?
Va necessitar uns segons per recuperar-se de l'ensurt i llavors es va aixecar de terra per parlar amb aquella veu que no es deixava veure del tot.
- Necessito un favor teu. Has de curar el meu fill. La meva dona i jo no podrem viure sense ell
La veu greu va trigar uns segons a respondre:
- Si el curo, ja saps que a canvi hauràs de fer el que jo et demani.
- Faré qualsevol cosa. Ho prometo, va dir ell.
- Doncs el curaré. I tu vine a veure'm l'any que ve i ja et diré quin és el pacte que et proposo. Et diré que has de fer. Jo no faig cap favor a ningú.
Ell va acceptar i va marxar amb la promesa que li va fer el diable: el seu fill estaria curat en els propers dies i ell havia de tornar l'any següent a aquell mateix lloc.
Va arribar a casa, va entrar a l'habitació del seu fill per fer-li un petó i es va ficar al llit intentant no despertar a la seva dona.

Dues setmanes després el seu fill estava molt millor. Ja no tenia febre, menjava més i tenia mes forces per caminar i sortir a jugar amb els seus amics. De fet ara mateix estava jugant a la plaça del poble amb una nena amiga seva que a més era la seva veïna. Ell se'l mirava assegut en un banc i encara no s'ho creia. Ara el veia correr i jugar però pocs dies abans havia estat a punt de morir. De fet, els metges tampoc s'ho creien. No entenien que havia passat. Les últimes proves que li van fer al nen indicaven que la malaltia practicament havia desaparegut del tot. Ho consideraven un cas molt estrany.

Un any després ja tornava a ser la nit de la revetlla de Sant Joan. La malaltia del seu fill ja era un record llunyà que havia quedat enrere com un malson. Però aquesta nit havia de tornar a la cova del diable per pagar el deute que tenia amb ell. Al voltant de la mitjanit va abandonar la festa, es va acomiadar de tothom i va enfilar el camí cap a la cova.

Quan va arribar va veure aquella llum ataronjada al fons de la cova i aquella olor de sofre que recordava com si fos ahir. Llavors va sentir aquella veu tan greu:
- Fa estona que t'espero. Pensava que no vindries. Com està el teu fill?
- Està bé, l ivas salvar la vida. Sempre t'ho agrairé.
- Però avui hem de decidir que faràs a canvi....
- El que tu vulguis. De debò
- Et donaré dues opcions. Tu tries la que prefereixis.... Haig de canviar la vida del teu fill per la d'una altra persona. Vaig salvar el teu fill però ara ha de morir algú a canvi seu...Una opció es aquella nena amiga del teu fill. Puc fer que tingui la mateixa malaltia que tenia el teu fill. I l'altra opció ets tu. Si saltes al buit des d'aqui dalt haurem saldat el deute. Pensa que prefereixes...

No s'ho va haver de pensar ni un segon. No podia permetre que morís aquella nena veïna seva i que era la millor amiga del seu fill. Va pensar en tot aquell any que havia passat al costat del seu fill curat quan ja creia que li quedaven pocs dies de vida. Va avançar cap al precipici i va posar un peu al buit visualitzant per última vegada la imatge de la seva dona i del seu fill.





Comentaris

  • Segur que era el diable?[Ofensiu]
    wynelland | 06-08-2017

    Al diable li has donat una caracterització més humana del que és habitual. Fins i tot m'ha semblat generós. En tot cas, encara que el relat no sucumbeixi a l'horror més fosc, m'ha semblat que té força i que enganxa.

  • Tant de bo...[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-08-2017

    ...hi hagués un diable a qui lliurar la pròpia vida a canvi de la d'un ésser estimat... Bon relat, entretingut, enganxa fins al final.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: