Hola criatura meva

Un relat de: Anaïs
Hola criatura meva,

Et dic criatura perquè no sé si eres nen o nena, et dic meva perquè eres meva. Eres? Si, eres. He estat pensant en el temps verbal, voldria poder posar que ets, que seràs, però no, no pot ser.
Eres la criatura de les 5 setmanes? Ets l’intent que no va poder ser? Eres un embrió? Eres format o no format? Ets alguna cosa o solament una idea, un record?

“És normal”
“Passa a moltes dones”
“Clínicament no té efectes”
“Sou joves”
“No t’espantis”
“Ara, uns mesos de repòs i després a tornar-ho a intentar”

NO ÉS RES?
NO TÉ EFECTES?
TORNAR-HO A INTENTAR?

Què és el dol? És el període de dolor per la pèrdua d’una persona, que inclou 5 fases: negació, ràbia, tristesa, acceptació. Me’n surten 4. Que fàcil és la teoria i que difícil és la pràctica.

No puc fer dol, no era una persona.

“Seria pitjor més endavant”
“Ets forta”
“Estaves de poc”

Sí, ho sé, hi estic d’acord, les accepto, però....

És que encara et tinc a dins, és que encara hi ets, el que ets o no ets, el que potser ni has estat, i que segur no seràs mai.

Jo vull fer el meu dol, vull plorar a llàgrima viva, vull expressar el meu dolor, ningú m’ha de prohibir el plor.

“La compassió per un mateix no és bona”

Això ho he dit mil vegades jo, sí, ja ho he passat altres cops.

Però ara que ni tan sols vec la pantalla de l’ordinador per culpa de les llàgrimes que cauen per la meva cara, vull sentir-la, vull compadir-me de mi mateixa, vull dir-me

“pobreta de tu, plora tot el que vulguis, no passa res”

Ploro a llàgrima viva per tu, criatura meva, perquè ningú t’ha vist, perquè ningú t’ha sentit, perquè ningú t’ha notat, perquè sent un ésser que no ha arribat a ser, ningú no et plorarà com jo, ningú no et recordarà com jo.

NO, NO I NO, no vull tornar-ho a intentar, no puc ni pensar-hi. Per què he de fer com si res? Com si m’estigues a punt de baixar la regla i prou?

Criatura meva, m’envaeix un sentiment estrany. Sé que no és bo per mi que et quedis a dins meu, però una bogeria inconscient no voldria que marxessis, perquè quan surtis seràs només una taca, una taca a la compresa que m’he posat per una merda de sentit pràctic que avui per a mi no té ni la més mínima importància.

No puc acceptar que seràs un desfet que sortirà ves a saber quan i com, de qualsevol manera i sense control.

Per tot això i molt més, et penso plorar, plorar cada vegada que en tingui ganes.

“no t’has d’enfonsar”
“has de tirar endavant”

Sí, tiraré endavant, però vull passar el meu dol, és l’únic que podré fer per tu, criatura meva, que eres i vas deixar de ser.

Fins mai,

la teva mare

Comentaris

  • Hola Anaïs![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-06-2013

    Et vas estrenar a Relats amb aquest relat tan sentit que m'ha entristit molt per tot el patiment que suposa el fet de perdre un fill. A la vegada, però, entenc que va ser un exercici important per a tu ja que exterioritzaves els teus sentiments i això sempre és bo. Parlant o escrivint, sempre resulta terapèutic no guardar-se allò que ens fa mal. Espero que l'etapa de dol estigui força superada i la vida et torni a somriure.
    Des d'aquí t'envio una forta abraçada tot felicitant-te per ser tan valenta i voler compartir una etapa molt trista de la teva vida amb nosaltres. Molts ànims i sempre endavant.

  • Gràcies![Ofensiu]
    Anaïs | 23-03-2012

    Hola Ester i Ismael,

    gràcies pels vostres comentaris.

    Anaïs

  • Endavant[Ofensiu]
    ismael | 22-03-2012

    Enhorabona.
    Amagar les coses és molt fatigós.
    Desitjo que també et puguis inspirar en l'alegria.

  • l'altre costat de la pantalla[Ofensiu]
    lorien | 22-03-2012

    Hola bonica,
    et voldria escriure mil coses però no sé com començar i de fet ni com acabar, només que crec que ets molt valenta per compartir una experiència així amb tots nosaltres, les persones anònimes de l'altre costat de la pantalla, tot i que no sempre ho som tant d'anònims ni de l'altre costat, així que ja saps on sóc quan em necessitis, tens una companya al teu costat, no, és una paraula impersonal, prefereixo amiga.
    El relat és cru, és dur però alhora seré, crec que és el millor regal que una mare pot fer, aquest amor incondicional expressat en cada paraula, coma, punt, espai, pren-te el temps de dol que necessitis i oblida la resta del món, és molt fàcil donar consells típic i tòpics però en aquest moment el que més necessites és la tranquilitat i el comfort que et pot donar una mirada o una abraçada en el moment oportú.
    Bé no m'enrotllo més que ja sembla allà a fora, a l'aparcament, però amb la diferència que no és un diàleg, sinò un monòleg i jo no sóc bona en això; així que deixe-m'ho per anar a fer un cafetó com si fossim dues velles (i belles, perquè no) amigues que es posen el dia i no com dues companyes (altra vegada la paraula impersonal i freda) de feina.

  • ÀNIMS[Ofensiu]
    ESTER ESCAMILLA | 21-03-2012

    Plora preciosa, plora !!! acompanyo el teu plor i entenc el teu dolor. T'envio una abraçada ben plena d'amor i força, ànims bonica!

  • Gràcies![Ofensiu]
    Anaïs | 21-03-2012

    Hola Llenu,

    gràcies pel teu comentari. Com en tot en la vida, si no ho has viscut no saps realment el que és.
    Tenim (jo també m'hi incloc) la costum de donar consells, i a vegades poden resultar més feridors que encoratjadors.
    Com els malalts de càncer entre ells, com els trasplantats entre ells, tu i jo i totes les dones que ho hem passat ens agafem una fina línia transparent entre nosaltres, i aquesta fina línia ens uneix per sempre: la comprensió del dolor al 100%

    Anaïs

  • ...............[Ofensiu]
    lienu | 21-03-2012 | Valoració: 10

    no tinc valor de dir-te res, sol explicar-te que he plorat llegint-ho, que e entés cada paraula de patiment, de rábia....... jo també ho e viscut, i lo que pitjor em va anar, va ser escoltar a la gent que no ho a passat mai i et diuen com tu ja escrius "ohh ets jove" o ja ho tornarás a intentar..... això encara em va fer més mal.... pero es que el dia que estiguis de 5 mesos, aquesta gent et vindrán a explicar coses d'altres persones, a la qual mes pitjor... no escoltis anaïs, viu-lo com tu creguis, pero no escoltis a aquesta gent!!!!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Anaïs | 18-03-2012

    Hola Carme, Mena, Bloodymaruja, Gemma,

    gràcies pels vostres comentaris.

    Anaïs

  • Plorar, imaginar, somniar...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 18-03-2012 | Valoració: 10


    Plorar és la millor teràpia, treure el dolor de dins, el dolor que et fa mal i que provoca agonia ens els teus sentiments. Però tot i que ara ho vegis impossible t’has de sobreposar.

    Hauries d’arribar a poder pensar que allò que es va començar a crear dintre teu, físicament no ha prosperat, no ha arribat al món dels vius però sí que existeix dins la teva imaginació, aquí si que hi ha nascut i hi va creixent, per això el sents interiorment, perquè el teu fill és allà.

    Crea tu mateixa al teu petit, com si a partir d’un esbós li anessis donant forma fins arribar a fer un dibuix magnífic d’un príncep blau o d’una princeseta meravellosa. Somnia amb aquest fill que tu mateixa has creat i has parit en el teu pensament. Aquest ningú te’l podrà prendre, ningú hi pot arribar, sempre va amb tu, és el teu secret...

    Una abraçada molt forta i el desig de que se’t acabi aviat aquest mal viure.

    Gemma

  • Ho entenc[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-03-2012

    Jo tinc tres fills. No m'ha passat, un abort.
    Però, un cop parit el darrer, un cop a casa, els primers dies, tot i tenir el bebè, plorava trobant-lo a faltar al ventre. Llavors jo tenia 37 anys i ja tocava tancar caixa.
    Si jo vaig plorar....imagina't tu!
    El plor i el riure ens desbloquegen energèticament i t'ho has de permetre. És una necessistat. La tristesa sí. La depressió no. La vida segueix i la teva criatura està viva en el relat i això no totes ho tenen.
    Rep una abraçada de llana.

    Mena.

  • Comprenc molt bé[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-03-2012 | Valoració: 10

    les teves llàgrimes, Anaïs ! Era molt més que un somni , que una il-lusió.
    T'havies de convertir en mare. El desig més anhelat per a la majoria de les dones. Però no desesperis. Una amiga meva , després de quatre avortaments, va tenir tres filles i un fill preciosos.
    Ja veuràs com en un dia , no molt llunyà , podras dir a un trosset de la teva carn : Hola criatura meva !
    Rep una abraçada de benvinguda i felicitats pel relat. És tan autèntic !!!

  • Gràcies![Ofensiu]
    Anaïs | 14-03-2012

    Hola Marta, Joan i Núria,

    gràcies pels vostres comentaris.

    És un relat totalment real, no crec que ho hagués pogut escriure així si no ho hagués viscut, i és el que em va sortir de l'ànima.

    Ara estic molt millor, crec que fer el procés de dol m'ha ajudat a avançar, sinó se m'hagués quedat a dins.

    Salut!

    Anaïs

  • Hola Anaïs![Ofensiu]
    magalo | 14-03-2012

    Benvinguda Anaïs! A mi no m'ha passat mai això de perdre una criatura. En vaig tenir dues i tot va anar bé. Ara ja són dos nois. Amb aquest teu relat has fet que entengui més el sentiment que provoca una pèrdua com aquesta. Ho fas com si parlessis amb la criatura que no ha pogut néixer i a la vegada hi ha una tercera persona que et parla a tu. La sensibilitat que desprèn el teu relat, l' he notat com si fos una mica meva.
    Jo fa cosa d'un any que sóc a Relats i la gent, en general, gràcies als seus comentaris,anima molt a escriure . Per mi, tant publicar com participar als reptes m'ajuda a procurar escriure una mica millor cada dia i cada cop faig servir menys el corrector del word. Em sento privilegiada estant entre una colla de grans mestres com els que volten per aquí.
    Espero veure un nou relat teu ben aviat.
    petons
    Marta

  • colpidor anaïs...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-03-2012 | Valoració: 10

    aquest diàleg intern que , si és biogràfic, has fet bé de treure a fora. Els sentiments es tenen i no s'han d'amagar, és clar que li has de fer el teu dol a aquesta vida que creixia dins teu i aquest sentiment maternal et donarà forces per tornar a intentar-ho, segur...

    jo et vull enviar la meva salutació més cordial i la meva benvinguda a RC, on trobaràs molt bona gent, ja ho veuràs

    joan

  • I sempre serà en tu![Ofensiu]
    Núria Niubó | 14-03-2012 | Valoració: 10

    El sentiment de mare neix quan aquesta criatureta ja forma part de nosaltres i la pèrdua sempre comportarà dolor, aquest dolor, aquest dol tan intens només el pot sentir la mare.
    La natura de vegades és cruel i fa mal molt endins acceptar-ho.
    Plorar ajudar , i tant! Jo que ja sóc padrina encara recordo el meu primer abortament, de quan la meva criatureta va marxar de mi... Ara tinc dues filles i tres néts!
    El teu relat té un estil àgil i és molt realista, amb una dura i detallada descripció en la que hi són presents les teves llàgrimes.
    Plany-te ara i deixa't portar pels teus sentiments però amb una mirada cap endavant.

    Benvinguda a RC Anaïs ja veuràs que per aquí som com una gran família de relataires que gaudim llegint, escrivint i comentant.

    Una gran i càlida abraçada,
    Núria

  • Gràcies[Ofensiu]
    Anaïs | 14-03-2012

    Hola!

    gràcies pel teu comentari. Agraeixo les teves paraules, i sí, m'hi sobra un punt suspensiu, gràcies també per comentar-m'ho.

    Anaïs

  • benvinguda[Ofensiu]
    XvI | 14-03-2012

    Benvinguda. L’inici és breu i colpidor, ple de sentiment i de ràbia, i la capacitat de saber expressar emocions, reflexions, siguin ficció o estiguin basats en fets viscuts, sempre és una bona carta de presentació.
    El consell que mai no donen és que ploris i de vegades fa molta falta.
    Si tens el cuquet d’escriure ja veuràs que això enganxa.
    I no et preocupis, que el crític el portem tots a dins, comenta allò que t’agrada i els “peròs” que li trobes com a lector, que són aquests “però” els que ens ajuden a millorar (per exemple: els punts suspensius només són tres).

    salutacions
    Xavier (XvI)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

49 Relats

174 Comentaris

47045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!