Cercador
L'ESCRIPTOR
Un relat de: Alromat- Compartir:
L'ESCRIPTOR
Era assegut a la taula davant de l'ordinador. Tenia obert un document de WORD totalment en blanc. Intentava escriure alguna cosa, alguna història que pogués interessar a algú. Però no hi havia res a fer, no tenia idees noves.
Sis anys enrere treballava d'administratiu en unes oficines. Sempre havia llegit molt però mai havia escrit res. Un bon dia li va venir una història al cap. Per que no provava d'escriure-la? I així ho va fer.
Era una història sobre un grup de lladres que volien robar uns quadres al Museu Louvre de París. Li va sortir una gran novel·la policíaca, amb grans dosis d'intriga i d'acció. La va titular “Robatori a París”. Va enviar el text a tres o quatre editorials i li van comprar de seguida.
La novel·la va ser un èxit de vendes. Li van traduïr al castellà, al francés, a l'anglès i uns quants idiomes més, i en total s'havien venut més de vint millions d'exemplars.
La seva vida va canviar. Es va fer ric, va deixar la feina i es va mudar de casa.
Però ara mateix era allà, en blanc davant l'ordinador. Es va aixecar i va mirar per la finestra des del segon pis de casa seva. Davant seu veia el jardí i més enllà el bosc espés amb els colors grocs i marrons de la tardor. Feia cinc anys que vivia en aquella casa aïllada de l'enrenou de la ciutat on vivia abans, on creia que podria escriure amb tranquilitat.
Tot just instalar-se en aquella casa es va posar a escriure la segona part de la seva única novel·la. La va escriure en poc temps, la història li va sortir d'una manera molt fluïda. Li va publicar la mateixa editorial que li havia publicat la primera. Però tot va anar malament des del principi. La crítica la va destrossar. Deien que era una repetició de la primera novel·la (canviant París per Londres) i a més hi van trobar moltes errades de dates i d'obres d'art. De fet, segurament tenien raó. L'havia escrit sense documentar-se gaire, creient que tot seria molt fàcil. Aquest cop només li van traduïr al castellà i en total només va vendre uns cinquanta mil exemplars. Les xarxes socials anaven plenes de burles dels lectors d'aquesta segona novel·la. No va agradar a ningú.
Ara va tornar a seure davant l'ordinador, va fer un glop d'aigua i es va concentrar per intentar començar alguna història nova. Portava anys intentant-ho però després de la segona novel·la no havia escrit res mai més. Amb una excepció, un conte infantil curt.
Destrossat per les crítiques de la segona novel·la va estar un temps amagat de la gent, sense gairebé ni sortir de casa. Era incapaç d'escriure res, fins que un dia se li va acudir una història per nens, un petit conte. El va escriure i el va enviar a l'editorial, però va rebre un no per resposta. Era un escriptor marcat negativament per la crítica i no es podien arriscar a publicar res més seu. Va intentar col·locar el conte a altres editorials, i fins i tot, el va portar directament a algunes escoles perque l'expliquessin als nens, però quan la gent sentia el seu nom i el reconeixien, no en volien saber res.
Mai més havia pogut escriure res.
Va tancar l'ordinador fart de perdre el temps davant la pantalla i just en aquell moment li va sonar el mòbil.
Eren els de l'editorial que li havien publicat les dues novel·les. El trucaven per donar-li una bona notícia. Havien comprat els drets de la seva primera novel·la per traduïr-la al xinès, i això suposaria milions de llibres venuts i un munt de diners.
Va donar les gràcies i va penjar. Gràcies a la seva primera novel·la podria viure tota la seva vida amb diners de sobra. Això sí, seria un escriptor d'una única novel·la.
Era assegut a la taula davant de l'ordinador. Tenia obert un document de WORD totalment en blanc. Intentava escriure alguna cosa, alguna història que pogués interessar a algú. Però no hi havia res a fer, no tenia idees noves.
Sis anys enrere treballava d'administratiu en unes oficines. Sempre havia llegit molt però mai havia escrit res. Un bon dia li va venir una història al cap. Per que no provava d'escriure-la? I així ho va fer.
Era una història sobre un grup de lladres que volien robar uns quadres al Museu Louvre de París. Li va sortir una gran novel·la policíaca, amb grans dosis d'intriga i d'acció. La va titular “Robatori a París”. Va enviar el text a tres o quatre editorials i li van comprar de seguida.
La novel·la va ser un èxit de vendes. Li van traduïr al castellà, al francés, a l'anglès i uns quants idiomes més, i en total s'havien venut més de vint millions d'exemplars.
La seva vida va canviar. Es va fer ric, va deixar la feina i es va mudar de casa.
Però ara mateix era allà, en blanc davant l'ordinador. Es va aixecar i va mirar per la finestra des del segon pis de casa seva. Davant seu veia el jardí i més enllà el bosc espés amb els colors grocs i marrons de la tardor. Feia cinc anys que vivia en aquella casa aïllada de l'enrenou de la ciutat on vivia abans, on creia que podria escriure amb tranquilitat.
Tot just instalar-se en aquella casa es va posar a escriure la segona part de la seva única novel·la. La va escriure en poc temps, la història li va sortir d'una manera molt fluïda. Li va publicar la mateixa editorial que li havia publicat la primera. Però tot va anar malament des del principi. La crítica la va destrossar. Deien que era una repetició de la primera novel·la (canviant París per Londres) i a més hi van trobar moltes errades de dates i d'obres d'art. De fet, segurament tenien raó. L'havia escrit sense documentar-se gaire, creient que tot seria molt fàcil. Aquest cop només li van traduïr al castellà i en total només va vendre uns cinquanta mil exemplars. Les xarxes socials anaven plenes de burles dels lectors d'aquesta segona novel·la. No va agradar a ningú.
Ara va tornar a seure davant l'ordinador, va fer un glop d'aigua i es va concentrar per intentar començar alguna història nova. Portava anys intentant-ho però després de la segona novel·la no havia escrit res mai més. Amb una excepció, un conte infantil curt.
Destrossat per les crítiques de la segona novel·la va estar un temps amagat de la gent, sense gairebé ni sortir de casa. Era incapaç d'escriure res, fins que un dia se li va acudir una història per nens, un petit conte. El va escriure i el va enviar a l'editorial, però va rebre un no per resposta. Era un escriptor marcat negativament per la crítica i no es podien arriscar a publicar res més seu. Va intentar col·locar el conte a altres editorials, i fins i tot, el va portar directament a algunes escoles perque l'expliquessin als nens, però quan la gent sentia el seu nom i el reconeixien, no en volien saber res.
Mai més havia pogut escriure res.
Va tancar l'ordinador fart de perdre el temps davant la pantalla i just en aquell moment li va sonar el mòbil.
Eren els de l'editorial que li havien publicat les dues novel·les. El trucaven per donar-li una bona notícia. Havien comprat els drets de la seva primera novel·la per traduïr-la al xinès, i això suposaria milions de llibres venuts i un munt de diners.
Va donar les gràcies i va penjar. Gràcies a la seva primera novel·la podria viure tota la seva vida amb diners de sobra. Això sí, seria un escriptor d'una única novel·la.