Ton esguard m'allibera

Un relat de: Jucamala

Presoner em sento,
presoner del meu melangiós esperit.
Presoner em sento,
presoner del meu gemec ofegat.

Plany silent, desesperació muda.
Adesiara penso que no me'n sortiré.
La balma és fosca.

Acuitat per fantasmes que no
em deixen respirar.
Bleix de mort, patiment profund.

Això no obstant...
La fortuna em somriu tota vegada
que ensopego amb el teu mirar.
I és per tu que lluito,
és per tu que em sento viu.

I és gràcies a tu que...

Lliure em sento,
lliure del meu melangiós esperit.
Lliure em sento,
lliure d'aquell gemec ofegat.

Comentaris

  • ben expressat...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-09-2010 | Valoració: 10

    com la soledat a vegades ens fa sentir presoners i en obrir-nos als altres trobem sortides, llum...
    et felicito pel llenguatge emprat, ben treballat
    una abraçada de mataró
    joan