Cercador
El viatge de Nadji
Un relat de: Esther Llombart Ramis- Compartir:
La mare diu que hem de fer un viatge una mica llarg i que anirem en un vaixell. Aquí on vivim de vegades fa molta calor, no plou i no sempre tenim menjar. El pare ja va marxar fa uns mesos. Ens està preparant la nova casa, diu que és ben bonica, que no es trenquen les parets quan fa vent, i que té un terra enrajolat que pots escombrar sense aixecar pols. També diu que hi ha aigua dintre de la casa i que no l’ha d’anar a buscar a cap pou.
Avui hem anat a la platja. Hi ha moltíssima gent. El vaixell és com un pneumàtic gegant. Me l’imaginava d’una altra manera. Ens hi embotim tots, com podem. Jo estic amb la mare.
Durant el dia el sol ens toca de ple. Encara sort que portem barrets. Passen hores. Es va fent fosc i ha començat a fer fred. El cel s’ha tapat. Cauen gotes, una, dues, moltes, cada cop més grosses. El vent bufa, tant que el petit vaixell es mou cap amunt, cap avall, cap als costats, tant que aixeca onades que entren, ens mullen els peus i ens esquitxen per tot arreu. La poca roba que portem ja no ens tapa gaire i s’està xopant. El poc menjar que portem ja s’ha acabat. Tinc por i les cares dels altres també en tenen. Estic marejat i m’aferro a les cames de la mare. Algú vomita.
La nit ha estat llarga, gairebé no he dormit, moll, congelat, afamat, adolorit. A la matinada la tempesta ha anat parant i una bola ataronjada ha anat apareixent del mar. Van passant les hores. Torna a fer calor. La mare em diu a cau d’orella que sóc molt valent i que segur que no falta gaire per arribar.
Entre les onades ha sortit un vaixell vermell, té pintades de color blanc les lletres “SALVAMENT MARÍTIM”. Són amables. Em sap greu haver desconfiat de la mare. Ara sí que anem en un vaixell de veritat. Veig terra a prop.
Comentaris
-
Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]AssociacioRelataires | 17-10-2017
Jornada ARC del Microrelat en Català
Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català
Dissabte, 21 d'octubre de 2017
[ Inscripcions ]
-
Enhorabona![Ofensiu]AssociacioRelataires | 15-06-2017
Benvolgut / benvolguda relataire:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió Concursos
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick/pseudònim relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data .......................................
-
Massa real[Ofensiu]Naiade | 24-05-2017 | Valoració: 10
Molt bon relat de denuncia. M'agrada com l'has desenvolupat, sota la visió d'un infant.
Fa patir, pensar que això passa cada dia i pocs tenen sort. Bona feina!!
-
Ben aconseguit![Ofensiu]brins | 21-05-2017
El fet que el narrador sigui el mateix nen que viu la tragèdia enforteix moltíssim el dramatisme del relat.
-
Encara, encara...[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 19-05-2017 | Valoració: 10
Fa quatre anys vaig publicar un relat amb la mateixa temàtica, parlava d'un sirià camí de Lampedusa. Encara avui hem de parlar d'aquest tema. Per quant temps més? Relat reflexiu, molt ben descrit en la visió d'un infant. Una forta abraçada Esther i una altra a tots els valents que pugen al neumàtic gegant.
Aleix
