Foto de perfil de Akeron343

Akeron343

22 Relats, 90 Comentaris
11099 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Enginyer introspectiu amb vocació d'arqueòleg i redescoberta passió per la Filosofia i la Psicologia.
Havia estat relataire en una etapa anterior, amb dos pseudònims diferenciats, de relats eròtics i de relats introspectius, vaig esborrar perfils perquè pensava que començava una nova etapa vital, net de passat, un punt zero, però sembla que hi ha càrregues no acaben d'alliberar-nos, lliçons que no acabem d'aprendre.

Nova etapa d'exploració, literària i interna meva. Escric perquè em va bé, em centra, em focalitza, m'allibera... sobretot, em fa sentir que puc expressar-me, que algú pot arribar a comprendre qui sóc, i de passada, compartir sensacions, imatges i percepcions, per si ajuden a algú o per si rebo nous punts de vista que m'ajudin a créixer.

Per correccions, suggerències i proposicions indecents em podeu trobar al correu Saoirse343@hotmail.com

Últims relats de Akeron343

Últims comentaris de l'autor

  • Akeron343 | 03-05-2020 | Valoració: 9

    M'encanta com vas desfullant el relat, amb la caricia d'una mirada que et fa impacientar pel moment que arribaran els llavis i la llengua... i qui arriba és la policiaaaa!!!

    Em pensava que llegia un relat post-confinament i m'hi he fotut de morros... :D

    Felicitats, com sempre MontseBlanc. M'encanta com escrius, la sensualitat i la originalitat que ens transmets.

  • Akeron343 | 03-04-2020 | Valoració: 10

    El relat és excitant, com sempre, t'atures a d'escriure instants d'una manera que te'ls fa viure. Amb tot, aquesta dolçor latent que fluctua alllarg de tot el relat, aquest sentiment que batega, es el que més se'm queda incrustat al final de la lectura.
    Moltes gràcies pel relat.

  • Akeron343 | 20-03-2020 | Valoració: 9

    ... ens llaces un munt de petites gotetes a la cara... que en una mena de carícia que insinua el que vindrà, ens guienen la ment a veure una història d'antiga passió, de retrobament...

    Preciós

  • Akeron343 | 27-02-2020 | Valoració: 10

    Normalment em meravella el ritme dels teus relats, la pausa amb el detall i la rauxa amb l'acció, la sensibilitat amb les sensacions...
    Aquesta vegada visualitzo una història desgranada en flaixos, dues, tres imatges instantànies que s'encaixen en una escena plena de vida, plena de la punxant il·lusió del que està a punt de passar, de la passió de l'instant...

    Llegint-lo he pensat "ostia! jo cada dia necessito més paraules per descriure una imatge, la Canela cada dia en necessita menys de paraules, per explicar-nos una història".

    Felicitats i gràcies pel relat.

  • Akeron343 | 19-02-2020 | Valoració: 9

    .. el llegeixo i visualitzo éssers eteris de fum o boira, tocant-se, barrejant-se..

    Entenc i comparteixo aquest sentiment d'haver tingut l'amor a tocar i sentir que el perds per un detall, per un instant...

    Només un punt perepunyetes... a mig relat hi ha la frase "els seus llavis juguen amb els meus" que m'ha fet derrapar lleument, si ho has fet volent, no he entès "el què".

    Resumint, m'ha agradat molt, espero llegir-te molt més.
    Felicitats i endavant!!

  • Akeron343 | 09-02-2020 | Valoració: 9

    ...Confesso..
    He llegit primer els comentaris, fet que m'ha donat una pista molt fiable de la sorpresa final.
    Tot i això, m'ha divertit molt, m'encanta com condueixes al lector, com marques el ritme, com vas accentuant l'espiral de dependència...

    Moltes gràcies i moltes felicitats. Ja espero el següent.

  • Akeron343 | 08-02-2020 | Valoració: 9

    L'he llegit la primera vegada i m'he anat accelerant, he devorat el relat sense miraments, sense "degustar" com altres vegades. He pensat "que fots?"
    L'he llegit una segona vegada i m'ha costat déu i ajuda no deixar-me portar pel ritme creixent del relat.
    M'adono que aquesta vegada ens regales un relat més físic, més enèrgic, com el que és la primavera realment... Un esclat d'energia, una promesa de vida que s'obre davant nostre després de la llarga pausa que es l'hivern.
    Com sempre, un relat que he gaudit, que et deixa amb ganes de saber més, més detalls,és sensacions, més imatges...
    Com sempre també, un relat que fa ganes de ser-ne protagonista...

  • Akeron343 | 27-01-2020 | Valoració: 10

    Per a mi descrius un joc preciós, vital... un somni que desitjaria viure molt i molt, aquest sentir-se desitjat, aquest poder desfermar el propi desig, l'acceptació que darrera de tot l'erotisme i el desig, s'entrellaça la tendresa com un fil de plata que ho teixeix tot.

    Com sempre, els teus relats són com sortilegis que "fan sentir".
    Ets una bruixa bona que ens embruixa amb les seves paraules.
    Moltes gràcies.

  • Akeron343 | 17-12-2019 | Valoració: 10

    És curiós com, quan un és conscient que l'horitzó cap a on busca caminar és molt difícil o ratlla l'utopia, o simplement no depen només de tu, deia que és curiós, com tendim a rebaixar expectatives/objectius (potser una adaptació emocional per a la supervivència) durant la recerca.
    Com dir "algun dia voldria trobar, però mentrestant..."

    El sexe, el desig ens omple, ens fa sentir vius intensament durant el flirteig (diguem-ne així), i durant la pràctica. És foc, és màgia, és fantasia, és vida pura. Però l'instant després, si no hi ha amor/escalfor/empatia/carinyo, per a mi ens exposa a un buit esfereïdor, ens fa palesa una sol·litut que fereix. Certament, el sexe és el sexe, l'amor és l'amor, però no hi ha res en aquest món com una carícia d'amor (donar-la i rebre-la) d'algú que desitges i et desitja.
    He parlat de buit esfereïdor, però ara pensava que no sabria dir què em fa més por, si sentir aquest buit, o quan comences a acostumar-t'hi i ja no t'afecta.

    En general crec (potser pel meu tarannà auto exigent) que gairebé totes les situacions vitals ens brinden benestar i mancança alhora, i que trobar "el teu lloc al món" és en gran mesura un atemperar anhels i gaudir del que tens.

    M'estic allargant molt. M'allargaria molt més però vaig acabant.
    Empatitzo totalment amb la protagonista, en el sentit que jo també, sempre he cercat aquest "sentir-me a casa", la diferència és que no m'hi he sentit mai amb ningú. He viscut les meves relacions com un intens cercar aquell graó següent que no he sabut assolir i que he viscut sempre com a profund fracàs meu. I com la protagonista, he centrat en el sexe, una de les principals "vàlvules de sortida".

    Resumint, que aquest fantàstic relat m'excita, em posa davant dels ulls dues realitats de la meva vida, que en definitiva, no deixen de ser la recerca de la felicitat, no?
    Felicitats pel relat, Canela.

  • Akeron343 | 03-10-2019 | Valoració: 9

    ... continuar caminant, endavant, cap a on sigui, amb tossuderia, sense mirar més enllà dels nostres peus, sense horitzó, intentar aprendre lliçons per no tornar a caure pels mateixos obstacles i concentrar-nos en l'instant, en l'ara, en com l'aire entra als nostres pulmons i els abandona, en com el cor ens batega fort al pit, en com el món parla i formigueja al nostre voltant, concentrar-nos i no pensar en l'ahir i el demà.

    Sempre arriba el moment que l'escalfor del sol que neix ens fa aixecar el cap i mirar el món d'una manera diferent, com una criatura acabada de néixer, per qui cada so, cada color, cada olor, cada detall minúscul és una descoberta.

    Si mires als costats, veuràs que som molts, travessant l'erm, buscant cap a quin horitzó hem de dirigir-nos. No estàs sola.

  • Akeron343 | 25-09-2019

    CONTES DE L'ERM. ENTREGA 6

  • Akeron343 | 25-09-2019

    CONTES DE L'ERM. ENTREGA 5

  • Akeron343 | 25-09-2019

    CONTES DE L'ERM. ENTREGA 4

  • Akeron343 | 25-09-2019

    CONTES DE L'ERM. ENTREGA 3

  • Akeron343 | 25-09-2019

    CONTES DE L'ERM. ENTREGA 2

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: