És el destí

Un relat de: AVERROIS

Havia sigut un home amb una família, dona, fills. Tenia una casa, cotxe, una feina, no desitjava res més. Però un dia tot allò va canviar. Era de nit i plovia. Tornaven de passar un cap de setmana a la platja. No se'n recorda com va ser, però unes llums li van venir a sobre, de sobte un gran cop, moltes voltes, sorolls, crits i desprès el silenci i la foscor. Aquella foscor que no s'ha tret de sobre mai més.
Tothom li deia que havia tingut molta sort de poder-se salvar, però ell no ho creia així. Aquell dia va ser el començament del final. No va saber suportar la pèrdua dels seus, i es va amagar darrera d'una ampolla. Primer va perdre la feina, li van seguir el cotxe i la casa. Ara tan sols es un vagabund que demana per poder seguir darrera l'ampolla. Una ampolla que cada cop es més gran i ell s'hi troba presoner a dins.
Va fent trontolles pel barri jueu de Girona. No sap quants dies fa que no dorm en un llit en condicions, ni sap si ha menjat alguna cosa, o si va ser ahir o potser abans d'ahir.
Avui està assegut demanant davant de la catedral. Està demacrat i el seu aspecte es lamentable. Es fa fosc i tan sols ha aconseguit unes poques monedes, que canviarà per una ampolla de vi i una mica de menjar. Està a punt d'aixecar-se i anar-se'n quan veu venir una dona gran. Abans de que entri en l'església li demana una caritat. La dona s'atura l'observa i amb cara de compassió mira el moneder i estranyada veu que no li queden monedes per donar-li. Ho torna a mirar i veu que té un cupó de l'ONCE que ha comprat i que es pel sorteig especial d'aquella nit de divendres. Se'l mira i mira al vagabund, li atansa tot dient que no té res més i que la sort potser en aquell número 25193 de la sèrie 025. Ell l'agafa amb cara d'estranyat i mira a la dona tot donant les gràcies. No sap perquè però aquell número li crida l'atenció, el mira, el remira i de cop se'n adona 25193, no potser, es el número prohibit, es el 25 de Gener de 1.993, el dia que ho va perdre tot. Es passa una bona estona mirant-lo i unes llàgrimes li rodolen cara avall.
Un foc interior l'obliga a aixecar-se, necessita alcohol per deixar de pensar. Amaga el cupó del cecs a la butxaca i ja de fosc s'endinsa pels carrerons estrets del barri. No ha passat ni dos minuts quant un jove l'amenaça amb una navalla i li demana tot el que té. El pobre vagabund fica la mà a la butxaca i tan sols treu el cupó dels cecs i li atansa. El jove amb ràbia i ulls vidriosos l'insulta tot clavant-li el gabinet, una, dues, tres vegades. El vagabund cau de genolls al terra, mentre de les mans li rellisca el cupó que com una fulla caiguda d'un arbre va a parar sobre la seva sang. Quant cau estirat a terra tan sols pot veure les sabates del que l'acaba de matar i els dos números de la sèrie del cupó que encara no estan tacats de sang, 25. Obre molt els ulls i mentre mort, tan sols pensa en que avui es dia 25.
Aquella nit en el sorteig de la ONCE va sortir premiat el 25193 sèrie 025.


Comentaris

  • molt be![Ofensiu]
    aleix | 14-12-2005 | Valoració: 10

    ei, he llegit coses teves i m'agraden força.
    Aquest relat és curt però intens, suposo que hi ha quelcom de màgic que fa que la mort se l'emporti al pobre home.

    Només una curiositat, el relat de LA VOLA es refereix al poble Sant Andreu de la Vola prop del puigsacalm??

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

313228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!