Infidelitat.

Un relat de: Alberich

Els primer símptomes van aparèixer un vespre d'un divendres de primavera, durant un sopar entre amics, quan elles, als postres, van manifestar aquell enutjós sentiment de culpa, habitual desprès d'haver ingerit una ingent quantitat de llepolies i constatar que, fatalment, les mateixes anirien a incrementar culs, malucs i cintures; la penitencia es va fer palesa i el penediment va sorgir inexorablement, a continuació de les maduixes amb nata. Totes -potser suggestionades per la traumàtica visió d' alguna tendra i turgent jovenalla de talla 42, o simplement constatant el creixent volum de la seva humanitat- es solidaritzaren demanant el cafè descafeïnat i amb sacarina i, ja en franca conxorxa, llençaren anatemes contra les copes de brandi i els cigalons de rom que ells consumien, verbalitzant la conveniència solidaria de passar a una fase més radical de l'"operació estiu", consistent en sotmetre's, a partir del moment, a un sever règim alimentari, consistent en la ingestió d'amanides, bledes i altres productes similars, amb el comú denominador de ser baixos en calories i greixos i poc o gens apetitosos.
L'amenaça va ser formulada en veu alta: a partir del dilluns tocaria règim sever amb l'objectiu de fer possible encabir-se dintre dels pantalons de l'estiu anterior, neurosis que es feia extensiva imperativament a tota la unitat familiar, sense excepcions.
Quan el dilluns en Ciset va veure el magre sopar, va envair-li una mena de tristor: unes inevitables bledes, quasi sense amanir i uns esquàlids peixets al "bany maria",acompanyats d' una ceba i un tomàquet aigualits, va ser tot el que la muller li posà a taula. La llefiscosa fulla de la bleda es passejava lentament per la seva boca, amb l'evidència de una blana textura, fins allotjar-se amb penes i treballs, i desprès de mil fàstics, a l'estómac, esòfag avall. A continuació, i una vegada tretes les espines del lluç, la seva carn blanca i insípida s'esmicolava pel plat, resistint-se a la ingesta, fins anar a fer companyia a la verdura. L'aigua sense gas no ajudava a millorar la qualitat del sopar, i una infusió de camamilla amb sacarina, acabava de sotmetre la víctima en un estat de beatífic ensopiment, com el d'un cartoixà xaruc, embadalit i transcendent, repassant per mil·lèsima vegada, des del dur catre, les bigues del sostre de la cel·la. Dormí poc i malament, sentint el roncar de l'esposa i el del seu estómac famolenc.
Havent anat a treballar l'endemà, amb un auster cafè descafeïnat amb llet descremada i una quasi transparent torrada amb melmelada de règimper tot aliment, la buidor de l'estómac i, en conseqüència, de l'ànima, se li feren paleses a en Ciset i començà a somniar amb sucosos entrepans i fumejants llepolies gastronòmiques.
No es concentrava en el treball; delirant fricandós, arrossos i mariscades; sovint s'entrebancava, quan agafava la paraula en alguna reunió i perdia el fil de la conversa, abstret amb l'idea de clavar queixalada a qualsevol cosa que fos ingerible.
Estava obsessionat; quan obria la premsa, anava directament a les pàgines de gastronomia, que llegia i rellegia amb plaer i enveja, memoritzant receptes de cuina i adreces de restaurants. Descobrí que certes revistes il·lustrades d'aquelles que en diuen "del cor" portaven receptes de cuina amb suggerents fotografies dels plats bellament presentats, i, furtivament, començà a dur-les a casa, i amagar-les sota el llit, repassant-les quan ningú no el veia. Davant de les suggerents imatges de sumptuosos plats, somniava que endrapava pels descosits sense fre ni límit. Somniava ous ferrats cruixents i sucosos, fregides de peix i entrecots, fantasiejant sopars de duro, bufets lliures i taules de postres.
S'embadalia davant dels aparadors dels restaurants, de les xarcuteries, de les pastisseries i dels forns, fitant amb delit els productes exposats que el feien bavejar. També, discretament, de manera furtiva, mirava als interiors la gent consumint entrepans, plats del dia, pastissos i pastes de te, sentint una inevitable i gran enveja del plaer aliè; la forta excitació el feia suar i no podia desenganxar-se dels vidres.
Sovint es perdia per carrerons infames, seguint la flaire d'un sofregit, que el portava davant d'una finestra entreoberta, des de la que s'intuïa una cuina generosa i ben proveïda. Es parava a escoltar el soroll de la vaixella i el dring del vidre, intentant desxifrar el xup xup de les cassoles, al mig de la remor de cuines i menjadors. Si veia aparèixer algun municipal, fugia, dissimulant, carregat de culpes i avergonyit per la seva feblesa. Més d'una vegada hagué de presentar la seva documentació a la policia, que es malfiava davant d'una actitud tan sospitosa.
Una tarda ja no es pogué resistir més: era una granja petita, no gaire il·luminada, i ben proveïda de canyes de crema, croissants, ensaïmades amb nata i cabell d'àngel i embolcallada d'una confortable i acollidora olor a cafè amb llet i a pa torrat. S'aturà, carregat de dubtes, davant de la porta batent, i lluità tot el que li fou possible contra la temptació, víctima propicia de la trista i maniquea dualitat fruit de la polida educació judeocristiana que havia rebut. Debatent-se entre l'entrar o el fugir, finalment els instints van prevaler pel damunt dels convencionalismes i traient pit va entrar a l'establiment.
Darrera la barra hi havia una noia rossa de mirada franca i oberta. Potser lluïa algun quilo de més, evident per dur una bata un parell de talles menys de les necessàries, lleugerament desbotonada per la part de la sina,generosa i ben a la vista. De seguida pensà que aquella noia era com un pastis de mel i s'hi apropà, com un conill suggestionat per una serp. Ella el mirà amb els seus ulls clars -potser verds- i lluents con dues maragdes. Ell en quedà captiu i tot seguit, no pogué evitar mirar la blancor d'aquells pits insinuats i les generoses corbes dels malucs maternals.
Sense apartar la mirada de tanta generositat, va demanar que li servis una tassa de cafè amb llet i una bona porció d'un pastís de crema. Sense aparta la mirada de l'escot de la noia, va clavar la forquilla a la massa dolça i suau del pastel i se'n va omplir la boca, bevent una mica del cafè amb llet ben ensucrat. Va sentir com una forta sensació de benestar, acompanyada per la mirada acollidora de la dependenta, que es movia amb una involuntària i natural voluptuositat. Al perfum suau de la crema i el pa de pessic, contrastat pel del cafè amb llet, s'hi afegia una fragància de roses i de suor neta de la noia quan s'apropava a passar el drap pel taulell. Una forta sensació d'embriaguesa envaí en Cisquet, mentre, goludament, acabava de devorar la consumició. En acabar, la noia li dedicà una càlida mirada prenyada de complicitat. Era evident que la seva golafreria li era plaent.
Des d'aquell dia, a les tardes, sovintejava la petita granja. Ho feia furtivament, amb sentiments de culpa i procurant no ser vist per ningú. Una vegada a dintre, demanava algun cruixent pastís, de la varietat que la noia rossa li oferia. Sovint no en tenia prou amb un, i repetia, sempre baix la mirada càlida i ardent d'aquella deessa de la brioxeriai la pasta de full.
Passat un mes, un dia la muller li va dir: -"Cisquet, no ho entenc. Ja portem un mes de règim i jo ja he perdut sis quilos i tu sembla que cada dia t'engreixis més"-
Un rubor culpable envaí el seu rostre, i abaixà la mirada, incapaç de sostenir-la, aclaparat per un gran sentiment de culpa.



Comentaris

  • Fantàstic[Ofensiu]
    surina | 05-07-2010 | Valoració: 10

    Després de llegir aquest relat estic morta de gana.
    Molt sugerent y ben redactat.
    Una abraçada.

    Irene Tironi.

  • Has abatut els murs de la meva voluntat.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-07-2009 | Valoració: 10

    Amb una descripció tan acurada del desig i temptació per les gormanderies, com a bon escriptor, has fet nèixer en mi la necessitat imperiosa de menjar, cosa que demostra la teva mestria en el art de la convicció literària i gastònòmica. D'haver estat conscient del tema en qüestió, m'hagués abstingut de llegir el teu temptador relat, que ha fet trontollar la meva voluntat i ha aconseguit que, com el teu personatge golut, em dirigís amb sentiment de culpa cap al frigorífic, on he sucumbit davant del formatge i del pâté, dues menges que em són molt agradoses. Et faig personalment responsable del meu pecat de gula. No es pot esperonar el desig d'una persona i després fer-se fonedís. Així doncs, tu, i solament tu, ets el culpable de la meva cintura amorfa i els meus michelins ilimitats.
    Així i tot, petons

  • Un relat...[Ofensiu]
    Gess Artré | 21-05-2009 | Valoració: 10

    divertit i que enganxa. Aquest desfici per tot el que pot ser menjat, combinat amb tocs sensuals, l'embolcallen d'un atractiu que impulsa a seguir llegint, mentre es va despertant la idea de marxar cap a la cuina a cercar alguna cosa per picar, ja que tenim el plaer de no estar condemnats al plat de bledes i el llus aigualit, com el teu protagonista.
    Una abraçada

  • M'has fet somriure[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 09-05-2009 | Valoració: 10

    durant tota la lectura. La gula i l'erotisme són bons ingredients per a una història divertida.

  • Un dualisme encisador.[Ofensiu]
    JOANPG | 29-04-2009 | Valoració: 10

    La barreja del plaer de menjar per necessitat amb la insinuant finesa eròtica, fan que la culpa quedi perdonada pel sol fet d'avergonyiment del protagonista.
    Un relat brodat per un mestre d'alta costura, que permet lluir a les esposes, obsessionades i encaterinades, uns models escaients al que es mereixen. Una talla 90!
    Gràcies per la bona estona que he passat llegint-te'l.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Com sempre una delícia!!![Ofensiu]
    M.Salles | 24-04-2009 | Valoració: 10

    I en aquest cas també per a les papil·les gustatives...

    Una coseta però: la talla 42, una joveneta la trobaria totalment exorbitada! Em temo que busquen mmés aviat la 38 com a molt! (tot i que diuen que la Marilyn Monroe feia una 42...)

    Ens llegim amic Ramon

  • Quan he acabat de llegir[Ofensiu]
    Romy Ros | 20-04-2009 | Valoració: 10

    he sentit la necessitat de menjar alguna cosa i m'he tingut que conformar amb el café amb llet amb sacarina per treure'm el sentiment de culpa per deixar-me dur per la manipulació del teu relat. M'ha agradat molt el paral.leisme que has portat entre la gula i l'erotisme. Enhorabona!

  • molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-04-2009

    sols dir-te que quan he acabat de llegir-lo, he baixat a la cuina a endrepar alguna cosa... no tenia brioxos, ni xocolata desfeta, ni pastisos de cabell d'àngel o crema, però algun cosa he trobat.
    Si un relat té la gràcia de saber-te fer viure la història, té tota la meva admiració.
    Bon relat company.

    Ferran

  • Xantalam | 20-04-2009

    M'has fet venir molta gana... de pastetes de crema... i és que l'hora del berenar és un moment de debilitat, on davant la voluptuositat del que ens mostres, jo, com a mínim, m'ho menjaria tot!
    Molt bon relat, molt bona combinació entre erotisme i gastronomia, et felicito, endavant!

    Una abraçada,

    Xantalam

  • Mai he tingut...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-04-2009 | Valoració: 10

    Mai he tingut la necessitat d'aquests règims, però, en el començament del teu relat m'has fet passar gana, sort que ho arregles més endavant,
    És un relat que es llegeix amb un somriure.
    Ah! Actualment... llueixo una lleugera panxeta... d'aquestes que en diuen musculatura caiguda.
    - Joan -

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alberich

39 Relats

204 Comentaris

31068 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Nascut un mes de maig.
Va treballar de molt jove al tèxtil, mentre estudiava Dret i va anar a parar a l'administració.
Ha estat aprenent de molts oficis, per la qual cosa no és mestre de res.
Li agrada la vida, i cultivar l'amistat, també la mar i la muntanya.
Si voleu comentar alguna de les seves parides, tant si us agraden com si no, us ho agrairà, doncs no hi ha res que més valori que la mútua comunicació i que la gent faci cas del que un hom fa.