"Sweets" Iverson (Èxit/Fracàs)

Sovint, després d'una època de fama, deixant-se endur per l'èxit i la grandesa del moment, cauen en la miseria i perden tot allò que havien creat al seu voltant.

No descobrim com va arribar a aquest punt, però sí se'ns mostra el seu estat actual i els records de les diferències amb el passat.


Ara que el comento i hi faig una ullada des del web, després d'haver-lo llegit directament del llibre (i dedicat! jeje); m'adono que tracta les dues variants del Tema: per una banda l'Èxit inicial i per l'altra el Fracàs al que arriba...


p.d: ara recordo, que el dia de la presentació del llibre, quan vam coincidir, entre tanta gent, no vaig saber relacionar ben bé a tothom... i quan vam intercanviar alguna conversa no et vaig acabar de situar, encara que el nom de gypsy sabia de sobres qui era! però en aquell moment no vaig associar-ho a algunes converses recents que havíem intercanviat pel Fòrum!
Això de ser tant, i entre noms, nics i pseudònims; és un embolic! jeje

ens veiem!
cuida't,
Gemm@

Hola! Tard però aquí està:
Hi ha algunes faltes, que res, amb corrector i diccionari ja estan. Només et dic la més grossa que jo veig que és: "s'ha semblava" hauria de ser "s'assemblava".

Es nota la teva tirada per la poesia, més que per la prosa, perquè escrius amb pocs complements d'aquells que fan lligar les frases. (Es diuen demostratius o copul·latius?).
Per exemple: " (...),màrfegues brutes, dibuixaven un intent de llar esperpèntic." , jo posaria: "màrfegues brutes QUE dibuixaven ...."
O bé: "Cada nit es retrobava amb ell mateix, mirant....", jo posaria: "Cada nit es retrobava amb ell mateix I mirant....".
O bé: "La tarda queia sobre Manhattan AMB UN clarobscur...".

Però potser, és una qüestió d'estil que dóna personalitat al teu text, encara que a mi em sembli estrany.

Sobre el contingut: aquest text és com una foto. És un retrat d'un vell que està en plena decadència i autodestrucció. Per fer això utilitzes força adjectius i imatges que em semblen una mica rebuscats, com grandiloqüents, que no s'escauen a un retrat així, (segons el meu modest punt de vista). A mi s'em fa un pèl contradictori, que posa una distància, una fredor. El vell no s'em fa pròxim. Falta alguna cosa entrelínies, potser. Una atmòsfera més emotiva.
Clar, com que hi havia limitació de paraules, potser li falta una mica més de llargada.

Bé, espero que aquest comentari et serveixi, gypsy. M'ha agradat tenir-te al meu grup.
Fins ara,
ginebre

Aquí tens el meu comentari. Quan vaig veure el títol a la web vaig pensar que em sonava, i ara ja sé de què. És un dels relats participants al concurs que vaig llegir.


* Estructura:
Suposo que se t'ha passat per alt. Has posat una preposició + article i article, i hauria de ser preposició i article:
"Evans i una llista indeturable de gent tocada pel la màgia del jazz"  "Evans i una llista indeturable de gent tocada per la màgia del jazz"

L'accent de "època" no és tancat, sinó obert:
"Va ser una época daurada:"  "Va ser una època daurada:"

La paraula "èxit" porta accent:
"la seva passió, el saxo tenor, exit,"  "la seva passió, el saxo tenor, èxit,"


*Contingut:
El protagonista és un músic, que ha vist com la seva vida anava de l'èxit fins el fracàs. Això ha provocat la seva situació actual; és un sense sostre més que viu al carrer.
Ell mateix recorda com era abans la seva vida i pensa en com és ara.


*Opinió personal:
Com que aquest relat ja el vaig comentar, i en el seu moment ja vaig donar la meva opinió personal, per no repetir-me no opinaré. Ja que continuo pensant el mateix que abans. ;P



Espero que et serveixi d'alguna cosa! :-)

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

SWEETS IVERSON (TALLER)



Hola, gitaneta. Finalment m'he decidit a fer-te el comentari de taller:

TÌTOL: Suggerent: Sweet, dolç, encara que no sàpigues anglès et sona bé. Iverson: Em sona molt bé, també. Evocacions: Bàsquet (el pívot podria dir quelcom aquí). L'objectiu de cridar l'atenció s'ha acomplert. Perfecte!.
INTRODUCCIÓ: Lírica, molt lírica. Jugues amb la bellesa de les paraules (clarobscur de llum somorta), plenament evocador dels capvespres que hem viscut. Dic el mateix en cada comentari de taller però la introducció t'ha d'"aferrar pel coll" com diu en Josep Bonnin i obligar-te a continuar llegint.
NUS: Treballat, explicant la història en flash back, encara que no ens dius res del motiu de la decadència (pot ésser no hi havia espai: Són tres-cents trenta paraules). La comparança de les cançons amb les estàtues l'he trobat molt elaborada, amb un gran sentit de l'estètica. En general aquesta part del text en aquest sentit té una bellesa innegable.
DESENLLAÇ: Un bon final, amb el rodamón adormint-se amb la imatge tan coneguda del pont de Brooklyn a la retina. L'adjectiu "líric" es queda curt.
IMPRESSIÓ GENERAL: Un relat molt bo, amb un lirisme molt accentuat, cuidant molt l'estètica i marcant les diferents parts del text amb una gran exactitud. Tinc molt clar que deu ésser un dels escollits pel llibre de microrelats.

Bé, gitaneta. Ja veus que la crítica no és el meu fort, en canvi escriure algun article o relat tampoc, hehe.

Descrius un món de sonors records i de realitats punyents. Ens deixes al descobert la fragilitat de l'èxit i ens permets veure com en un tres i no-res tot pot canviar de la nit al dia.
Crec que has tractat el tema acuradament, amb les paraules justes i precises, amarades d'humanitat.
Els conceptes èxit i fracàs sempre m'han cridat l'atenció, potser perquè van molt relacionades amb la reconeixença per part dels demés, a una llarga llista de percepcions massa subjectives.
Es pot arribar al cim de l'èxit i sentir-se buit per dins. Aprendre a viure és potser la feina més difícil...

Felicitats per una història que malgrat desenvolupar-se en un escenari llunyà, té la màgia d'esdevenir molt propera. M'ha semblat sentir encara els sons potents i lliures del saxòfon.

Una forta abraçada!

El teu relat em va d'allò més bé per poder explicar el que l'altre dia em va sortir tan malament. Cada història, de la mateixa manera que precisa d'un narrador i unes personatges, necessita del to adequat. La gran majoria de vegades, el to és el secret que fa que una història ens funcioni o no. I el millor de "Sweets" Iverson no és l'originalitat de la història, ja que la història és ben senzilla. El millor del relat no és el caràcter del protagonista que ens fascina amb la seva personalitat. Al meu parer, no. La grandesa d'aquest relat està en la tria del to narratiu. Aquest to és el que aconsegueix fer-nos proper el personatge, commoure'ns davant de la pèrdua d'una vida que va ser plena i, ara, és infeliç. Tot i aquesta infelicitat, Iverson encara pot veure el pont de Brooklyn il·luminat: una esplèndida metàfora de l'esperança.

Quan passegem per les nostres ciutats veiem gent sense sostre, vagabunds que arrosseguen totes les seves pertinences feixugament perquè el que pesa no són les possessions sinó la pena. I moltes vegades ni tan sols els hi dediquem un pensament o una mirada atenta. Però llegim "Sweets" Iverson i ens aturem a pensar en ell i en tots els vagabunds que la memòria ha retratat sense saber-ho. Aquesta és la missió de la literatura, crec: despertar la consciència adormida. I tu, en aquest relat, has complert la missió amb escreix. Però no sempre les muses són favorables. Això és el que volia explicar l'altre dia. No n'hi ha prou amb escriure bé i en dominar l'estructura del conte. Cal saber trobar el to que el magnifiqui. En aquest relat, tu ho has fet. La meva més sincera felicitació.

Fredia

... de relatar que engresca a seguir llegint. Una història que podria ser ben real i que li has sabut posar els ingredients necessaris perquè ens faci adonar-nos de que a la vida no hi ha rés segur ni per sempre.
Felicitats, i una abráçada

el meu nom allí és jaume i la meva contrasenya també és jaume,
en sóc lector, no accepten textos que no siguin en francès

La història en si ja és bona, el final "fracassat" de la vida d'algú que va tenir uns grans moments d'éxit...
Del estil, que l'éxit tampoc dura per sempre...

Però la gràcia del relat no està només en la història, fas una tria acurada de mots, que fan que simplement la sonoritat del text doni ganes de seguir llegint.

P.D: Perdona el "retard" en el comentari, i gràcies per tot.

I pel teu comentari també! ;P M'ha fet il·lusió que algú de relats hi penses... :-)

Un bon relat sobre l'èxit i el fracàs. I és que amb un obrir i tancar d'ulls pots passar d'una banda a l'altra. A saber què li va passar al protagonista per acabar com ha acabat...

Sort amb el concurs! ;P

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

... les incongruencies de la vida. Un ho té tot, potser quan ho tenia no l'hi donava importancia. El seu art sortia com si res, sol. Però cada segon és com si es tanqués una porta darrera nostre, el que ahir era segur, avui no pot ser-ho. El teu protagonista té una gran sort, el seu art ha quedat, hi ha altres persones que la desesperació els ha deixat sense res.
Et dono les gràcies pel teu suport. El teu relat és molt bó. En volem més.
Una abraçada.

Un bon relat que tracta sobre la "inestabilitat" de la vida, de com algú un dia pot ser un triunfador i al cap dels anys no ser ningú...

Una abraçada!

Sol_ixent

Ta chevelure
Expéditeur : Esteban Date : 30/9/2006 0:28:55

Blonde.

J'aime quand de ta chevelure tu déploies les ailes
Et que tes mèches tombent en longues farandoles.
Elles virevoltent, légères comme une danse espagnole,
Sur la ligne docile des tes épaules frêles.

Un jour, j'irai me brûler à ce feu charnel,
Cette crinière ; vivante chimère de boucles folles
Qui consume mon âme et dévore mes idoles ;
Pour cueillir et t'offrir un bouquet d'étincelles.

Quand tu dors, tes cheveux étalés sur le lit
Dessinent les replis d'une mer infinie.
Un soir, j'embarquerai sur cette océan d'or,

Où toujours en partance vers quelques nouveaux mondes,
Je rêverai qu'au creux de tes bras je m'endors
Bercé par l'onde vagabonde de ta tresse blonde.

Esteban d'Ispahan

però pens que la casa s'està ensorrant
no hi ha res de nou per llegir que valgui massa la pena hauré d'anar a ruedesauteurs.com
hi sóc des d'abans de relats

perd