TIMANFAYA

Un relat de: Fidel

Podria dir que aquí sóc a les ombres de l'infern.
Podria dir que dic "ombres..."
perquè estic llegint Bukowski,
però ho dic perquè sóc aquí.
Timanfaya. Lanzarote. Desembre de 2007.
Aquí "hi ha pedres"; diu la meva filla...
Igual que una negre pàtria:
cendres petrificades negres i vermelles,
el que queda d'un anarquista derrotat
quan el gran esternut va escopir
immensos rius de foc. Sense verds, aquí només
hi ha vent, mar, i algun far de diminutes llums
que un africà desarrelat i desarmat aguaita
en somnis a sols 80 milles d'aquí. I jo,
arrecerat als peus de l'infern, a l'ombra, aquí,
des d'on sento l'esperança del no res,
des d'on sento tot el que hem perdut,
tot el que he perdut. Podria dir
que aquí amanyagaria als que ja no hi són.
Absència ?, pèrdua ?, mort ?...No sé...,
tal vegada puc dir que això és fascinant.
Aquí on, senzillament, hi ha negres pedres.
Aquí, entre les ombres de l'infern,
entre tot el que ja no tinc, memòria o oblit.
Entre el no res, talment la desesperança
i la buidor d'una ampolla que Bukowski il·lumina.
Aquí; molts anys després del Gran Esternut.
Entre les runes del que van ser
els nostres verds crits de coratge
i les nostres trinxeres de foc. Aquí a
Timanfaya. Lanzarote. Desembre de 2007.

Comentaris

  • Els que ja no hi són[Ofensiu]
    Fada del bosc | 19-01-2010 | Valoració: 10

    Hola Fidel!
    com sempre ensopegar amb un dels teus relats és poder gaudir d'una bona lectura.
    m'ha agradat la frase: amanyagaria els que ja no hi són....
    És llegint relats com els teus que n'aprenc.

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

37786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel