UNA TRISTA INFÀNCIA

Un relat de: Alromat
UNA TRISTA INFÀNCIA

Va tancar-se a la seva habitació com sempre que el seu pare començava a cridar i a dir males paraules a la seva mare. Només tenia deu anys i no podia soportar veure aquella escena ni sentir els crits dels seus pares.
Últimament passava més sovint i fins i tot un parell de cops, quan els crits havien acabat i ell sortia de la seva habitació, va trobar a la seva mare curant-se les ferides. Una vegada tenia un cop a l'ull i una altra sang als llavis.

Aquell dia quan ell estava estirat al llit tapant-se el cap amb un coixí per no sentir els crits i els cops, de sobte va sentir a la seva mare fent un crit de dolor i va decidir que havia de fer alguna cosa per ajudar-la.
Va obrir la porta de l'habitació i silenciosament va anar cap a la cuina. Va agafar un ganivet i es va dirigir cap al saló. Es va aturar al llindar de la porta i va veure el seu pare agafant pels cabells a la seva mare. Va avançar una mica i llavors el seu pare el va veure. Es va tornar a aturar amb el ganivet a la mà sentint la mirada de ràbia del seu pare. Ell tremolava però li va aguantar la mirada treient forces d'on va poder. La seva mare plorava en veure'l allà i li va cridar que sortís i tornés a la seva habitació. El seu pare va deixar anar la seva mare empenyent-la contra la paret i va començar a avançar cap a ell.
Llavors es va sentir un cop molt fort a la porta d'entrada i en poc segons va entrar al saló un home que ell va identificar com el seu veí que era policia. Va suposar que el seu veí havia sentit els crits i va obrir la porta d'una puntada per poder entrar a la casa.
El seu veí va llançar-se contra el seu pare. Es van barallar però en un moment el seu veí va tenir el seu pare inmobiltzat a terra.
Ell va acostar-se a la seva mare i ella es va incorporar i va abraçar-lo. Es va fixar que la seva mare sagnava pel nas i per la cella i es van quedar abraçats una bona estona mentre tots dos ploraven i les seves llàgrimes es barrejaven i pensaven que aquell infern en el que havien viscut els últims mesos s'havia acabat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: