Inequívocs

En la vida, que s'atrapa després de la mort, que encara es veu present en la resta, en la despulla del cos que un altre temps vam ser. Fe en la delimitació precisa dels cossos, de les ànimes, de les sensacions, dels sentiments, fe per lluitar contra l'equívoc quotidià que és la vida, aquesta pròrroga de la batalla a braç partit contra la mort (com ve a dir el coentari del Vicent). Admetre la derrota contra la mort, i malgrat tot,amb la moral de l'Alcoià, continuar demanant pròrroga del joc malgrat la fi ineluctable que ens espera.
Això és amor, i això és poesia.
Una abraçada admirada,
franz

Mariona!
Va estar un bon repte aquest que ens va proposar l'Empar. De tant en tant, cal submergir-se en el fons dels nostres sentiments més tètrics (he dit de tant en tant...)
Sóc conscient que tu domines aquest tipus de Poesia, i et trobes com els peixos a la mar, com ho demostres en aquest "Inequívocs", que és una denúncia, però també alhora un cant d'amor, doncs et poses al lloc de tots aquells éssers desgraciats que van sofrir a les seues carns tota aquella mala bava de la Humanitat més abjecta i miserable que haja existit mai.
... I que no torne a axistir mai més!!!

Una abraçada!

FRANCESC

pel comentari que t'he fet abans. no havia vist que t'havies inspirat en un quadre i la veritat és que fins i tot ,pensava que potser estaves baixa de moral. Quan he vist el quadre ho he comprès tot. Ho sento, Mariona, de debò. Ja saps q1ue m'agradaria saber-ne tant com tu.
Un petó.
Dono les gràcies a la persona que ha fet el comentari després del meu, que m'ha obert ells ulls.
Nonna_Carme

i es nota! Poema meravellós on transmets molt d'amor! Et deixo el comentari que et vaig fer en el repte.

"M'ha semblat un poema bellíssim, concís, amb un sentit profund de l'amor (en majúscules). Paraules esfereïdores, exquisidament escollides i un ritme que sembla iniciar-se amb una actitud contemplativa per acabar participant plenament del dolor, fet que li dóna molta veracitat, des de el meu punt de vista. M'agradat moltíssim."
Felicitats pel poema, gipsy!

Una forta abraçada,
Empar

que la mort és un misteri, però també ho és una vida que comença.
Un poema trist i una mica tètric. Parles de conques buides, de cadàvers. Potser no he sabut captar el missatge que vols donar.
Un petó, gypsy.
Nonna_Carme

qui somriu un poc
i engendra vida

que el teu poema deixa un punt d'inquietut a l'ànima, però imagino que era això el que volies aconseguir.

M'agraden aquests homes inequívocs dels que parles. Son una gran figura a treballar.

Una abraçada.