Bon dia

Entrava un fil de llum per la finestra omplint l’habitació d’un color de préssec madur. M’agradava el sol d’hivern, ho feia tot bonic.
Dormia profund, arremolinat sota els llençols, amb una mà damunt la meva cuixa i un peu buscant el fred fora del llit. Cabells entortolligats, em tenien atrapada en el seu caos intentant desxifrar d’on venien i cap on anaven. Els hi vaig pentinar amb els dits, només una mica, el just per poder-li besar el front. Un petó d’aquells pausats, sentint l’olor de la pell com es va fent cada cop més intensa, deixant que els llavis s’hi adhereixin mentre tanques els ulls i l’assaboreixes. Va mig somriure.
Vaig lliscar sota els llençols amb cura, escalfant-li el peu que havia quedat fora amb el cos calent de desig. Amb la punteta dels dits, sense pressa, sense fressa, resseguint les cames, dibuixant camins vaig descobrir que just davant meu s’alçava un obstacle desitjós de ser trobat. Deixant-lo esperant just entre les meves sines, li respirava profund sense cap contacte més que l’alè, compensant-li la tortura amb pessics als mugrons. Acaronant-li els braços els hi vaig pujar fins el capçal, una llaçada ràpida amb les mitges oblidades damunt la catifa, immòbil.
-A jugar... No em pots tocar -li vaig dir.
Mentre desfeia el camí amb la llengua, recorrent tot el contorn del seu cos encara a mig desvetllar, entretenint-me amb mossecs delicats, esborronant-lo. Vaig acaronar-li l’entrecuix, va fer un esbós de gemec i suplicà: deixa’m tocar-te...
-Shhh...hauràs d’esperar el teu torn -li vaig dir.
S’arquejava, notava com la pell se li anava escalfant, cada cop més humida, amb una erecció volcànica a punt d’implosionar, era el moment de canviar el ritme. Com una felina em vaig esmunyir damunt d’ell refregant-m’hi fins a poder-lo mirar als ulls ardents d’impaciència i respirar-li un: em vols ara? Li vaig oferir el plat melós que anhelava mentre li alliberava les mans, en sentir-se lliure va engrapar-me les galtes del cul per acabar-se el menú sencer. Li encantava veure’m damunt la seva cara agafada la capçal, la pell eriçada i les cuixes molles de plaer.
El sol ja escalfava tota l’habitació cobrint-la de vellut mentre ell em feia brollar un cop i un altre, fins a quedar jo nua per dins i ell banyat de dolçor. No s’acabaria amb les postres, faltava el licor d’herbes, el que et beus de cop i fas una ganyota, el que és fort però et sacseja l’ànima.
Sense nord, atordida de plaer, va atrapar-me la cara amb les dues mans i amb un somriure entremaliat, va dir:
-S’acaba el banquet.
Talment com l’aiguardent, una embranzida de foc que travessa tot el cos i et fa estremir, va envestir-me sense cap mirament fent-me sentir ple el cos i ardent el cor. Folls de desig, tremolant d’amor, explosió de colors.
I la quietud, la serenor pertorbada per la respiració esverada. Fosos en una abraçada que aplega pensaments, no calen paraules.
Ja era de dia, la nit a l’esquena, l’amor ho és tot.