Cercador
Fa temps vaig escriure un poema...
Un relat de: Guspira- Compartir:
Fa temps vaig escriure un poema, fa temps,
parlava de tu, del sol, la lluna i els estels,
parlava d'amor, d'encís i d'uns ulls clars,
parlava d'il·lusions, llum i caramels.
Cada paraula, cada vers, cada estrofa,
els escrivies tu, dona, sobre el meu cor,
un cor buit que poc a poc s'omplí
de noves sensacions i petons a traïció.
Va ser un poema de vespres al vent,
la lluna s'afanyava a sortir, vespres d'hivern,
per veure'ns abraçats un cop més,
fins al darrer batec, el darrer sospir.
Va ser un conte de fades i follets,
un conte de fantasia i desig,
i no t'enganyo si et dic,
que alhora vam ser al cel i a l'infern.
I ara els versos no brollen, les paraules s'estimben,
el silenci ennuega el final sentit d'aquest poema que no és res,
res més que un record del llampec que fou aquell poema escrit
poc a poc, nit a nit, al que avui afegeixo l'últim vers,
mentre la llàgrima cau i l'ànima es perd,
escric tremolant el punt i final...
( fúria i dolor,
esperança i enyor)
Comentaris
-
Un poema que en la primera estrofa situa... [Ofensiu]Carme Cabús | 08-07-2005
...i, mentre avança, va sorprenent, amb imatges precioses: "la lluna s'afanyava a sortir". Una cadència que cada cop es va tesant, fins al final, on la darrera estrofa és poesia destil·lada, esfilagarsada, estesa, que va directa a l'ànima fa tremolar.
Acabes fent poesia pura, com el bon poeta que ets. Procura que tot el poema, des del començament, sigui pura poesia. Endavant!
-
Caram, caram[Ofensiu]nani | 30-06-2005
caram,
maco maco
molt maco
molts sentiments
i ben explicats
ànims -
fa temps[Ofensiu]fill de les ombres | 29-06-2005 | Valoració: 9
el foc que ara ets era sols una guspira, l'amor que ara enyores era un somni, ... i així, el bri de llum que travessa els núvols el temps el convertirà en un nou sol, en que la fúria i el dolor tornaran a ser passió i desig, i l'esperança i l'enyor seran altre cop il·lusió i horitzons nous!
ànim! -
Una correcció![Ofensiu]brideshead | 29-06-2005
perdona, que m'he deixat una "negació" important...
El que volia escriure és:
...només m'agradaria pensar que NO és autobiogràfic....
Perdona, el sentit és molt diferent, oi?
Una abraçada! -
De nou, meravellós[Ofensiu]brideshead | 29-06-2005
Oh... quin sentiment, quina passió, quina tristesa.... és magnífic, sentit, embriagador...
i en especial, aquesta última estrofa:
"...
I ara els versos no brollen, les paraules s'estimben,
el silenci ennuega el final sentit d'aquest poema que no és res,
res més que un record del llampec que fou aquell poema escrit
poc a poc, nit a nit, al que avui afegeixo l'últim vers,
mentre la llàgrima cau i l'ànima es perd,
escric tremolant el punt i final... "
ara no és més que un record d'aquell llampec d'amor, l'ànima es perd, tremoles a l'escriure el punt final que clogui aquesta bella història d'amor...
Guspira, excel·lent, arrossegador com tots els teus poemes,..... només m'agradaria pensar que és autobiogràfic.... perquè si ho és, el cor em faria mal a mi i tot...
Una abraçada, felicitats, veig que segueixes, i què bé que ho fas!
-
Preciós[Ofensiu]Ze Pequeño | 29-06-2005 | Valoració: 9
Quina història més bella. M'agrada com passes de l'eufòria de l'amor, encara que tenyida amb un bri de nostàlgia, a la solitud i el dolor, que es pot palpar en cada un dels vesos finals.
Un gran poema d'un gran autor. Enhorabona.
Una abraçada. -
Tots n'em vicut, d'històries com aquesta...[Ofensiu]Psique* | 29-06-2005
"Va ser un conte de fades i follets,
un conte de fantasia i desig,
i no t'enganyo si et dic,
que alhora vam ser al cel i a l'infern"
No sabies que elscontes sempre acaben bé...?
Què li va passar al teu...?
Com es nota la força amb la que "vas estimar" i el buit que restà en tu en perdre aquest amor...
Versos molt dolços. Poema concís. Sincer. D'amor. Teu.
l´Autor
143 Relats
311 Comentaris
162373 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74