Cercador
Gèrmens de temps passats, de temps presents, de tots els temps
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
Temps dempeus damunt terra humida,
gèrmens de vida són els meus peus,
ancorats en ports d`aigües manyagues
romangueren temps els aires bons,
uns bons temps d`un temps recent.
Temps haguts entre les mans,
lliscant pels dits, desfilant camins
de tants temps llargament somniats
durant molt temps per oblidar.
Aires grandiloqüents vociferaven als quatre vents,
els meus cabells surant al vent,
llàgrimes empeses per força gravitatòria
s`escapaven vers un infinit darrere meu,
i el mocador desvelava la drenada cara
en fugir darrere les amargues llàgrimes,
de tants temps, de temps remots,
de tot un temps ja no present.
I l`aire refrescava el front,
i el temps regalava segons,
milions de segons eterns,
segons farcits d`aires manyacs,
de temps presents mirant al front
sense mirades velades per tels,
aires plaents d`un bell temps omnipresent
amb els peus damunt la terra
arrelant ixents aires de novicis temps,
aires amables d`un recent temps de benaurança.
Reeixiran,
cultivats amb tants de temps,
els gèrmens de vida sota els meus peus.
gèrmens de vida són els meus peus,
ancorats en ports d`aigües manyagues
romangueren temps els aires bons,
uns bons temps d`un temps recent.
Temps haguts entre les mans,
lliscant pels dits, desfilant camins
de tants temps llargament somniats
durant molt temps per oblidar.
Aires grandiloqüents vociferaven als quatre vents,
els meus cabells surant al vent,
llàgrimes empeses per força gravitatòria
s`escapaven vers un infinit darrere meu,
i el mocador desvelava la drenada cara
en fugir darrere les amargues llàgrimes,
de tants temps, de temps remots,
de tot un temps ja no present.
I l`aire refrescava el front,
i el temps regalava segons,
milions de segons eterns,
segons farcits d`aires manyacs,
de temps presents mirant al front
sense mirades velades per tels,
aires plaents d`un bell temps omnipresent
amb els peus damunt la terra
arrelant ixents aires de novicis temps,
aires amables d`un recent temps de benaurança.
Reeixiran,
cultivats amb tants de temps,
els gèrmens de vida sota els meus peus.
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35662 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.