Involució

Un relat de: Esther Llombart Ramis
Fa una setmana que vam aterrar, enmig d’una polseguera seca que ens va ennuvolar la vista. A mesura que la nau anava apropant-se al planeta destí, ens vam anar adonant que alguna cosa no anava bé. El pòster penjat a la cabina, motor que ens feia continuar endavant, exhibia un planeta pintat de tonalitats blaves i verdes. Però darrere del vidre de la nau només vèiem com s’atansava un planeta descolorit, cobert per una escala de grisos trista i apagada.

Ja fa set dies que estem al planeta terra i no hem trobat cap senyal de vida, només restes d’una civilització tecnològicament molt avançada, però inerta. Res a veure amb el paradís dibuixat a les il•lustracions enciclopèdiques. Recordo les imatges d’aigua transparent i abundant, en forma de cascada, de rierol, i en la seva forma més pletòrica, l’oceà. Recordo les fotos de la vegetació exuberant, salvatge i verda, i de les planúries desèrtiques i ataronjades. Era increïble la infinita varietat de paisatges i de sers vius, de tota mena, de totes mides, formes, colors.

Nosaltres, provinents de Mirtinenfos, també vam creuar la línia, enlluernats per la màgia del desenvolupament i la modernitat, i en traspassar-la ens vam abocar, sense possibilitat de retorn, a la destrucció i la misèria. I ara, després de cent mil anys viatjant, ens trobem amb el mateix que tenim a casa. Per les emissores intergalàctiques hem informat del desencís. Una veu d’esperança ens ha parlat de Jonirus, un planeta nou de només cinc mil anys. Diu que té basses d’aigua groga i fresca, terres vermelloses que donen fruits gegantins i que un astre blau els escalfa i vesteix els camps de tons morats. Sense perdre més temps, ens enlairem direcció Jonirus, esperem arribar-hi abans que s’infesti també pel virus del progrés desmesurat. Els càlculs ens indiquen que amb cinquanta mil anys hi arribem. Habitants de Jonirus, feu-nos lloc que venim!

Comentaris

  • Molt molt bo[Ofensiu]
    nosesiaixothohaviaexplicat | 09-11-2017 | Valoració: 9

    Quina manera tan bonica tens d'escriure, m'agrada moltíssim i m'agradat molt el relat.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2017 | Valoració: 10

    Un relat que sembla el nostre destí. Molt adient a la tematica

  • Sort![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2017 | Valoració: 10

    Caram, quin progrés més corrossiu! On hem anat a parar! Ara, el relat és magnífic, malgrat el retrat social que dibuixes. Els desitjo sort als teus viatgers. Una forta abraçada, Esther.

    Aleix

  • Això no és un comentari[Ofensiu]
    Calderer | 23-04-2017



    Benvolguda Esther,

    Això no és un comentari del teu relat, un altre dia que tingui més temps.

    Trobo que avui és un bon dia per posar en marxa iniciatives relacionades amb la lectura i l'escriptura. N’estic promovent una i un autor que em mereix el màxim respecte (Vladimir / Jordi Masso) t’ha recomanat. Per això t'agrairia et posessis en contacte amb mi quan et vagi bé. lluisjulian58@gmail.com

    Bona diada

    Lluís

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: