Tot es consumeix i tu sospires

Un relat de: Perisci

Tot es consumeix i tu sospires
perífrasis metamòrfiques
de l'evolució damnada.

Sospires miralls de coincidències,
pures casualitats,
realitats circumdants,

i encara em sento cremar als teus llavis,
desaparèixer en els teus sospirs,
fluir entre ressons dels nostres temps,

i el crepitar del foc en la calma,
que aquesta nit es cremen sospirs
sota els estels... i al fons de l'ànima.

Ara sóc jo els teus sospirs:
beso els teus llavis un darrer cop,
desaparec en la nit.

Desaparec en els teus sospirs.

Comentaris

  • Ostres[Ofensiu]
    diesi | 21-11-2006

    No t'havia llegit mai, però després d'haver-me estrenat amb aquest poema, t'asseguro que ho continuaré fent. És molt bonic el que dius. Els sospirs...

    b#NaT#b

  • un bell poema[Ofensiu]
    gypsy | 21-11-2006

    amb uns mots acurats i sublims.
    No t'havia llegit, m'ha encantat ensopegar amb aquests versos profunds un dia qualssevol com el d'avui.

    una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: