RETORN PER NADAL

RETORN PER NADAL

Va baixar de l'autocar a la plaça del poble. Era el dia de Nadal i estava nevant. Feia 10 anys que no trepitjava el seu poble. Encara no havia superat els fets del dia de Nadal de 10 anys enrera, però havia decidit que ja era el moment de tornar a veure la seva família: pares, tiets, cosins i avis. A l'única persona que no podria tornar a veure mai més era la seva germana. Feia 10 anys havia mort. Va ser en un dia de Nadal en que també nevava com avui.

Va posar-se els guants i va anar caminant cap a casa seva. Va fixar-se en l'arbre de Nadal gegant que hi havia al bell mig de la plaça. Aquesta tradició del poble no havia canviat.
Quan va arribar davant de casa seva, va mirar el rellotge i va pensar que tota la família ja deuria estar reunida. Va aturar-se uns segons i va recordar el dia en que havien assassinat la seva germana allà mateix....
Ell era dins la casa ajudant la seva mare amb el dinar de Nadal i a parar la taula on dinaria tota la família. La seva germana havia sortit una estona perque havia quedat amb un noi amb el que començava a sortir. Però de sobte va sentir uns crits al carrer i va reconèixer la veu de la seva germana. Va sortir de casa corrent i la va veure estirada a terra sobre la neu mentre un noi sortia corrent carrer avall. Ell es va acostar a la seva germana i es va agenollar al seu costat. Li va descordar la jaqueta i va veure molta sang al pit i l'abdómen. Li havien clavat diverses ganivetades. Va abraçar-la mentre ella anava perdent el coneixement. Uns segons després va morir als seus braços.

Va tornar al present i va trucar al timbre. Va respirar fons i la porta es va obrir. El seu pare no s´ho podia creure i va abraçar-lo sense dir res. La seva mare va treure el cap i en veure´l es va posar a plorar. També es van abraçar i després va anar saludant tota la família a la que feia 10 anys que no veia.
Tothom interiorment va recordar els fets del passat... La mort de la seva germana, la detenció del noi que sortia amb ella, el funeral,la depressió de la seva mare, i la seva marxa del poble. Una setmana després del funeral va marxar perque no podia seguir al poble sense la seva germana. No es podia treure del cap la seva última mirada entre els seus braços. Necessitava canviar d'aires. Primer va estar uns mesos a Londres i després va marxar a l'Argentina on havia passat tots aquells anys.

Van seure tots a taula, inclosos els fills de la seva cosina que ell encara no coneixia. En un extrem de la taula hi havia dues cadires amb dues fotografies molt grans. Una era seva i l'altra era de la seva germana. Li van explicar que tots aquells anys havien deixat dues cadires buides el dia de Nadal en record seu.
Va seure a la cadira que estava dedicada a ell i es va adonar que a terra hi havia un regal. Era el regal que anaven a fer-li 10 anys enrere i que no va arribar a obrir mai.
A la cadira del costat, la dedicada a la seva germana, també hi havia el regal que ella havia d'obrir aquell Nadal.
Per això, ell va decidir que no obriria el seu. El va deixar al costat del regal de la seva germana, com a petit homenatge. Si ella no va tenir regal, ell tampoc el volia.
Finalment, van començar a dinar mentre la fotografia de la seva germana presidia la taula. Per primer cop desde la seva mort tornava a passar el Nadal amb la seva família i mentre menjava i explicava a tots que havia estat fent aquells anys, pensava que potser havia arribat el moment de tornar a casa definitivament.
Un dia de Nadal de fa 10 anys havia perdut a la seva germana, però ara, en un altre dia de Nadal es retrobava amb la seva família.