Foto de perfil de Akeron343

Akeron343

19 Relats, 41 Comentaris
7501 Lectures
Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
Enginyer introspectiu amb vocació d'arqueòleg i redescoberta passió per la Filosofia i la Psicologia.
Havia estat relataire en una etapa anterior, amb dos pseudònims diferenciats, de relats eròtics i de relats introspectius, vaig esborrar perfils perquè pensava que començava una nova etapa vital, net de passat, un punt zero, però sembla que hi ha càrregues no acaben d'alliberar-nos, lliçons que no acabem d'aprendre.

Nova etapa d'exploració, literària i interna meva. Escric perquè em va bé, em centra, em focalitza, m'allibera... sobretot, em fa sentir que puc expressar-me, que algú pot arribar a comprendre qui sóc, i de passada, compartir sensacions, imatges i percepcions, per si ajuden a algú o per si rebo nous punts de vista que m'ajudin a créixer.

Per correccions, suggerències i proposicions indecents em podeu trobar al correu Saoirse343@hotmail.com

Últims relats de Akeron343

Últims comentaris de l'autor

  • Akeron343 | 12-09-2019 | Valoració: 10

    ... m'han agafat ganes de... gelaaaat!!!

    malpensats.. ;)

  • Akeron343 | 04-09-2019 | Valoració: 9

    L'he començat a llegir amb curiositat, i amb l'insinuació de l'equip de filmació, que al principi no saps si es una realitat o una fantasia, he anat llegint, tot pensant "a veure per on surt aquest"...

    M'ha agradat, un relat molt divertit, amb el punt de torrefacció que requereix un relat eròtic (pel meu gust) i amb el punt de trapelleria que et manté expectant.

    Molt bé. Moltes gracies.

  • Akeron343 | 03-09-2019 | Valoració: 10

    Relat precios.
    El llegeixo i em sento surar enmig de les sensacions que es van desfilant suaument amb les teves paraules.

    Seria bonic despertar al costat d'algú que sent això per mi.

    Felicitats pel relat.

  • Akeron343 | 03-09-2019 | Valoració: 10

    Per a mi, el pitjor de perdre algú és quan et vas adonant de la quantitat de gestos quotidians que feies "amb" o "per" aquella persona sense ni pensar-ho.
    ... quan repeteixes un d'aquests gestos i penses "Ai no!..."
    I la memòria dels sentits que tan be descrius... tacte, olor, so de la veu.

    Cada vegada que he perdut algú he pensat, "la propera no et farà tan mal"... i és una burda mentida. Va com va. Em deu costar de curar les ferides. Dec tenir poques plaquetes emocionals... :D

    Sempre em queda algun element icònic (cançó, objecte, paisatge) que automàticament em connecta amb aquelles persones que he perdut, i una mica amb el sentiment que la persona em va deixar...

    Fantàstic relat, com sempre, que fa recordar moments de la vida, repensar-los, potser aprendre'n.
    Felicitats

  • Akeron343 | 20-03-2019 | Valoració: 10

    M'encanta el teu relat i la manera com descrius. Fa que es "visualitzi" tot a la perfecció.

    Moltes gràcies i espero a llegir mes coses de tu.

    M'has recordat que... l'esmorzar és l'àpat més important del dia!!!

  • Akeron343 | 11-01-2019 | Valoració: 9

    ...si busques emoció per sobre de tacte, si busques ànima per davant de carn, si busques coneixença més que físic (sense que les unes anulin a les altres)... les apps són com un caminar pel desert... un mostruari inacabable de persones que busquen una cara, una foto bonica, i no llegeixen ni els interessa què hi ha al darrera, on la comunicació i el descobriment son tresors gairebé més difícils de trobar que als carrers foscos i humits de la nit humana i on es pressuposa que els homes nomes busquen un "aquí te pillo".

    La incomunicació i la por a patir són la trista realitat. Mentre som vius, d'una manera o altra és inevitable patir. Mentre som vius, la incomunicació és una tragedia.

    Gràcies pel relat.

  • Akeron343 | 30-11-2018 | Valoració: 10

    Llegeixo el relat amb predisposició.
    Vas desembolicant la situació amb delicadesa, amb tempo, com un regal amb un embolcall tan preciós que també cal gaudir-ne.
    El teu "D'aquí a unes hores ens separarem i farem com que no ens hem trobat, d'acord?" talla el moment com una espasa que crema de tant glaçada. Passió erma. Moment roent sense esperança que perduri. Explosió sense incendi.
    Arriba el moment de passió però el talles. Pausa xina, el silenci abans de la batalla.
    Ens condueixes a les profunditats, a la penombra de la vida, on ens atrevim a deixar-nos anar, lluny dels judicis dels demés, i ens fas gaudir amb l'esclat de passió... i llavors...
    ... solitud, desesperança, un regal que es desfà als dits. Un moment a la vida. Ens recordes realment què és la vida.
    Un conjunt de moments que no perduren, bons, dolents, inspiradors o terribles, que no perduren, que el vent i el temps se'ls emporta. L'únic que sempre hi és, és un mateix. En essència solitud vital.

    M'ha agradat. M'ha apassionat. Però el final m'entristeix. M'agrada pensar que demà potser tornarà a sortir el sol. M'agrada enganyar-me.

    Felicitats.

  • Akeron343 | 15-11-2018

    ... perquè per a mi, va ser realment divertit. A mes dels girs argumentals, també ha estat enriquidor escriure al costat de gent tant divertida i de tarannà tan divers.

    Una abraçada.

  • Akeron343 | 24-10-2018 | Valoració: 10

    ...és sovint l'únic que m'ha mantingut en peu, precàriament, però en peu i amb força per fer una passa més.

    Escrius molt bé un sentiment que he sentit molt intensament, i que no hauria sabut expressar millor.

    Felicitats i moltes gràcies pel relat.

  • Akeron343 | 08-10-2018 | Valoració: 10

    ... i jo que m'havia encallat en la convicció que l'atzar no existeix, que és un simple cúmul de paràmetres i circumstàncies que som incapaços de processar...

    M'encanta.

  • Akeron343 | 03-10-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. No crec que pugui aportar res més, als comentaris de l'Aleix i el Nil.
    Sentiments viscuts. Ostres... em sento ferrer en un món d'orfebres.

    Moltes gràcies.

  • Akeron343 | 03-10-2018 | Valoració: 10

    ... la teva poesia. M'ha agradat molt. És un sentiment que moltes vegades comparteixo, focalitzar en altres persones el fet de treure el millor de nosaltres mateixos.
    Suposo que és més fàcil així.
    De totes maneres, si hi pensem, és el que diu el Nil. Els nostres actes reflexen qui som nosaltres, no pas qui volem cuidar/estimar/protegir.

    Felicitats. T'aniré seguint.

  • Akeron343 | 28-09-2018 | Valoració: 10

    La poesia és un gènere que considero fora del meu abast.
    És un art d'expressar amb poques paraules un ventall vertiginós d'emocions, i al mateix temps, un art on la simple dansa dels mots, posats amb precisió i exactitud, m'embadaleixen talment com el mecanisme d'un rellotge de corda... petit, exquisit, delicat, precís.

    És el que em passa quan et llegeixo. Sento l'encanteri d'aquesta conjunció entre l'art i el coneixement.

    Moltes gràcies.

  • Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ... l'actitud que "sua" tot el poema. Penso, crec que racionalment SÉ que és l'actitutd correcta per enfrontar-nos a la vida. Potser jo em quedaria amb l'estar enamorat de tot... el percebre amb gratitud i amb sensibilitat tot allò que fa del món que ens envolta, un lloc certament màgic en potència, fins i tot als moments més foscos de les nostres vides, i que l'únic que fa que pugui no ser-ho som nosaltres mateixos.

    És molt generalitzar, clar. Hi ha situacions a la vida inadmissibles.

    Però penso que hauriem d'intentar viure amb la voluntat que s'expressa al poema.
    Ara em falta aprendre a fer-ho.

  • Akeron343 | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ...al que penso, al que crec, a la manera com voldria estimar.
    Però a vegades la por a la pèrdua m'ha traït. La MEVA por a perdre la persona que em faria feliç, tan sols amb veure-la somriure feliç, m'ha traït, ha torçat sense voler-ho, la meva percepció, els meus sentiments...

    De cap manera ha estat per crueltat, ni per voler dominar, imposar el meu criteri, ni tan sols per crear necessitat cap a mi. M'he "empapat", m'he meravellat de les tres dones que he estimat. He absorbit (integrat a la meva vida), he desitjat la seva llibertat plena, la seva felicitat plena, formar-ne part, compartir, des del nivell més profund de l'ànima ser company de viatge...

    Però he fallat una vegada i una altra... He travessat la línia d'aquell que sóc, d'allò que sento emotivament i penso racionalment, per por a perdre, per necessitat de més i més profunditat, de més i més contacte anímic-espiritual.

    És dur decebre's, sentir que has fallat i t'has fallat, quan tenies l'intenció més lluminosa, amb l'intensitat més aclaparadora.

    Hi ha lliçons que no sé com aprendre.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: