FRAGILITAT... Vol sense destí.

Tots els mitjans de comunicació en parlen. Els canals de televisió emeten una programació especial per l'incident, però ja no existeix consol; NO per a totes aquelles persones que han perdut un, dos... Éssers estimats en el vol destinació les Palmes. Alguns, empesos per la il·lusió d'unes primeres vacances a les illes, d'altres simplement tornant a casa seva... Centenars de persones innocents que ja no tornaran a veure un raig de sol, una nit de tempesta, un estel brillar, uns ulls d'alegria o de felicitat... Juntament amb ells, supervivents en estat de xoc, dels quals l'estat físic potser serà recuperat en les pròximes hores, però el record de la catàstrofe, aquella olor a cremat, els crits d'ànimes innocents lluitant per protegir-se, bassals de sang... Un feedback d'imatges que tardaran a oblidar. Què fàcil és dir a totes aquestes persones: familiars, supervivents "que endavant, que la vida segueix... " Paraules benèvoles però que per ells no seran altra cosa que sagetes directes al seu humil cor. No existeix Déu ni força sobrenatural per poder recuperar la felicitat d'aquells que avui vessen llàgrimes de melangia, sols queda abraçar-los, estar al seu costat, escoltar-los... Shhht, silenci... Potser només necessiten això.

I és trist, perquè sembla que hagin d'ocórrer fets com aquests per adonar-nos de la sort que tenim tots i cada un de nosaltres. Tots aquells que cada matí obrim els ulls i de nit els tanquem, que aguantem retards de trens, autobusos, crits d'un superior estressat, plors de la canalla...
Busquem la felicitat en coses materials, en teràpies naturalistes, en drogues addictives... I obviem que la felicitat germina a les nostres mans, en cada un dels nostres actes, en els somriures, llàgrimes... Tenim la sort de poder gaudir d'aquest trajecte o sender que porta per nom VIDA, i aquesta és tant o més fràgil que el cristall més pur.