Cercador


Llista categories

Història curta sobre els núvols

Un relat de: Biel Martí

Els que s'estenen avui al llarg de tot el cel visible, manta de gris pàl·lid sobre les grues d'obres que s'alcen més enllà dels edificis en construcció del nou barri. Els núvols es mouen lentament, empesos pel vent, processó de l'Est a l'Oest, invasió subtil de tot. Mirall del cel, la ciutat esdevé gris pàl·lid. Lladres d'energia al ocultar el Sol, energia de tota vida. Lladres de vida, doncs. Els arbres, absents de la seva font, es balancegen inquiets sota la manta i les primes branques dels que no foren podats poc abans de l'hivern apunten amunt, suplicant un punt de llum. Que trist no conèixer els seus noms, veient-los ara a través del vidre de la finestra! La llarga tasca de saber ens suma a l'etern viatge de la ignorància. Cada llibre que no s'obre és un avanç per l'estupidesa. I els núvols ho saben, per això mai es queden, sempre passen de llarg. I quan es queden és per descarregar la seva ràbia contra el terra, gotes de pluja que es saben immortals (cauran per convertir-se en aigua de bassal, per ser absorbides per la terra, per... per sempre tornar a enfilar-se, ara essent aire i després de nou pluja, caient sabent-se immortal). Nens lliscant per un tobogan i tornant a trepar per descendir de nou... només que sense immortalitat, doncs mor la diversió al crit de l'adult, habitual aixafa-guitarres de la infantesa, al avís del temps.. "És tard", "Portes molta estona", "No ens podem entretenir", "Ens esperen". Temps, ¿Temps? Ennuvolat, fred, quasi hivernal malgrat ser ja a les portes d'abril. Els núvols es desplacen per recórrer el temps, venen del març i van cap a l'abril, abandonen l'hivern per arribar a la primavera, on tindran tres mesos més per descansar...

Comentaris

Afegir comentari
  • Núvols[Ofensiu]
    George Brown | 04-05-2005

    Una imatge quotidiana… núvols fugint de la grisor de la ciutat. De tant en tant va bé donar un cop d'ull a aquests companys de viatge, que ens amaguen la llum per donar-nos vida, aigua!
    jo no crec que tinguin una història curta, ben al contrari, si ens expliquessin tot el que veuen, mentre ens fan de sostre, podríem omplir llibres sencers. Ara bé, la seva vida és curta, o més aviat metamorfòsica, ja que és van transformant en un continu cercle d'estats físics, sòlid, líquid, gas...
    Com ja ha destacat la Llibre, m'ha fascinat la frase: "Cada llibre que no s'obre és un avanç per l'estupidesa"... que molt bé no sé quina relació té amb els núvols, però que és genial!

    una abraçada,
    Jordi.

  • Els núvols...[Ofensiu]
    Llibre | 25-04-2005

    potser tenen una història curta pel motiu que esmentes: passen de llarg i continuen el seu viatge.

    Fas una descripció acurada i poètica d'una panoràmica concreta. Suposo que la que enceta el relat: "Els que s'estenen avui al llarg de tot el cel visible, manta de gris pàl·lid sobre les grues d'obres que s'alcen més enllà dels edificis en construcció del nou barri."

    Però de tot. em quedo amb una idea que m'ha agradat especialment: "Cada llibre que no s'obre és un avanç per l'estupidesa. I els núvols ho saben, per això mai es queden, sempre passen de llarg."

    Salut!

    LLIBRE

  • núvols[Ofensiu]
    donablanca | 21-02-2005 | Valoració: 8

    és una reflexió de caire trist molt ben construida.
    crec que milloraria si no es repetissin algunes paraules tan seguides.

  • Núvols de poesia[Ofensiu]
    ismael | 27-08-2004 | Valoració: 8

    Hola Biel,
    crec que és un gran encert aquest relat ja que has aconseguit fer-ne una descripció com si un llegís poesia, que suposo que domines força bé.

    Per cert, gràcies pel teu comentari, tot i que vaig haver de tornar a llegir-lo perque el teu to em va semblar un xic pesimista. Jo només volia relatar que arriba un moment on un pot pensar que la vida és massa llarga i esperi la mort, tot i que crec que sempre s'ha de lluitar mentre un estar en condicions.

    Encantat i fins aviat, Ismael.

    ismaelvalls@terra.es

  • m'agrada[Ofensiu]
    guinarda | 22-07-2004 | Valoració: 7

    però no esti d'acord amb el concepte un xic negatiu des núvols...
    m'agrada com escrius, però.

Valoració mitja: 7.67

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

620 Comentaris

238557 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >