Amb poques paraules has fet un bell poema d'amor, que com la vida mateixa, te dues cares, blanc i negra, cert, incert. M'ha fet pensar que podria ser la lletra d'una cançó.
Vaig estar molt contenta de rebre las Nàiades.

Una forta abraçada

ARQUITECTURA VISUAL

Primer, i abans que res, gràcies pels comentaris i pels ànims que em dónes a seguir escrivint. Gran poema el que tu escrius, que em suggereix moltíssimes coses com el voler evitar un retrobament dolorós però desitjat, és deixar una necessitat molt gran per un demà que no sabem si es complirà o no, és en definitiva, un dir defintivament deixem per un altre moment allò que fins ara desitjava i que hagués fet ara mateix i sense pensar-m'ho.
Gran sentiment de lluita que apareix quan t'il·lusiones sentimentalment per algú que no et correspon de la mateixa manera, però que acaba, més aviat o més tard amb aquest: "Ara no toca, deixem-ho per un altre moment o "ja ens veurem demà" quan realment volem dir un adeú per sempre, ja ens veurem demà si ens ve de gust o les circumstàncies ens fan tornar a coincidir de nou, o ja ens veurem quan puguem. Simplement és un demà incert, improbable, i dolorós quan realment has estimat amb bogeria a la persona que esperes.Felicitats!

Aixó és el que fas amb el teu poema. Una dualitat extrema resolta amb l'art que despren el teu poema. Felicitats.

Una forta encaixada de JOANPG.

contradictoris. Una abraçada i qie ens acompanyi els reptes sans