HISTÒRIES DE LES RAMBLES

HISTÒRIES DE LES RAMBLES

Vull parlar de les Rambles de Barcelona. Ara que han sigut notícia. Maleïda notícia. M'han vingut al cap molts records personals de les Rambles.
Alguns d'aquests records són de la meva infància. Quan era nen hi anàvem molt a passejar amb els meus pares. Recordo les botigues d'animals on sempre m'aturava per observar els ocells, els peixos, les tortugues i altres espècies que hi havia a la venda. També els trilers que jugaven amb els turistes amagant la boleta i apostant diners per esbrinar on era. Jo intentava endevinar-ho sense saber que tot allò era una estafa. I també recordo quedarme admirant les estàtues humanes que es movien quan els hi llençava una moneda.
Durant les festes de Nadal, en un balcó dels antics magatzems Sepu, hi havia un patge reial que saludava a la gent amb la mà i jo li tornava la salutació esperant que em portés molts regals.
I em quedava mirant el mural de Miró dibuixat a terra cada cop que hi passava.
També recordo haver anat a veure tot just quan es va estrenar E.T l'extraterrestre, al cinema Capitol al capdamunt de les Rambles. O haver baixat passejant fins al monument a Colom i agafar les golondrines per anar al “Rompeolas” (així se li deia en aquella época).
I haver entrat en aquell món màgic que per mi era el Mercat de la Boqueria amb un munt de gent cridant i on s´hi pot comprar de tot.
Amb l'escola vam anar a visitar el Museu de Cera i al passar per la sala de terror vam sortir corrents com si les figures de cera ens perseguissin.
Evidentment també hi tinc records sent adult, com alguna celebració de títols del Barça a la Font de Canaletes o tota una nit de Reis fent de voluntari a una recollida de juguets solidària al Palau de la Virreïna.
He passat gran estones al Teatre Poliorama, per exemple rient amb l'humor mut de El Tricicle o recentment vaig assistir al Liceu a la primera ópera de la meva vida.
I tothom hauria d'anar algun cop al Café de l'Òpera on es conserva un ambient de Barcelona antiga, i on jo alguns cops he passat estones en solitari llegint algun llibre.
En fi, volia recordar tot això perque cap terrorista ens ho prendrà. Seguirem passejant per les Rambles, recordant les experiències viscudes i observant els tresors que s´hi amaguen.Sense por i amb orgull. Les Rambles seguiran formant part de la meva vida.