ÉS TEMPS DE CANVIAR DE PELL

Un relat de: aurora marco arbonés
ÉS TEMPS DE CANVIAR DE PELL

És temps de canviar de pell.
De rebuscar en els calaixos
una imatge nova i vella
que amagui el viure diari,
les conveniències socials,
la rutina que ens atrapa
i el rostre desmaquillat.

És temps de canviar de pell.
d’exhibir-nos com voldríem,
de desallotjar del moll
la nostra inherent essència,
de jugar a ser un altre ésser
desinhibit, molt més foll,
fent pacte amb els prejudicis.

És temps de canviar de pell.
D’abillar-nos amb disfresses
que ens ofereixin un món
d’il•lusió i de fantasia,
maquillant el cos i l’ànima
de colors imaginaris
i de boges sensacions.

Ja és el temps de Carnaval.




Comentaris

  • L'humor terapèutic[Ofensiu]
    Illadestany | 15-08-2016 | Valoració: 10

    Es nota, que tens sentit de l'humor, com expliques a la teva biografia. I si realment véns d'un sentiment tràgic de la vida, has fet una magnífica obra, desenvolupant-lo i plantant cara a allò que vas mamar.
    Aquest relat n'és una prova, on imagines la possibilitat de "jugar a ser un altre ser, deshinibit, molt més foll", i d'arribar a crear un món d' il.lusió i fantasia.
    Molt maco, Aurora, fas honor al teu nom.

  • Quines paraules tan naturals[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-02-2016 | Valoració: 10

    Aurora, doncs merci pel comentari tan afable amb la teva comprensió tan humana, que em vas fer al meu relat 'La cultura del despilfarru'.
    La poesia aquesta que fas sobre el carnaval mostra amb les teves paraules magistrals un rerefons humanitari cap al dia a dia, l'ànim de canvi, de renovació. L'he llegida amb fervor i emociona per la teva lucidesa buscant allò millor.


    Sergi : )

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250545 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.