Indignats

Bull la xarxa i els peixets n’anem calents.
Bull la gent i jo vull venir amb tu.
T’espero a la plaça i esvalotats; donem saltirons
com maig despert i proferim crits sords somniant
revolucions a les àgores, mirant els teus ulls de primavera.
Els pescadors no ho entenen,
continuen depredant vots i peixos al sarronet.
Bullen les àgores, vull i vaig a la plaça on tu també.
On a tu també t’espera aquest coratjós foc de quimeres
amb rumor de desig, cassolades sinceres de veus ferides,
esclats de pirotècnia, llums de canvi des d’on clamo
l’esperança amb tu, peix amb ulls oberts
com lluna roja alçada, nit submergida de maig ardent.
Ja era hora !, amb tu, sempre amb tu, i el cavall
d’un nosaltres indignat cap a un mar blau de colors.
Un crepitar de bombolles quan els peixets, junts,
respiren curulls de desvetllat bullici
i ballen cofois com jo, al so de la música
al llindar del somni dels teus llavis revoltats.