Jo vinc d'un silenci

Un relat de: Fidel

Vas deixar ta mare i el silenci dels carrers blancs
per aixecar la guitarra a la ciutat dels amants vermells.
I homes i dones, van alçar-se amb els teus mots.
I a casa, ma mare sentia els teus discos,
i a fora els ‘grisos' feien la feina bruta
i la "formación del espíritu" la feina neta.
I ma mare, que ja venia d'un immens crit col·lectiu
va cridar amb tu que tanta pau, ordre i silenci...
no eren per aquest món. I una multitud de fulles verdes
ja no varen callar mai més, i es convertiren en arbres
gens solemnes, i aquests en boscos ferms. I van dir ‘NO'.
Ells tenien els carrers però vosaltres ja les places
i cantàveu al vent entre hiverns de llum blava i terra roja.
i ...

I tu, de quin silenci vens ?
Jo vinc d'un nosaltres que ha sentit la llibertat
i té més forces per viure.
Jo vinc de tu mare :
del darrer silenci, dels primers crits d'amor.
Vinc d'una guitarra no resignada i d'uns versos alçats,
rebels com un puny de mel,
que encara crepiten a les places
on ara hi juguen les meves filles que ja saben dir ‘NO'.

Comentaris

  • Talment com un cant[Ofensiu]
    perunforat | 08-01-2010

    Un cant que posa els pèls de gallina...He sentit, al llegir-lo, el mot d'una guitarra que cantava i el flaire d'uns versos esculpits amb història; una de col.lectiva i l'altra pròpia, la que ajuda a escopir versos, paraules somrients, records en punts i comes...
    Un repte molt emotiu Fidel!

    Arreveure!!!

  • Talment com un cant[Ofensiu]
    perunforat | 08-01-2010

    Un cant que posa els pèls de gallina...He sentit, al llegir-lo, el mot d'una guitarra que cantava i el flaire d'uns versos esculpits amb història; una de col.lectiva i l'altra pròpia, la que ajuda a escopir versos, paraules somrients, records en punts i comes...
    Un repte molt emotiu Fidel!

    Arreveure!!!

  • Venim d'un silenci...[Ofensiu]
    F. Arnau | 02-01-2010

    ... però ens dirigim cap a la Llibertat.
    Boníssim el teu poema sobre la cançó del Raimon, i efectivament cal aprendre a dir "NO", com nosaltres vàrem aprendre i com hem ensenyat als nostres fills.
    Una forta abraçada!
    I...

    FELIÇ 2.010!!!


    FRANCESC

  • Tots venim d'un silenci [Ofensiu]
    Xantalam | 31-12-2009

    o altre; uns d'un silenci més callat, endins, del que és prohibit, d'altres d'un silenci d'anys, de les coses no dites. Per que en aquest any que ja comença a treure el caparró, no emmudeixin els nostres mots, ni els de ningú altre.

    Feliç 2010, Fidel, una abraçada,

    Empar

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

37939 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel