No tinc feina

Un relat de: Anaïs
No tinc feina. I ja fa temps que ho veia a venir. Els meus serveis ja no són essencials. A vegades em deprimeixo molt, pensant en la nostra història, quan els meus antecessors estaven en la cúspide de l’èxit.
Sí, tot ha canviat molt. Abans, la manera de fer dels meus avantpassats era més rudimentària. Els acabats de la seva feina potser no eren tan polits, però els recursos emprats també eren més senzills. S’havia d’utilitzar més la força i el material era escàs. Amb el pas dels anys, s’ha anat perfeccionant l’estil per millorar el resultat final. Amb estudis de mercat, escoltant totes les crítiques que ens feien, hem anat perfilant tots aquells canvis que milloressin la nostra comesa. Actualment es té molt en compte la seguretat del nostre client, que per nosaltres sempre ha estat el més important. Això sí, tot i que abans podíem resultar una mica perillosos, sempre hem intentat complir amb els encàrrecs de forma immediata, i poques vegades no ho hem aconseguit.
I és que jo formo part d’una de les famílies que han lluitat per mantenir la nostra labor amb el cap ben alt. No esmentaré ara el meu cognom, les competències sempre han estat ferotges i les enveges em poden portar problemes, prefereixo mantenir-me en l’anonimat.
A casa meva sempre m’explicaven que els nostres inicis els devem de forma indirecta als invents del senyor Nicolás Appert, i fins i tot el nostre gremi havia celebrat durant molts anys una espècie de festa per Sant Nicolau, esdevenint així el nostre patró. Aquesta festa, però, es va anar diluint i s’ha convertit en un mer recordatori.
Però no us cregueu, els nostres principis van ser difícils. Va costar mig segle que el nostre ofici sortís a la llum. En el nostre sector hi va haver i ha hagut, amb tota classe de sorts, molt intrusisme professional. Poc a poc i no sense pocs esforços vam anar desbancant aquells que volien pujar al carro sense saber-ne ni un borrall i es va anar reconeixent el nostre treball senzill però eficaç. Ningú en parlava ni en parla obertament, de nosaltres, com si fóssim un tema tabú, però tothom ens coneix. Ara, el que és molt injust és que, com que no hem estat mai un dels temes principals per comunicar-se, la nostra crisi no s’ha esbombat, no se’n té coneixement com la d’altres sectors. I és que l’empitjorament dels nostres ingressos tampoc ha estat deguda a la crisi econòmica, sinó als avenços tecnològics.
I tu, que ja fa una estona que m’estàs llegint, et deus preguntar quin sector és aquest, no? I deus estar exprimint el teu cervell per endevinar qui sóc... Doncs no sóc qui, sinó què. Sóc un obridor de llaunes. T’he causat sorpresa? T’he defraudat? Què et penses, que no tenim el nostre cor?
Potser ara em diràs que la nostra crisis és infundada i que exagero, que tu sí que tens algú de la meva família a casa teva. Estaràs intentant recordar el lloc exacte en el qual el tens guardat. D’acord, som ben conscients que algunes persones encara ens guardeu. Per què? Doncs perquè no ens enganyem, quan esteu desesperats després que per enèsima vegada l’obre fàcil us ha deixat abandonats en el pitjor moment, recorreu a nosaltres sense cap remordiment. I és que quan teniu gana o simplement gola els humans no teniu problemes de consciència.
Però tens el convenciment que l’obridor que tens és de la meva família? O és d’una marca “no t’hi fixis” que vas comprar en una botiga a cost sospitosament barat? Doncs vigila, perquè potser quan el vulguis utilitzar el rovell haurà format una pàtina de color gens agradable damunt del teu aparell de poca qualitat. I és que sols els obridors de classe alta estem fets d’un acer inoxidable a prova d’humitats. Un obrellaunes és per sempre, una petita inversió per una tranquil•litat, no ho dubtis.
En fi, estic destinat a esperar el meu destí al fons d’un dels calaixos de la teva cuina, demanant que només un cop l’any em necessitis perquè no m’oblidis del tot, exposat a que algú aficionat a les manualitats em vulgui utilitzar per obrir una llauna de refresc i em causi maldecaps per no aconseguir res.
Només et demano una cosa. La pròxima vegada que obris el calaix on sóc per buscar el meu company obridor de pots de vidre, pica’m l’ullet sense vergonya, els altres utensilis no t’ho tindran en compte.



Comentaris

  • He obert la teva pàgina...[Ofensiu]

    He obert la teva pàgina i, no puc pas dir que m’he trobat una llauna de relat. De fet, m’ha agafat, m’ha atrapat i m’ha conservat dins la seva lectura...
    Ara, que ja tinc l’obridor, a veure, a veure si en llegeixo més.
    —Joan—

  • També, també...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-06-2013

    a ells els ha tocat el rebre. I és que a ca nostra no s'escapa ningú de la maleïda crisi. Tindré en compte les darreres observacions i els faré cas, que be prou que s'ho mereixen, que caram!
    Un relat molt original amb sorpresa d'aquelles que t'obren un somriure. Gràcies, doncs, Anaïs, per oferir-nos-el a través de la teva simpàtica i agradable història.
    Un altre somriure que espero que ja t'haurà arribat.

  • Ai, quin ensurt...[Ofensiu]
    Annalls | 19-06-2013

    ... primer pensava que parlaves de tu mateixa. Si que tinc encara un obrellaunes, d'aquells de mànec, perquè amb els altres més moderns no m'hi he entès mai, d'aquells amb els que també obres les ampolles que encara portent el tap "normal", però no els que acaben amb una rodona ovalada... els que tenen com un ganxo i el mànec de fusta. Hmm no se si me explicat gaire bé. Tantes coses deixem enrere...
    I que evitaven amb un senzill gest més deixalles. Ahir vaig haver de canviar tot l'aparell de la dutxa, perquè la peça que pujava i baixava permeten que l'aigua rages per la dutxa o la banyera ... quines coses, ja he arribat a l'edat on em comença a sobrar tants invents ... o es que sobren els invents i l'edat es la del seny?
    Estic segura que ens has portat a tots bons records, amb el teu eficaç obrellaunes que ha perdut la feina, tot i que ocasionalment encara el necessitem.
    Bona quinzena.
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

45 Relats

153 Comentaris

33802 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!


PD: Si voleu donar menjar als meus peixos virtuals, cliqueu amb el ratolí damunt de la imatge!!!