Foto de perfil de Akeron343

Akeron343

15 Relats, 19 Comentaris
3054 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Enginyer introspectiu amb vocació d'arqueòleg i redescoberta passió per la Filosofia i la Psicologia.
Havia estat relataire en una etapa anterior, amb dos pseudònims diferenciats, de relats eròtics i de relats introspectius, vaig esborrar perfils perquè pensava que començava una nova etapa vital, net de passat, un punt zero, però sembla que hi ha càrregues no acaben d'alliberar-nos, lliçons que no acabem d'aprendre.

Nova etapa d'exploració, literària i interna meva. Escric perquè em va bé, em centra, em focalitza, m'allibera... sobretot, em fa sentir que puc expressar-me, que algú pot arribar a comprendre qui sóc, i de passada, compartir sensacions, imatges i percepcions, per si ajuden a algú o per si rebo nous punts de vista que m'ajudin a créixer.

Per correccions, suggerències i proposicions indecents em podeu trobar al correu Saoirse343@hotmail.com

Últims relats de Akeron343

Últims comentaris de l'autor

  • Akeron343 | 15-11-2018

    ... perquè per a mi, va ser realment divertit. A mes dels girs argumentals, també ha estat enriquidor escriure al costat de gent tant divertida i de tarannà tan divers.

    Una abraçada.

  • Akeron343 | 24-10-2018 | Valoració: 10

    ...és sovint l'únic que m'ha mantingut en peu, precàriament, però en peu i amb força per fer una passa més.

    Escrius molt bé un sentiment que he sentit molt intensament, i que no hauria sabut expressar millor.

    Felicitats i moltes gràcies pel relat.

  • Akeron343 | 08-10-2018 | Valoració: 10

    ... i jo que m'havia encallat en la convicció que l'atzar no existeix, que és un simple cúmul de paràmetres i circumstàncies que som incapaços de processar...

    M'encanta.

  • Akeron343 | 04-10-2018 | Valoració: 10

    ...és de qui la treballa.
    M'has fet pensar en el meu avi, que com tants d'altres, quan va arribar a Catalunya des d'Andalusia, va anar a la riba abandonada del Llobregat, i va "recuperar" un tros de terra, per poder dur a casa verdura, després d'hores de feina a la mina.
    Aquest hort, no el va heretar cap dels seus fills. El va heretar la meva mare, qui puc dir que porta la terra a la sang, per l'amor amb que té cura d'aquell trosset de terra.

    Jo l'he treballat a batzegades, quan els horaris de feina m'ho han permès i ho puc dir... és màgic treballar la terra, sempre que tinguis la sort de no dependre'n.
    És màgic plantar una llavor o planter, tenir-ne cura, regar, treure les males herbes, sentir el tacte de la terra calenta i humida a les teves mans i als teus peus els matins freds, nets, il·lusionants de primavera. I gaudir dels fruits. Tot plegat et fa sentir part d'aquest món, com un òrgan més d'un ésser viu més gran i complex.

    I m'has fet recordar aquella frase tan reaccionària amb els temps que estem vivint i el capitalisme que en ofega...
    La terra és de qui la treballa.

  • Akeron343 | 04-10-2018 | Valoració: 10

    "Res no fa més feliços els pares, que la felicitat dels fills".

    M'ha encantat aquest relat.

  • Akeron343 | 04-10-2018 | Valoració: 10

    M'he trobat moltes vegades en aquest punt de partida que descrius. Mirar-me al mirall i preguntar-me qui caram és aquella persona que hi veig, com si hi hagués un desencaix entre el jo conscient i el vehicle físic...
    M'encanta aquest anar tibant del fil que escrius, aquest deixar-se anar, erràtic, explorador, a la recerca de respostes, d'autoconeixement.
    Moltes gràcies pel relat.

  • Akeron343 | 03-10-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. No crec que pugui aportar res més, als comentaris de l'Aleix i el Nil.
    Sentiments viscuts. Ostres... em sento ferrer en un món d'orfebres.

    Moltes gràcies.

  • Akeron343 | 03-10-2018 | Valoració: 10

    ... la teva poesia. M'ha agradat molt. És un sentiment que moltes vegades comparteixo, focalitzar en altres persones el fet de treure el millor de nosaltres mateixos.
    Suposo que és més fàcil així.
    De totes maneres, si hi pensem, és el que diu el Nil. Els nostres actes reflexen qui som nosaltres, no pas qui volem cuidar/estimar/protegir.

    Felicitats. T'aniré seguint.

  • Akeron343 | 28-09-2018 | Valoració: 10

    La poesia és un gènere que considero fora del meu abast.
    És un art d'expressar amb poques paraules un ventall vertiginós d'emocions, i al mateix temps, un art on la simple dansa dels mots, posats amb precisió i exactitud, m'embadaleixen talment com el mecanisme d'un rellotge de corda... petit, exquisit, delicat, precís.

    És el que em passa quan et llegeixo. Sento l'encanteri d'aquesta conjunció entre l'art i el coneixement.

    Moltes gràcies.

  • Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ... l'actitud que "sua" tot el poema. Penso, crec que racionalment SÉ que és l'actitutd correcta per enfrontar-nos a la vida. Potser jo em quedaria amb l'estar enamorat de tot... el percebre amb gratitud i amb sensibilitat tot allò que fa del món que ens envolta, un lloc certament màgic en potència, fins i tot als moments més foscos de les nostres vides, i que l'únic que fa que pugui no ser-ho som nosaltres mateixos.

    És molt generalitzar, clar. Hi ha situacions a la vida inadmissibles.

    Però penso que hauriem d'intentar viure amb la voluntat que s'expressa al poema.
    Ara em falta aprendre a fer-ho.

  • Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ...al que penso, al que crec, a la manera com voldria estimar.
    Però a vegades la por a la pèrdua m'ha traït. La MEVA por a perdre la persona que em faria feliç, tan sols amb veure-la somriure feliç, m'ha traït, ha torçat sense voler-ho, la meva percepció, els meus sentiments...

    De cap manera ha estat per crueltat, ni per voler dominar, imposar el meu criteri, ni tan sols per crear necessitat cap a mi. M'he "empapat", m'he meravellat de les tres dones que he estimat. He absorbit (integrat a la meva vida), he desitjat la seva llibertat plena, la seva felicitat plena, formar-ne part, compartir, des del nivell més profund de l'ànima ser company de viatge...

    Però he fallat una vegada i una altra... He travessat la línia d'aquell que sóc, d'allò que sento emotivament i penso racionalment, per por a perdre, per necessitat de més i més profunditat, de més i més contacte anímic-espiritual.

    És dur decebre's, sentir que has fallat i t'has fallat, quan tenies l'intenció més lluminosa, amb l'intensitat més aclaparadora.

    Hi ha lliçons que no sé com aprendre.

  • Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ...que em vaig sentit molt identificat amb el que escrius, perquè descrius sentiments i estats d'ànim que, a molts, ens han "atenallat" l'ànima en algun moment de la vida.

    Si no és això... estic per començar a buscar càmeres ocultes al meu cervell, perquè em deus "veure" d'alguna manera.

    Felicitats.

  • Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ... perquè m'agrada aquest relat.
    Suposo que últimament, embrancat en recerques apremiants de respostes, en cercar sentits profundament existencials a cada petit gest del dia a dia, en guarir ferides sagnants de l'ànima...
    ... la idea d'alliberament, que res no tenia en realitat tanta importància, que em transmet el relat, em fa sentir bé. Com una primera alenada d'aire pur a primera hora del matí.

  • Akeron343 | 23-09-2018 | Valoració: 10

    Descriu a la perfecció què m'empeny a escriure. Certament hi ha moments de simple divertiment, però en general allò que em va empènyer a escriure va ser la recerca de respostes, de comprensió.
    Felicitats. M'ha agradat molt.

  • Akeron343 | 19-09-2018 | Valoració: 10

    "... i els meus pensaments que em reben amb un somriure voraç."

    Com sempre, les descripcions i el ritme flueixen, i capturen i creen empatia capa la protagonista.

    Però aquesta frase amb que clous el relat, penetra a l'ànima com una fulla de fred acer obrint-se pas a la carn.

    Moltes Felicitats.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: