Infidelitat.

Els primer símptomes van aparèixer un vespre d'un divendres de primavera, durant un sopar entre amics, quan elles, als postres, van manifestar aquell enutjós sentiment de culpa, habitual desprès d'haver ingerit una ingent quantitat de llepolies i constatar que, fatalment, les mateixes anirien a incrementar culs, malucs i cintures; la penitencia es va fer palesa i el penediment va sorgir inexorablement, a continuació de les maduixes amb nata. Totes -potser suggestionades per la traumàtica visió d' alguna tendra i turgent jovenalla de talla 42, o simplement constatant el creixent volum de la seva humanitat- es solidaritzaren demanant el cafè descafeïnat i amb sacarina i, ja en franca conxorxa, llençaren anatemes contra les copes de brandi i els cigalons de rom que ells consumien, verbalitzant la conveniència solidaria de passar a una fase més radical de l'"operació estiu", consistent en sotmetre's, a partir del moment, a un sever règim alimentari, consistent en la ingestió d'amanides, bledes i altres productes similars, amb el comú denominador de ser baixos en calories i greixos i poc o gens apetitosos.
L'amenaça va ser formulada en veu alta: a partir del dilluns tocaria règim sever amb l'objectiu de fer possible encabir-se dintre dels pantalons de l'estiu anterior, neurosis que es feia extensiva imperativament a tota la unitat familiar, sense excepcions.
Quan el dilluns en Ciset va veure el magre sopar, va envair-li una mena de tristor: unes inevitables bledes, quasi sense amanir i uns esquàlids peixets al "bany maria",acompanyats d' una ceba i un tomàquet aigualits, va ser tot el que la muller li posà a taula. La llefiscosa fulla de la bleda es passejava lentament per la seva boca, amb l'evidència de una blana textura, fins allotjar-se amb penes i treballs, i desprès de mil fàstics, a l'estómac, esòfag avall. A continuació, i una vegada tretes les espines del lluç, la seva carn blanca i insípida s'esmicolava pel plat, resistint-se a la ingesta, fins anar a fer companyia a la verdura. L'aigua sense gas no ajudava a millorar la qualitat del sopar, i una infusió de camamilla amb sacarina, acabava de sotmetre la víctima en un estat de beatífic ensopiment, com el d'un cartoixà xaruc, embadalit i transcendent, repassant per mil·lèsima vegada, des del dur catre, les bigues del sostre de la cel·la. Dormí poc i malament, sentint el roncar de l'esposa i el del seu estómac famolenc.
Havent anat a treballar l'endemà, amb un auster cafè descafeïnat amb llet descremada i una quasi transparent torrada amb melmelada de règimper tot aliment, la buidor de l'estómac i, en conseqüència, de l'ànima, se li feren paleses a en Ciset i començà a somniar amb sucosos entrepans i fumejants llepolies gastronòmiques.
No es concentrava en el treball; delirant fricandós, arrossos i mariscades; sovint s'entrebancava, quan agafava la paraula en alguna reunió i perdia el fil de la conversa, abstret amb l'idea de clavar queixalada a qualsevol cosa que fos ingerible.
Estava obsessionat; quan obria la premsa, anava directament a les pàgines de gastronomia, que llegia i rellegia amb plaer i enveja, memoritzant receptes de cuina i adreces de restaurants. Descobrí que certes revistes il·lustrades d'aquelles que en diuen "del cor" portaven receptes de cuina amb suggerents fotografies dels plats bellament presentats, i, furtivament, començà a dur-les a casa, i amagar-les sota el llit, repassant-les quan ningú no el veia. Davant de les suggerents imatges de sumptuosos plats, somniava que endrapava pels descosits sense fre ni límit. Somniava ous ferrats cruixents i sucosos, fregides de peix i entrecots, fantasiejant sopars de duro, bufets lliures i taules de postres.
S'embadalia davant dels aparadors dels restaurants, de les xarcuteries, de les pastisseries i dels forns, fitant amb delit els productes exposats que el feien bavejar. També, discretament, de manera furtiva, mirava als interiors la gent consumint entrepans, plats del dia, pastissos i pastes de te, sentint una inevitable i gran enveja del plaer aliè; la forta excitació el feia suar i no podia desenganxar-se dels vidres.
Sovint es perdia per carrerons infames, seguint la flaire d'un sofregit, que el portava davant d'una finestra entreoberta, des de la que s'intuïa una cuina generosa i ben proveïda. Es parava a escoltar el soroll de la vaixella i el dring del vidre, intentant desxifrar el xup xup de les cassoles, al mig de la remor de cuines i menjadors. Si veia aparèixer algun municipal, fugia, dissimulant, carregat de culpes i avergonyit per la seva feblesa. Més d'una vegada hagué de presentar la seva documentació a la policia, que es malfiava davant d'una actitud tan sospitosa.
Una tarda ja no es pogué resistir més: era una granja petita, no gaire il·luminada, i ben proveïda de canyes de crema, croissants, ensaïmades amb nata i cabell d'àngel i embolcallada d'una confortable i acollidora olor a cafè amb llet i a pa torrat. S'aturà, carregat de dubtes, davant de la porta batent, i lluità tot el que li fou possible contra la temptació, víctima propicia de la trista i maniquea dualitat fruit de la polida educació judeocristiana que havia rebut. Debatent-se entre l'entrar o el fugir, finalment els instints van prevaler pel damunt dels convencionalismes i traient pit va entrar a l'establiment.
Darrera la barra hi havia una noia rossa de mirada franca i oberta. Potser lluïa algun quilo de més, evident per dur una bata un parell de talles menys de les necessàries, lleugerament desbotonada per la part de la sina,generosa i ben a la vista. De seguida pensà que aquella noia era com un pastis de mel i s'hi apropà, com un conill suggestionat per una serp. Ella el mirà amb els seus ulls clars -potser verds- i lluents con dues maragdes. Ell en quedà captiu i tot seguit, no pogué evitar mirar la blancor d'aquells pits insinuats i les generoses corbes dels malucs maternals.
Sense apartar la mirada de tanta generositat, va demanar que li servis una tassa de cafè amb llet i una bona porció d'un pastís de crema. Sense aparta la mirada de l'escot de la noia, va clavar la forquilla a la massa dolça i suau del pastel i se'n va omplir la boca, bevent una mica del cafè amb llet ben ensucrat. Va sentir com una forta sensació de benestar, acompanyada per la mirada acollidora de la dependenta, que es movia amb una involuntària i natural voluptuositat. Al perfum suau de la crema i el pa de pessic, contrastat pel del cafè amb llet, s'hi afegia una fragància de roses i de suor neta de la noia quan s'apropava a passar el drap pel taulell. Una forta sensació d'embriaguesa envaí en Cisquet, mentre, goludament, acabava de devorar la consumició. En acabar, la noia li dedicà una càlida mirada prenyada de complicitat. Era evident que la seva golafreria li era plaent.
Des d'aquell dia, a les tardes, sovintejava la petita granja. Ho feia furtivament, amb sentiments de culpa i procurant no ser vist per ningú. Una vegada a dintre, demanava algun cruixent pastís, de la varietat que la noia rossa li oferia. Sovint no en tenia prou amb un, i repetia, sempre baix la mirada càlida i ardent d'aquella deessa de la brioxeriai la pasta de full.
Passat un mes, un dia la muller li va dir: -"Cisquet, no ho entenc. Ja portem un mes de règim i jo ja he perdut sis quilos i tu sembla que cada dia t'engreixis més"-
Un rubor culpable envaí el seu rostre, i abaixà la mirada, incapaç de sostenir-la, aclaparat per un gran sentiment de culpa.