Benvinguda primavera

Qui ens hauria de dir que el canvi climàtic seria això, una primavera inesperada que esclata "...molt endins, just allà on somriu el pensament." Mai no l'havia contemplat des d'aquesta perspectiva, segueixes sent una excel·lent escriptora de relats breus plens d'erotisme. Gràcies pel bon moment de la lectura.

Cada vegada que llegeixo un nou relat teu, m’agrada més. Aquest a més a més està ple de metàfores de l’hivern i de la primavera al mateix temps que et fan viure de ple la situació.

Per sort, a vegades passa que d’una relació que no n’esperes massa...esclata la primavera...i és que potser cada cos té un llenguatge propi que necessiten trobar un altre semblant per fer una comunicació de pell.
O potser és el moment adequat per trobar-se.

Escrius molt bé. Felicitats.

Sempre et dic que el teu nom fa honor a com elabores els relats: "Resseguint-me el cos, mans de pianista, podia sentir la música a la pell i ballar, ballava damunt seu per acomiadar un hivern que havia estat molt llarg, benvinguda primavera." Si! les teves històries, ja posen ésser d'allò més eròtiques, que sempre traspuen una elegància i finor que les fa agradables al selecte paladar del lector. També he copsat una facilitat que tens de transmetre per escrit les sensacions i reaccions que viu o experimenta el cos en situacions com les que narres. Enhorabona, Nil.

Sempre et dic que el teu nom fa honor a com elabores els relats: "Resseguint-me el cos, mans de pianista, podia sentir la música a la pell i ballar, ballava damunt seu per acomiadar un hivern que havia estat molt llarg, benvinguda primavera." Si! les teves històries, ja posen ésser d'allò més eròtiques, que sempre traspuen una elegància i finor que les fa agradables al selecte paladar del lector. També he copsat una facilitat que tens de transmetre per escrit les sensacions i reaccions que viu o experimenta el cos en situacions com les que narres. Enhorabona, Nil.

Des que comença l'excitació fins el foc entre els cossos, vaja amb els esbufecs que se senten darrere de llegir-lo, amb força i fins l'accelerada respiració és quan es viu una nova primavera, tan exquisida i tan penetrant. La primavera t'ha aplegat prompte, doncs són símptomes de bona gran obra literària.
Enhorabona, Canela fina.

Una abraçada.
Perla de vellut

Et tinc com a favorita... perquè m'agrada com escrius.
Quan vulgues, en la meua pàgina... gràcies...
Fins a l'altra...

Quin erotisme tant fi que teniu les dones. Amb pinzellada gruixuda diria que l'erotisme masculí es "visual" i el femení "emocional" i no per això menys eròtic. M'agrada.

La primavera és renaixença, és la recuperació de les esperances, de les ganes de viure, de tornar a creure que encara poden venir coses bones. I sempre hi ha actes, fets que la inauguren. En el cas de la teva protagonista és un acte magnífic, d’aquells que deixen a l’hivern trencat en mil bocins en un racó, sense possibilitat de recuperació.
M’encanta el teu relat. El ritme, la contenció en el llenguatge (que no és fàcil un cop s’encén el foc), les imatges que em dibuixes a la imaginació, els records que em desperta... Gràcies!

L'he llegit la primera vegada i m'he anat accelerant, he devorat el relat sense miraments, sense "degustar" com altres vegades. He pensat "que fots?"
L'he llegit una segona vegada i m'ha costat déu i ajuda no deixar-me portar pel ritme creixent del relat.
M'adono que aquesta vegada ens regales un relat més físic, més enèrgic, com el que és la primavera realment... Un esclat d'energia, una promesa de vida que s'obre davant nostre després de la llarga pausa que es l'hivern.
Com sempre, un relat que he gaudit, que et deixa amb ganes de saber més, més detalls,és sensacions, més imatges...
Com sempre també, un relat que fa ganes de ser-ne protagonista...