ENTRE LÍNIES

ENTRE LÍNIES


La llum entra tímidament per la petita finestra de vidres glaçats. Les espelmes amb el seu ball omplen de ombres les parets del taller del subterrani. A banda i banda de la sala hi ha prestatges plens de ampolles amb líquids que tenen escrits els seus noms irrepetibles en etiquetes envellides pel temps i l'ús. I en altres prestatges s'amunteguen de qualsevol manera rotlles i més rotlles de paper.
Al bell mig de la sala en una gran taula es repenja un home mirant i remirant les proves que fa dies està fent. Aquells papers impregnats d'un barreja de substancies no donen els resultats que Johannes voldria.
Com a bon especialista en fondre metalls per l'encunyació i emmotllar-los per la creació de joies, en Johannes havia aconseguit a força de esforç crear o millor dit millorar el que els xinesos ja sabien fer des de el segle 10, o sigui la impremta.
Tot havia ocorregut un fred Novembre del any 1438. Ell passejava tranquil·lament per les afores de la seva ciutat Maguncia, quan de sobte va aparèixer del mig dels arbres un estrany que li va donar un petit paquet. Realment mai ha sabut perquè aquest home l'hi havia fet aquell favor ja que quan va mirar que contenia el regal hi va trobar unes petites peces metàl·liques representant lletres. La resta tan sols va ser treballar i treballar per aconseguir que la màquina, que ràpidament va dibuixar, funcionés. Dos anys després i amenaçat per l'Esglesia va imprimir el primer llibre, una Bíblia.
Però allò no va ser senzill pel bon Johannes, ja que una nit va trobar una cosa que el va fer posar en guarda. Uns papers del seu taller es van acostar molt a la flama de l'espelma i van començar a cremar. En Johannes al anar a apagar-los va veure estranyat que entre les línies escrites apareixien altres escrits que abans no hi eren. Va apagar el foc i quan va voler mirar el que deien aquells estranys escrits, ja no hi eren.
Des de molt petit sabia que hi havia maneres de escriure missatges invisibles en les cartes que unes persones s'enviaven a les altres, però després de fer mil i una proves a aquells papers, no va ser possible tornar a fer sortir el missatge secret que hi guardaven. El més preocupant per ell era que aquells papers estaven en el seu taller i ell no havia escrit aquelles frases invisibles.
Ara des de fa un any sap que en els escrits que imprimeix en la seva impremta hi ha alguna cosa sobrenatural, no sap si dir màgia o bruixeria, però en els temps que corren ser sospitós de bruixeria pot comportar morir a la foguera.
Per això en secret ha fet proves i més proves fins que han resultat positives. Primer va agafar un paper i el va partir en dos. Una de les part la va cremar com havia passat la primera vegada que va veure els escrits secrets, però no hi va sortir res. Després va imprimir en la resta del paper unes frases creades per ell en la impremta. Una vegada fet això va cremar el paper i sorprès va veure que apareixien algunes línies noves que ell no havia creat. Aquella vegada va pogué llegir i apuntar el que deien, des de llavors busca la manera de poder llegir aquests missatges sense haver de cremar els papers i així ensenyar-ho als que no creuen en ell, ja que això tan sols passa quan està sol. Té un llibre ple de les frases que va anotant, però que tothom li diu que són deliris d'un boig...
Després d'intentar trobar la manera de desxifrar els missatges sense èxit en Johannes s'asseu en el seu sofà i mirat de reüll per la seva dona i els seus fills que creuen que el seu pare s'ha trastocat, llegeix aquell llibre ple, segons els altres de bogeries...
-La Terra gira al voltant del Sol
-Més enllà de Anglaterra hi ha un nou continent que l'anomenaran Amèrica.
-L'home posarà els peus a la Lluna...
I mentre llegeix aquelles frases una brillantor neix en els seus ulls, potser si que és la bogeria.


FI