Estimat Jordi

Un relat de: Esther Llombart Ramis
Estimat Jordi,

Quan érem petits, recordes com començàvem l’estiu? La nit de Sant Joan, punt de partida de les nostres vacances, miràvem com es cremava tot allò que era antic i com les flames enrojolades espantaven els núvols, les pedregades i el mal temps. L’endemà preparàvem, tots junts, els dies que vindrien. Fent una cadena, movíem i col·locàvem, una a una, les pedres que acabaven conformant la nostra bassa del riu, una bassa alta i forta, resistent als embats i a les crescudes de l’aigua. Construíem un entorn idíl·lic, i era nostre. Mà sobre mà, pedra sobre pedra, calidesa, vigor i llum.

Ara farem igual, perquè la força no la tens tu ni la tinc jo, la tenim tots si treballem plegats. Els dies foscos i l’hivern han de quedar enrere, com el malson quan obres els ulls. Tornarem a preparar l’estiu, amb la il·lusió del regal per obrir, però amb la fermesa del roc que no es mou d’allà on és. L’únic mur que farem caure serà aquell que s’erigeix cínic i presumptuós i que et té tancat com si fossis un delinqüent. L’única cadena que segarem serà aquella que ens priva de llibertat. Estructura metàl·lica, freda, somorta i grisa.

Sant Joan acabarà arribant. Ho veurem, ben aviat,
Manel

Comentaris

  • Com més aviat millor[Ofensiu]
    iong txon | 07-01-2018

    Si pot ser per Sant Jordi, que no sigui per Sant Joan. No sé quin dels dos Jordis és el destinatari de la teva carta oberta. Entre els dos Jordis, el vicepresident, el conseller d'interior i els tres detinguts per defensar les urnes el dia del referèndum, encara tenim set patriotes empresonats per aquest estat que no ha parat mai de fer-nos la contra. Hi estem endeutats, mai no podrem agrair-los prou el seu coratge i el seu sacrifici.

  • Això esperem[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 07-01-2018

    Això esperem, Esther, que Sant Joan arribi aviat!
    Bon any relataire!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: