Segona oportunitat

Aquell accident va ser una segona oportunitat, un punt d’inflexió que capgira la història i confereix un horitzó de llum que eclipsa i esvaneix un destí fatal. Esquivar la mort i, sense morir-se, anar de cap al paradís d’herba verda dibuixat en aquells llibres de la infantesa. Felicitat extrema per als condemnats a execució després d’una vida sencera de presó i esclavatge, futur per als bebès nascuts per a no ser.

Allí estaven ells, els herois anònims, aquells amb qui penso quan se m’enfosqueix la mirada i m’obsessiona la idea que l’evolució humana camina a palpentes, donant-se de cap sempre amb les mateixes parets. Allí estaven ells, fent un clic a l’interruptor i il·luminant un petit tros de món, il·luminant aquells que no són vistos.

El camió va tenir un accident i es va bolcar tota la càrrega, n’hi havia per tota la carretera. Uns van morir de l’impacte, altres només estaven malferits. I allí estaven ells, recollint i acollint tots els porcs que encara eren vius per a portar-los al seu santuari de Camprodon, paradís enmig d’infern, vida enmig de mort.