Esmorzars

... paraules. Imatge rera imatge. Preciositat rera preciositat.

Equinozio

que rera un títol com aquest apareixeria un poema tan bell.

Has fet servir un fet quotidià i totalment normal per descriure diferents maneres de veure la vida i de viure-la.

El ritme del poema és bell, com passes fermes però insegures.

M'ha encantat aquest poema. De veritat.

Una abraçada, Bruixot de les paraules!!

que no he esmorzat des de fa molt de temps com cal...
Preciós el ritme del poema, tranquil i pujant d'intensitat fins arribar als llençols rebregats de foguera. Meravellós el final reflexiu:

"Però l'esmorzar que amb molt prefereixo
és la remor de la mar carregada de temps
que m'arrela en el dia que tots anem fent
amb passes insegures però fermes"

M'encanta l'imatge de la 'remor carregada de temps' i les passes insegures però fermes.
M'ha agradat molt la construcció del teu poema, i com a través d'un tema quotidià expresses tantes coses...

Et segueixo llegint!

Una abraçada

Aquesta varietat d'esmorzars és un fantàstic buffet lliure. Imatges a borbolls que omplen cada dia de sensacions i emocions diverses.
No sabria quin esmorzar escollir, per què tots formen part del gran àpat de la vida.
Potser el darrer sintetitza totes les llums i les ombres, tots els sabors paladejats, tot allò que som i sentim...
Què bonic seria poder gaudir de tots els detalls de cada esmorzar, mastegant lentament cada instant viscut!

Petons i fins aviat!

que no esmorzava com cal.

Un got de suc de taronja, unes torrades amb mantega (me n'he comprat de la bona, ara que estic sol) i un got de llet amb cacau en pols i dues madalenes; això si, lluny de primaveres, plujes, mars o llençols: Avui tocava treballar de nou.

M'han agradat aquestes imatges d'esmorzars al començament del dia (quan tot pot començar de nou) i reflexiones (o esculls ) en quin moment et trobes de la teva vida.

Per preferir preferir, també amb quedo amb l'estrofa final.

M'ha agradat llegir-te de nou!
Quan un esmorzar embruixat?

Herny

ara tothom vol els llençols, però recorda que jo som la primera que me'n vaig anar a colgar un vespre amb ells ...

com sempre fas reconciliar-me amb la poesia ...


una aferrada amb aire acondicionat


Conxa

que em fa sentir remors de sol·litud.

Es un bon poema, carregat de figures interesants (em quedo amb els llençols...)