Reflexions antropocèntriques

Veig que el relat té gairebé deu anys.
Bilions d'animals han perdut la vida des d'aleshores al diari holocaust animal (porcs, garrins, vaques, vedells, conills, pollastres,...peixos la tiraaaa!) apart de més tema animal que fa mal (experimentació, entreteniment, cosmètica, pell, caça,...). El veganisme creix, cada cop hi ha més humans que miren d'humanitzar-se en aquest aspecte que, al meu parer, és essencial.
Quan els ulls mostren molt el blanc...és símptoma de terror. Ploren, els vedells sent dus a matar. Bé, si t'interessa, el veganisme conta amb pèls i senyals la crueltat de la indústria làctica que, si s'és vegetarià, no s'hi ajuda massa.

Mena

i una comparació que fa pensar, realment, que sonats que som d'anar a matar gent cantant cançons i dedicant petons a les noies boniques, i ara, a més a més, també elles envien petons als nois que les acomiaden, perquè també elles hi van a fer la guerra.
Realment, son una especie que fa pensar, però que tot sovint no pensa.

I per cert, escrit amb una gran correcció i bon estil.

Jo també m'ho he plantejat sovint. No hagués sabut, però, plasmar-ho en una pantalla tan bé com tu.

Per qüestions laborals, em relaciono amb moltes persones d'edats diferents i hi ha un nombre elevat de gent que exterioritzen uns comportaments poc racionals.

Felicitats per aquesta reflexió i gràcies per compartir-la amb nosaltres!

Núria Gausachs i Cucala

Relat que toca un tema que m'he qüestionat tot sovint.
Crec que nosaltres els humans ens hem penjat la medalla de racionals, encara que la majoria de vegades no ho som gaire. He trobat que feies un bon paral·lelisme entre els animals que porten al escorxador i els soldats que van al front, plens d'idees patriòtiques que els hi han inculcat els que manen a fi de que vagin contents, cap on no se sap si tornaran.
Crec que mai t'havia llegit i certament he fet una bona descoberta. T'aniré llegint.

Salutacions

Per aquestes reflexions que sens dubte s'han de tenir en compte, i gràcies també pel teu comentari al meu últim relat. T'ho agraeïxo de tot cor.

am b la seva prepotència, no veu més enllà del seu egocentrisme i de la seva necessitat de creure's el més important de tot el que es viu

que els animals, a excepció dels que anomenen racionals, disposen encara d'un instint que forma part de la mateixa natura, i per tant poden veure més enllà del que ensenyen els ulls. Tampoc tinc dubtes sobre els seus sentiments, i fins i tot m'atreviria a dir que poden ser més elevats que el d'algunes persones. Ignoro si tenen consciència de sí mateixos com a éssers, però en tot cas sovint ens donen llissons que els humans hauriem d'observar. M'agrada el paral.lelisme que fas entre la filera de vedells -conscients del seu destí-, i la dels soldats -inconscients o enganyats del seu-.
Gràcies per aquesta nova reflexió que sorgeix un cop més d'un dels teus relats.
Una abraçada

Més aviat hauries de dir que les teves reflexions comencen a no ser antropocèntriques, comencen a no dir allò tan típic de "l'home i els animals" com si l'ésser humà no fos un animal, i com si l'ésser humà fos l'home, i no la dona.
L'ésser humà és un animal més. Ni que el seu pensament sigui més elaborat, sovint, el seu pensament és creat per l'inconscient; i pobrets de nosaltres ens pensem que el que pensem ho pensem per convicció i raonament, i en realitat gairebé tot ho pensem perquè els intints ordenen la fabricació dels pensaments. Si ho sabem, passem a estar en un estadi superior; un xic més lúcids per a identificar la tirania de les nostres pulsions, i en conseqüència un xic més lliures, i un xic més humans. Però som una espècie més, i prou.

Els manaires sols van devant quan els marquen el camí, després, amagats rera la balla observen com els xais, vaques o porcs, van caient a l'escorxador, per a ells sols son números.
He viscut uns quants cops, aquí al poble, la matança del porc, i com ja deus saber, els seus xiscles i crits son paorossos. Ningú a la plaça pot dir que aquella bestia no sap que volen fer amb ella.

Bona reflexió

F.V.

...ens creiem que el planeta és nostre i que podem fer en ell el que volguem. Som els amos de tot! Pobres il·lusos, segurament quan la nostra espècie hagi desaparegut, alguns dels animals que creiem inferiors se'n riguin de nosaltres dient...POBRES REIS DE LA CREACIÓ.

Una abraçada.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!