Atrapats

Un relat de: Esther Llombart Ramis
Un innocent era condemnat i un lladre era indultat. Esquinçat per una corona d’espines, per unes fuetades solcades a l’esquena i per unes extremitats clavades a una creu, insultat i vexat, el pensament de l’inculpat era per als pobres ignorants que encara no sabien que el mal que llençaven tenia forma de bumerang i que tard o d’hora retornaria i els donaria de ple. Ai el karma, que la gent teixeix alegrement, com una xarxa invisible on acaben quedant atrapats, vida rere vida, fins que expien els pecats. La mort el mirava de fit a fit i mentre ell esperava que s’apropés una mica més i que l’abracés definitivament, deia aquestes paraules: «Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan».

L’imperi acabà caient.

Dos mil anys més tard, avui un altre innocent és condemnat —si només fos un— i un altre lladre és indultat —si només fos un—. Un altre cop insults i vexacions, càstigs i privacions. La fe manté fort a l’inculpat. No el despista ni l’odi ni la rancúnia. El seu patiment l’acosta a aquell que és el seu guia.

Avui hi ha un altre imperi en caiguda lliure.

Comentaris

  • Som al mateix lloc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Doncs si, tens tota la raó. Passen dos mil anys i continuem amb les injustícies de la justícia. Sort que, tant llavors com ara, hi ha persones amb fe que conviuen millor amb aquesta injustícia. quan caurà? espero veure-ho. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: