Benvinguda primavera

Un relat de: Canela fina
Em posava nerviosa tenir una cita a cegues però l’excitació que m’aportava sempre guanyava al neguit. Investigava abans de la trobada perquè saber em donava seguretat, sempre amb el control entre les mans per poder-me descontrolar poc després, embolicats entre els llençols.
De reüll vaig veure com s’atansava cap a mi, pas tranquil però decidit. Vaig dissimular per jugar la primera carta, sempre amb l’as sota la màniga, era alt i prim, just quan va ser a una passa de mi em vaig girar. Silenci, mirades, un somriure, connexió.
Vam estar hores parlant, cada cop més a prop, quan em tocava la mà el cor se m’accelerava, a cada frec més excitada. Aclaparada, no esperava sentir aquesta química irracional que ja tenia oblidada.
Mentre escuràvem el tercer whisky ens van avisar que tancaven el bar, fusió de mirades, em va prendre la mà per alçar-nos, embolicant-me la bufanda un petó fugaç a la comissura dels llavis.
Esbufecs dins del cotxe entre besades que no trobaven on acabar, els vidres s’anaven entelant, mans juganeres furgant sota la roba, passió, fusió. Aprofitant una pausa per a recuperar la respiració, el motor es va posar en marxa.
El cop de porta em va ressonar a l’esquena, sentia la marqueteria clavada a l’espinada, vam recórrer el passadís mentre ens anàvem traient peces de roba deixant un camí de cobdícia. Vaig caure damunt d’un llit que em va semblar la primavera, talment envoltada d’olor de roses, mossecs sota l’orella, escalfor molt endins, just allà on somriu el pensament.
Resseguint-me el cos, mans de pianista, podia sentir la música a la pell i ballar, ballava damunt seu per acomiadar un hivern que havia estat molt llarg, benvinguda primavera.
Els cabells esverats, abraçades i petons, es bevia el meu sexe assedegat. Me’l sentia dins meu, molt endins quan m’envestia i jo brollava, brollava sens parar. Entre carícies, mirades que no entenien d’on sortia tanta cohesió, em feia sentir bella. Els pits esvalotats a ritme dels gemecs, impacients per rebre tot el que els hi estaven a punt de regalar, pluja d’espurnes ardents entre esbufecs.
Silenci, acompanyat per la respiració accelerada, foc al cos, astorats.
Acabàvem d’iniciar la primavera.

Comentaris

  • Canvi climàtic[Ofensiu]
    Paraula de gat | 28-02-2020 | Valoració: 10

    Qui ens hauria de dir que el canvi climàtic seria això, una primavera inesperada que esclata "...molt endins, just allà on somriu el pensament." Mai no l'havia contemplat des d'aquesta perspectiva, segueixes sent una excel·lent escriptora de relats breus plens d'erotisme. Gràcies pel bon moment de la lectura.

  • esclat[Ofensiu]
    Atlantis | 16-02-2020

    Cada vegada que llegeixo un nou relat teu, m’agrada més. Aquest a més a més està ple de metàfores de l’hivern i de la primavera al mateix temps que et fan viure de ple la situació.

    Per sort, a vegades passa que d’una relació que no n’esperes massa...esclata la primavera...i és que potser cada cos té un llenguatge propi que necessiten trobar un altre semblant per fer una comunicació de pell.
    O potser és el moment adequat per trobar-se.

    Escrius molt bé. Felicitats.

  • Selecte![Ofensiu]
    Nil | 10-02-2020

    Sempre et dic que el teu nom fa honor a com elabores els relats: "Resseguint-me el cos, mans de pianista, podia sentir la música a la pell i ballar, ballava damunt seu per acomiadar un hivern que havia estat molt llarg, benvinguda primavera." Si! les teves històries, ja posen ésser d'allò més eròtiques, que sempre traspuen una elegància i finor que les fa agradables al selecte paladar del lector. També he copsat una facilitat que tens de transmetre per escrit les sensacions i reaccions que viu o experimenta el cos en situacions com les que narres. Enhorabona, Nil.

  • Selecte![Ofensiu]
    Nil | 10-02-2020

    Sempre et dic que el teu nom fa honor a com elabores els relats: "Resseguint-me el cos, mans de pianista, podia sentir la música a la pell i ballar, ballava damunt seu per acomiadar un hivern que havia estat molt llarg, benvinguda primavera." Si! les teves històries, ja posen ésser d'allò més eròtiques, que sempre traspuen una elegància i finor que les fa agradables al selecte paladar del lector. També he copsat una facilitat que tens de transmetre per escrit les sensacions i reaccions que viu o experimenta el cos en situacions com les que narres. Enhorabona, Nil.

  • Eròtica primavera:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2020 | Valoració: 10

    Des que comença l'excitació fins el foc entre els cossos, vaja amb els esbufecs que se senten darrere de llegir-lo, amb força i fins l'accelerada respiració és quan es viu una nova primavera, tan exquisida i tan penetrant. La primavera t'ha aplegat prompte, doncs són símptomes de bona gran obra literària.
    Enhorabona, Canela fina.

    Una abraçada.
    Perla de vellut

    Et tinc com a favorita... perquè m'agrada com escrius.
    Quan vulgues, en la meua pàgina... gràcies...
    Fins a l'altra...

  • EROTISME FEMENI[Ofensiu]
    Ravegal | 09-02-2020

    Quin erotisme tant fi que teniu les dones. Amb pinzellada gruixuda diria que l'erotisme masculí es "visual" i el femení "emocional" i no per això menys eròtic. M'agrada.

  • Per moltes primaveres més[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-02-2020

    La primavera és renaixença, és la recuperació de les esperances, de les ganes de viure, de tornar a creure que encara poden venir coses bones. I sempre hi ha actes, fets que la inauguren. En el cas de la teva protagonista és un acte magnífic, d’aquells que deixen a l’hivern trencat en mil bocins en un racó, sense possibilitat de recuperació.
    M’encanta el teu relat. El ritme, la contenció en el llenguatge (que no és fàcil un cop s’encén el foc), les imatges que em dibuixes a la imaginació, els records que em desperta... Gràcies!

  • Esclau del teu ritme[Ofensiu]
    Akeron343 | 08-02-2020 | Valoració: 9

    L'he llegit la primera vegada i m'he anat accelerant, he devorat el relat sense miraments, sense "degustar" com altres vegades. He pensat "que fots?"
    L'he llegit una segona vegada i m'ha costat déu i ajuda no deixar-me portar pel ritme creixent del relat.
    M'adono que aquesta vegada ens regales un relat més físic, més enèrgic, com el que és la primavera realment... Un esclat d'energia, una promesa de vida que s'obre davant nostre després de la llarga pausa que es l'hivern.
    Com sempre, un relat que he gaudit, que et deixa amb ganes de saber més, més detalls,és sensacions, més imatges...
    Com sempre també, un relat que fa ganes de ser-ne protagonista...

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

38 Relats

199 Comentaris

38475 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa