Ganes de tu

Un relat de: Canela fina
El desig podia més que el temps limitat que ens restringia la vida.
Quedàvem darrere la gasolinera, entre camions, resguardats de les mirades indiscretes. Just quan el sol es ponia ens miràvem als ulls, molt endins i amb un somriure ingenu, ens besàvem.
Apressats d’amor, despullats del rellotge, ens submergíem en un estat letàrgic. Creàvem un clima primaveral dins del cotxe, calidesa de pensaments que ansiosos esperaven tota la setmana aquell moment. Els vidres s’entelaven al ritme dels petons, resseguint la pell amb la punteta dels dits marcàvem camins plens de giravolts, entretenint-nos a cada plec, a cada piga...
Amb el cos nu, despullat de roba, farcit de passió, abraçant-nos l’ànima, fèiem l’amor. Al seient del darrere, molt poc a poc, desitjant que la lentitud aturés també el temps, encesos de desig que intentàvem controlar per no acabar massa d’hora la màgia.
I m’omplia mirant-me als ulls mentre em deia:
_Perdona
Era un perdona perquè no havia pogut allargar més aquell moment. I jo somreia dient-li:
_Perdonat
Ens embolicàvem amb la manta, reservada per les trobades al pàrquing, perfumada de sexe. Ens parlàvem a cau d’orella, fluixet, a cada frase un petó al coll, a cada paraula una carícia a l’esquena. Eren alenades d’aire fresc, converses infinites. Emocionats, ens estimàvem les idees, el cos, eren abraçades al cor.
S’escolava el temps entre els dits, mai podíem convertir els minuts en hores senceres, tots dos teníem una part del pensament pendent del so de l’alarma que programàvem per no perdre la consciència. Tot i així, sempre ens sobresaltava. Era un so estrident, l’odiàvem per treure’ns sobtadament del paradís, indicant-nos que calia fer el retorn a la realitat i que seria un retorn apressat, sempre ens havíem de vestir a corre-cuita.
I ho fèiem, ens vestíem l’un a l’altre, cada peça de roba ens prenia l’escalf d’haver-nos tingut, la pell freda altre cop sota l’abric anunciava el comiat.
Aquella nit plovia, vam sortir del cotxe, abraçats sota un cel de pluja se’ns anaven mullant els cabells, les gotes relliscant pel nas acompanyaven els petons, humits i tendres.
Impossible deixar-nos marxar, lentament ens anàvem separant fins a tenir només aferrades les empremtes, deslliurar aquella menudesa era infinitament difícil. Quan perdíem el contacte el fred s’apoderava altre cop de nosaltres, cadascú al seu cotxe, de retorn a casa, pensaments llunyans, desig de tornar a ser diumenge.
Sempre em trucava quan ja havia arribat, esperava la trucada ansiosa i quan sonava el telèfon, els ulls se’m feien petits pel somriure ample que desfermava.
_Bonica, t’estimo.

Comentaris

  • el temps punyeter[Ofensiu]
    Amalasunta | 02-02-2021 | Valoració: 9

    Aix el temps.. com ho controla tot. Tan de bó el poguéssim aturar per gaudir d'aquests instants sense presa.
    Fantàstic relat, la descripció detallada de les sensacions, la passió, l'amor, la recança de l'adeu. Com una escena quotidiana, amb un escenari poc idil·lic pot arribar a crear el moment més desitjat.
    Felicitats!

  • Brutal![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 17-12-2020 | Valoració: 10

    Gràcies per donar-nos un relat que a priori d'una situació quotidiana de qualsevol parella que té com a punt de trobada una gasolinera. L'has convertit en un excel·lent relat, ple de sentiment descrit amb naturalitat.
    Felicitats, m'ha agradat molt.
    Salutacions,
    Neus Marín

  • Vida...[Ofensiu]
    Akeron343 | 16-12-2020 | Valoració: 8

    Com sempre, relat super-descriptiu que et captura conforme el vas llegint i fa aflorar records i sensacions de moments viscuts.
    Pensava en dues coses, prenent el fil d'aquestes sensacions reviscudes:
    - La salvartge intensitat d'aquests moments, la bestial sensació de "sentir-se" viu
    - La dualitat tristor que personalment, m'han fet sentir aquests "moments robats a una altra vida, secrets", aquests by-passos vitals, inflats d'euforia instantània, de passió explossiva-orgàsmica però que m'acaben generant tristor per la manca de poder viure aquells altres instants de felicitat petita i tranquila, de camí vital a la recerca d'Ítaca.

    Les tardes hivernals de sofà i manta amb els peus de l'altre reposant a la falda. Un simple cafè amb llet junts un dissabte pel matí, sense pressa. Aquell allargar la mà a mitja nit i acariciar la cintura, gaudint del dolç respirar de l'altre. Aquell tapar l'altre al llit, quan no es troba bé. Aquell planificar maquiavèlicament un cap de setmana en un hotelet al Port de la Selva o una dolça nit estiuenca de vivac sota la volta...

    En fi, he parlat més de mi que del relat...ho sento.
    Recordava l'Eric Fromm, que diu que una cosa és enamorar-se, l'altra és estimar. L'una és alliberar la passió, l'altra, com un art, és coneixement i pràctica.

    Al final, un relat que et fa recuperar instants de la pròpia vida, ha de ser bo més enllà de la subjectivitat, no?

    Felicitats pel relat... i per les sensacions.

  • Benzina a les venes [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-12-2020 | Valoració: 10

    Erotisme de benzina, energia de terra endins, xopa, líquida. Una meravella de relat! M’alegra molt llegir-te de nou. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Un relat molt bo[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-12-2020

    Un relat molt bo, principalment perquè transmet d'una manera brutal. El lector queda de seguida submergit en la sensualitat, el desig, l'amor i també les presses d'una trobada d'amagat, que per això mateix encara és més valuosa, més excitant, més remarcable.
    M'ha encantat Canela, molt, el final és preciós i he pogut sentir tot el que senten els protagonistes. Dels teus millors relats. Enhorabona!

  • És simplement magnífic!![Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 08-12-2020 | Valoració: 10

    Canela fina, m'has sorprès molt agradablement.

    El teu relat, de longitud acceptable, descriu molt bé l'amor i la realitat, la tendresa i el desig, la passió de fer l'amor i l'amabilitat, i més coses.

    I ho expliques amb una senzillesa increïble.

    Guardaré el teu relat i el teu nom d'autor/a als meus preferits.

    Segueix així, et demano.

    Salutacions!!

  • Trama[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-12-2020

    Amb l'aparença de relat, sembla més bé una poesia, ja que pràcticament no hi ha trama, i es descriuen una sèrie de sensacions i emocions.

  • Un gran plaer de lectura...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-12-2020 | Valoració: 10

    Hola, Canela fina, m'has impressionat immensament.


    Eren alenades d’aire fresc.

    Quina frase més tendra.

    El desig podia més que el temps limitat que ens restringia la vida. I la resta és tan sensual que m'ha fet la pell com si estigueres besant-me.

    Un gran plaer de lectura, Canela fina.

    Salut i una abraçada ( en la distància )

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Atlantis | 07-12-2020

    Un relat preciós. Entres en cada instant de la trobada i malgrat no ser tan explícit sexualment com d’altres teus, l’he trobat ple de sensualitat i erotisme.
    Sobretot aquests paràgrafs on descrius pas per pas les relacions amoroses

    “Ens embolicàvem amb la manta, reservada per les trobades al pàrquing, perfumada de sexe. Ens parlàvem a cau d’orella, fluixet, a cada frase un petó al coll, a cada paraula una carícia a l’esquena. Eren alenades d’aire fresc, converses infinites. Emocionats, ens estimàvem les idees, el cos, eren abraçades al cor”

    I també tot el final amb les gotes de la pluja regalimant i deixant les empremtes de cada ú en el cos de l’altre. Així et sents després d’una estona del plaer de l’amor.

    Repeteixo: Preciós.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

58404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa