En nom de la mosca

Un relat de: Perisci

La mosca (gràcies a Déu) va ser salvada gràcies a una senyora sexagenària. Poc després, el drama del pobre insecte va commoure tots els ciutadans: si els fets terribles van succeir el dissabte a la tarda, no va ser fins dilluns a la tarda (gairebé 48 hores justes després) que es van despertar les primeres reaccions indignades contra la terrible injustícia comesa contra l'animal indefens. Els contertulians de les ràdios asseguraven no recordar que mai abans un animal tan petit hagués causat tan enrenou. Ni tan sols el Molt Honorable Floquet de Neu havia assolit aquells nivells de popularitat.
El primer en oferir la notícia als telespectadors va ser un programa de safareig de gran audiència. Segons assegurava la presentadora del programa en qüestió, havien trobat el testimoni de la senyora sexagenària després de rigorosos tràmits típics del periodisme d'investigació. La veritat és que el realitzador del programa tenia el cotxe mal aparcat (en doble fila) i estava fent cua en una ferreteria darrera de la senyora sexagenària per fer un petit encàrrec que no ve al cas. La senyora estava reclamant que li canviessin una bombeta. Semblava ser que quan havia arribat a casa i l'havia tret de la capsa per substituir una bombeta fosa, havia descobert que a l'interior de la bombeta hi havia una mosca atrapada. A la senyora se li havia entendrit el cor i no havia tingut valor per encendre la bombeta sense escrúpols i deixar que es cremés el pobre insecte, i en volia una altra ben nova i sense habitants. Va ser llavors que el realitzador, impacient i temorós de la possible multa, va recordar que tenia un buit en el programa de dilluns i va entrar en joc. Es va presentar com a realitzador del programa, va enredar la senyora perquè li entregués la bombeta i que dilluns s'acostés als estudis de la televisió. La senyora, gran admiradora de la presentadora, va acceptar només per poder conèixer la líder mediàtica. El realitzador va matar dos ocells d'un tret: no fer més cua a la ferreteria i omplir el buit del seu programa.
L'equip del programa va convertir la història de la mosca en un veritable drama que ningú gosaria criticar sense ser considerat un insensible. La senyora va explicar com l'havia trobat, la presentadora li va fer dir el que ella va voler mitjançant la sublim tècnica de fer preguntes ambigües i confuses. Van contactar en directe amb l'empresa fabricant de les bombetes, el portaveu de la qual va assegurar que no entenien com una mosca era capaç de viure dins de la bombeta, i que físicament era impossible haver-hi arribat a entrar, però que des de Control de Qualitat obririen una investigació perquè cap altre artròpode patís aquesta horrible agonia de viure atrapada en una bombeta, i que comprenien que era un greuge contra els éssers vius en general. Finalment, la presentadora va fer entrar al plató a una estrella d'un grup de pop famós gràcies exclusivament a un concurs de televisió, i li va demanar que alliberés la mosca trencant la seva presó de vidre contra una taula. Ho va fer tan teatralment com va poder, va saludar, va fer dos petons a quatre fans histèriques i en sortir del plató encara va tenir temps de firmar uns quants autògrafs més abans de pujar al seu cotxe de luxe. Pel que fa a la mosca, ningú més en va saber res un cop va haver fugit volant de la bombeta, però el més probable és que, atreta per la llum dels focus del plató, morís cremada de la mateixa manera que hagués estat incinerada en vida a dins de la bombeta si algú l'hagués connectat i encès. Coses del destí, digueu-ne mala llet. O perseverança.
La qüestió és que cadenes d'SMS i de correus electrònics van mobilitzar mig país en una gran manifestació per condemnar els fets. Les associacions de protecció animal van penjar-se'n les medalles. Campanyes de boicot contra el fabricant van sorgir de sota les pedres. Maratons per recaptar fons per a alguna ONG centrada en preservar el record de la mosca i mantenir el seu llegat (tothom feia lectures heroiques i profundes de la seva tragèdia personal, o millor dit: "moscal"). Gales d'homenatge a la mosca (que van batejar com a Mosquis) i altres insectes màrtirs. Merchandising. Fins i tot una recepció reial: el mateix Rei es va entrevistar amb un comitè de petits artròpodes: un mosquit, una aranya, una papallona, un cranc de riu americà...
L'empresa que fabricava les bombetes va haver de tancar les seves portes. Feia anys que li costava competir contra els preus de bombetes i fluorescents importats de països amb mà d'obra més barata, i l'agreujament de la crisi causat pel boicot de gran part de la població solidaritzada amb la mosca va obligar l'empresa a tancar i deixar a l'atur al voltant de cent treballadors al càrrec de les respectives famílies. Això sí, tothom amb la consciència ben neta, i satisfet d'haver venjat els dies de segrest que va patir l'insecte, la privació de la seva llibertat indiscutible i innegable.
Ara, un mes després que s'hagin calmat totalment els ànims i vist amb perspectiva, tothom ha oblidat la mosca i tot el que va arribar a sentir per ella (complicitat, admiració, gratitud?). És per això que un servidor us ha recordat tan fidelment com ha pogut que tot això va passar realment, com tantes altres coses ridícules que passen i oblidem, i us recorda també que tots nosaltres entràrem en aquest joc i ens mobilitzàrem per un insecte.
Per cert, només 8 dels treballadors acomiadats han trobat feina en aquest mes que ha passat des dels fets. 3 d'ells en cadenes de menjar ràpid. La resta està estudiant la possibilitat d'obrir una botiga d'insecticides ara que s'acosta l'estiu, ja gairebé li han trobat nom.

Comentaris

  • Lilith | 28-12-2006 | Valoració: 10

    El nom no deu pas ser “la mosca collonera? :D M’ho he passat molt bé llegint la història, a més m’ha agradat molt la forma de la narració. M’agraden molt més les teves narracions que les teves poesies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: