És la guerra

notes de vida, notes de tu al capdevall,
que ets escrita en els teus mots
i balles la seva música invisible,
la de les paraules i els silencis ben avinguts.

petons.

gypsy

Xocar, estimbar-se, sentir-se ferida, tremolar, oblidar... Has escrit un poema on es poden trobar paraules fortes i verbs molt potents, que li donen una energia interna que es troba, però, embolcallada d'una atmosfera etèria, suposo que gràcies als referents musicals, que li permeten enlairar-se per damunt de guerres i batalles i el fragor que elles comporten.

I així ens trobem: Amb ferides, sí, perquè tal com diu el poeta "Todos estamos rotos pero enteros, diezmados por perdones y resabios, un poco más gastados y más sabios, más viejos y sinceros". Però també amb el consol de poder compartir, encara, algunes paraules i el caliu que desprenen, ara mateix mentre les llegeixo, les teves.

En aquest poema trobo que has col.locat molt i molt bé cadascuna d'elles, al lloc exacte on ha d'anar per aportar el seu missatge. Enhorabona!

T'envio una abraçada forta, forta, bonica!
Unaquimera

i imaginatiu. Sorprenent... i tant!
M'ha agradat, el jazz, la guerra, les notes, les bales...
Té un bon ritme, i es llegeix com si ens disparessis amb metra-lletra.

Però, sempre hi ha una però, em sobra el darrer vers. Per mi quedaria MOLT millor sense ell. Més contundent, menys...tòpic....

I és que ja és hora que desterris les paraules amor i odi dels teus poemes :-). Ja en parles amb altres paraules, no calen. De tant repetides estan buides de sentit!

A veure si ens veiem un dia d'aquests, per l'H o on sigui!

Xavier

les guerres i el jazz....no cal triar, oi?
visca els antònims.

quanta raó tens: " l'OBLIT és fer la GUERRA"
Quantes vegades llegim que oblidar és acabar, finalitzar, enterrar, oh quina pau, cremar els records... (és una manera de autodefensar-nos i justificar-nos) I la MEMÒRIA?
Oblidar és lluitar entre l'amor i l'odi, és una autèntica guerra en la que mai, mai se surt victoriós del tot... els bemolls del jazz són gemecs de l'ànima que intenten traspassar parets...
petons, guerrera!

Gràcies pel comentari... Si que crec que a la introducció vaig expressar malament el que volia dir, afegiré algun comentari o alguna cosa perquè no es confongui. Efectivament, jo no penso ni simpatitzo amb cap partit ni ideologia "extremista"!

T'agreixo que m'ho hagis dit!

Petons!

Aprofito per donar-te la benvinguda al teu nou nick de RC!!! Veig que t'has canviat la foto, he de dir-te que m'agradava molt més la foto anterior, la teva. Sinó queda poc personal pel meu gust!

En fi... que m'agrada aquest poema, tot i que, no sé perquè però el trobo una mica "breu"... Ja sé que la gràcia dels millors poemes està en dir molt en poques paraules, però aquí em falta alguna cosa...

Veig que ho has presentat al concurs, jo també he presentat un relat que fa temps que vaig penjar i que -crec- que em vas comentar... ara em dóna mal rotllo haver-lo presentat, perquè he rebut "comentaris negatius" al respecte! Estic pensant en fer-ne un altre, perquè crec que n'accepten 2.

Per cert: espero que t'hagi anat molt bé el pont!!!

Petonets maca! ;-)