Cercador
Un viatge cap a la poesia
Un relat de: Fidel“Jo em crec el que passa en la nit / estrellada d'un vers".
Joan Margarit; "Dona de Primavera" (1990).
I
Els reis d’orient te’l van dur per la nit al menjador de casa. L’endemà te’l vas fer teu de seguida. Era el teu estimat viatger; el més tendre, el més delectant. La teva joguina preferida. Tenia cos i ànima, fins i tot els seus ulls miraven on tu sempre havies aguaitat: a l’horitzó de dalt de tot, on hi habiten les fades amb les cançons més excelses del món. Va ser el teu millor amic durant molts anys.
Després et vas fer gran i un dia va marxar sense dir res, no li agradaven els comiats, se’n va anar a la recerca de la il•lusió, per donar llum i somriure a d’altres nens.
Va cavalcar lluny, molt lluny fins que la seva intuïció el va fer aturar-se enmig del gran desert africà. Va jaure i va dormir fins deixar-se atrapar pel primer infant que el cerqués. Aquell ésser de fusta omplia de música daurada aquelles dunes oceàniques.
Era ja prop de la mateixa... poesia.
II
Temps després, tu ho has descobert tot. Quan has vist el teu cavaller amb els seus ulls fixats cap a un horitzó de perdedors, de menyspreats i enfosquits, de desplaçats i mutilats, però curulls de llum, coratge i somriures desperts. Quan has copsat una nena -llavors erets tu- que ara l’abraça tendrament. I t’has posat a plorar de... joia i nostàlgia. Però per dins t’has farcit, talment aquell dia de reis al llindar dels teus cinc anyets.
I jo que miro la imatge i somric. Miro un arlequí dins la caràtula d’un disc antic d’un grup de rock simfònic que encara m’agrada. És la viva imatge del cantant de Marillion : estrafolari però genial, amb aquella innata capacitat per emocionar al compàs dels somnis dunars, dels cels amb les nits més diàfanes i estrellades...
Ara que ja sóc pare, llisco per d’altres paràmetres. El més joiós: veure ablanir i vibrar la meva filla de felicitat, conforme a principis i valors dignes i de certa transcendència que passen d’avis a pares i a fills. No és poca cosa.
I la meva filla m’ha dit que marxa; llei de vida ?. No fuig, es mulla entre la música de les dunes. Comenta que ara és el moment d’estar amb la resistència saharaui. Que és l’hora d’acompanyar els seus blaus, de fixar complicitat amb els ulls d’una nena refugiada que du als seus braços el preuat nen de fusta. Que és ara el moment de tornar a veure el seu estimat viatger per trobar un lloc en aquest món. És el viatge. Un viatge per tornar i trobar-se. Per sentir. Per viure.
I jo, orgullós i feliç, concloc que si l’arlequí és la melodia d’una mots, la meva filla és un viatge cap a la poesia.
Joan Margarit; "Dona de Primavera" (1990).
I
Els reis d’orient te’l van dur per la nit al menjador de casa. L’endemà te’l vas fer teu de seguida. Era el teu estimat viatger; el més tendre, el més delectant. La teva joguina preferida. Tenia cos i ànima, fins i tot els seus ulls miraven on tu sempre havies aguaitat: a l’horitzó de dalt de tot, on hi habiten les fades amb les cançons més excelses del món. Va ser el teu millor amic durant molts anys.
Després et vas fer gran i un dia va marxar sense dir res, no li agradaven els comiats, se’n va anar a la recerca de la il•lusió, per donar llum i somriure a d’altres nens.
Va cavalcar lluny, molt lluny fins que la seva intuïció el va fer aturar-se enmig del gran desert africà. Va jaure i va dormir fins deixar-se atrapar pel primer infant que el cerqués. Aquell ésser de fusta omplia de música daurada aquelles dunes oceàniques.
Era ja prop de la mateixa... poesia.
II
Temps després, tu ho has descobert tot. Quan has vist el teu cavaller amb els seus ulls fixats cap a un horitzó de perdedors, de menyspreats i enfosquits, de desplaçats i mutilats, però curulls de llum, coratge i somriures desperts. Quan has copsat una nena -llavors erets tu- que ara l’abraça tendrament. I t’has posat a plorar de... joia i nostàlgia. Però per dins t’has farcit, talment aquell dia de reis al llindar dels teus cinc anyets.
I jo que miro la imatge i somric. Miro un arlequí dins la caràtula d’un disc antic d’un grup de rock simfònic que encara m’agrada. És la viva imatge del cantant de Marillion : estrafolari però genial, amb aquella innata capacitat per emocionar al compàs dels somnis dunars, dels cels amb les nits més diàfanes i estrellades...
Ara que ja sóc pare, llisco per d’altres paràmetres. El més joiós: veure ablanir i vibrar la meva filla de felicitat, conforme a principis i valors dignes i de certa transcendència que passen d’avis a pares i a fills. No és poca cosa.
I la meva filla m’ha dit que marxa; llei de vida ?. No fuig, es mulla entre la música de les dunes. Comenta que ara és el moment d’estar amb la resistència saharaui. Que és l’hora d’acompanyar els seus blaus, de fixar complicitat amb els ulls d’una nena refugiada que du als seus braços el preuat nen de fusta. Que és ara el moment de tornar a veure el seu estimat viatger per trobar un lloc en aquest món. És el viatge. Un viatge per tornar i trobar-se. Per sentir. Per viure.
I jo, orgullós i feliç, concloc que si l’arlequí és la melodia d’una mots, la meva filla és un viatge cap a la poesia.
Comentaris
-
Viatge sense preu[Ofensiu]Marc Freixas | 16-07-2011 | Valoració: 10
Ës com si talment m'hagués pres una mena de droga sana
i copsar la meravella de la paraula dins un viatge que no té preu ni final.
Deu ser aquest llarg i ample camí d'escriure
que deixa veure-hi més enllà de dubtes, renúncies i tristeses.
Potser és perquè hi ha un viatge escrit per un tal Fidel... potser és que aquest viatge està fet amb paraules d'un poeta de poesia pura i dura.
Finalment no hi ha final
i tot recau en les essències que ens fan viure.
Una abraçada ben literària mestre!!
l´Autor
40 Relats
117 Comentaris
37951 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel
Últims relats de l'autor
- Remors en colors (CONCURS POESIA ARS LLIBERTAT 2012
- Forces per viure, pel CONCURS ARS PREMI POESIA 2012 LLIBERTAT
- Cercar tresors
- Indignats
- L’excavadora sistèmica
- Crisi sistèmica
- “God Save America”
- Un viatge cap a la poesia
- En dic resistència
- Dos trens
- Al pàrquing
- A LA FREDA CIUTAT
- TIMANFAYA
- Per tu ja ha plogut massa
- Jo vinc d'un silenci