Cercador
I després de vacances...
Un relat de: Jucamala- Compartir:
No ha estat una tornada a la feina habitual.
Ahir, tot just va fer un any que en vaig incorporar després de 7 mesos de baixa i el mes de vacances corresponent. Va ser diferent, molt diferent. Tant diferent, que penso que ja mai més tornarà a ser igual, res tornarà a ser igual.
Sempre costa tornar, deprés del descans anual. Ahir però... Ja no és que em fes mandra tornar a treballar, no. Es que el treball, per a mi, i ara en sóc més conscient que mai, ha perdut tot el sentit.
Bé, no tot, és l'únic mitjà de vida que conec, i el conec molt bé, perquè fins fa relativament poc, m'he considerat un excel·lent professional. Eficient, dedicat, compromès amb una professió que... Sento que m'ha donat l'esquena. Qüestió de valors.
I quan desapareixen els valors... Només queda el reconeixement econòmic a les activitats realitzades. Un contracte laboral que espero que continuï, ja que, com deia abans, el necessito per a viure. Ni més, ni menys.
Aquests dies de descans, m'he adonat que encara no estic bé. No m'he recuperat del tot. Estic cansat, apàtic, amb poques ganes de fer coses... M'he refugiat en la lectura, això sí, però... Poca cosa més, poca cosa hi ha que m'ompli. I el que realment és important que és la relació amb la meva família, no la gaudeixo com ho hauria de fer, en sóc conscient.
I jo en sóc la causa. Crec que va ser tant l'esgotament psicològic al que vaig arribar que... Alguna cosa hi ha aquí dins que no connecta com ho hauria de fer.
Ahir, tot just va fer un any que en vaig incorporar després de 7 mesos de baixa i el mes de vacances corresponent. Va ser diferent, molt diferent. Tant diferent, que penso que ja mai més tornarà a ser igual, res tornarà a ser igual.
Sempre costa tornar, deprés del descans anual. Ahir però... Ja no és que em fes mandra tornar a treballar, no. Es que el treball, per a mi, i ara en sóc més conscient que mai, ha perdut tot el sentit.
Bé, no tot, és l'únic mitjà de vida que conec, i el conec molt bé, perquè fins fa relativament poc, m'he considerat un excel·lent professional. Eficient, dedicat, compromès amb una professió que... Sento que m'ha donat l'esquena. Qüestió de valors.
I quan desapareixen els valors... Només queda el reconeixement econòmic a les activitats realitzades. Un contracte laboral que espero que continuï, ja que, com deia abans, el necessito per a viure. Ni més, ni menys.
Aquests dies de descans, m'he adonat que encara no estic bé. No m'he recuperat del tot. Estic cansat, apàtic, amb poques ganes de fer coses... M'he refugiat en la lectura, això sí, però... Poca cosa més, poca cosa hi ha que m'ompli. I el que realment és important que és la relació amb la meva família, no la gaudeixo com ho hauria de fer, en sóc conscient.
I jo en sóc la causa. Crec que va ser tant l'esgotament psicològic al que vaig arribar que... Alguna cosa hi ha aquí dins que no connecta com ho hauria de fer.
