Imagina ...

La Marta estava a la cuina preparant el dinar del dia següent, quan una imatge li va venir al cap. Va tancar els ulls i va moure amb força el cap, en un absurd intent de fer-la fora, d'esborrar aquella imatge desconcertant i inapropiada, però com més ho intentava, més nítida es feia.

Els pits de la Lluïsa se li apareixien com si els tingués allà davant. Els havia vist al gimnàs; bé, més aviat els havia intuït perquè la Lluïsa era molt mirada per aquestes coses i mentre totes es despullaven al vestidor i mostraven sense cap pudor els seus cossos suats, la Lluïsa s'afanyava en entrar la primera a la dutxa i sortir quan totes les altres encara no havien començat gairebé a despullar-se. Avui la Marta s'havia descuidat el sabó a la bossa i quan va sortir de la dutxa a buscar-lo havia vist la Lluïsa despullada. Només va ser un instant fugaç, el temps just que va trigar la Lluïsa a tapar-se a corre-cuita amb la tovallola, això no obstant la Marta ja no va poder treure's del cap la imatge dels seus pits grans i turgents.

Ara els tornava a tenir allà davant. Els mugrons grans i foscos coronaven uns pits molsuts, bruns i lluents de la dutxa que desafiaven estranyament la força de gravetat.
La Marta s'imaginava la seva llengua humitejant aquells mugrons que li apuntaven directament a la boca, primer a poc a poc i després amb desesperació, com si volgués alletar-se d'ells. Només de pensar-hi va sentir com els seus pits s'inflaven i els seus mugrons s'enfilaven àvids contra el setí suau de la seva camisola.

Les mans de la Marta recorrien amb urgència els seus pits i jugaven amb els seus mugrons a través de la roba. No tenia els pits tan macos com la Lluïsa, però va tancar els ulls amb força i va imaginar que estava jugant amb ells. La seva boca es delia per jugar també, necessitava sentir-la plena i va buscar amb desesperació alguna cosa per ficar-se. A la nevera, uns flams de gelatina van fer el seu servei i la seva llengua els va recórrer amunt i avall, els va fer tremolar i finalment la seva boca els va xuclar amb delit.

Ring! Ring! Ring!

Un impertinent soroll la va treure d'aquell món de plaer on justament s'acabava d'endinsar. El forn !!
A la merda el dinar de demà .... La Marta va apagar-ho tot i se'n va anar cap el llit sense obrir gaire els ulls. Tenia una gratificant feina per acabar i no volia que se li escapés aquella imatge.