Tot es consumeix i tu sospires

Tot es consumeix i tu sospires
perífrasis metamòrfiques
de l'evolució damnada.

Sospires miralls de coincidències,
pures casualitats,
realitats circumdants,

i encara em sento cremar als teus llavis,
desaparèixer en els teus sospirs,
fluir entre ressons dels nostres temps,

i el crepitar del foc en la calma,
que aquesta nit es cremen sospirs
sota els estels... i al fons de l'ànima.

Ara sóc jo els teus sospirs:
beso els teus llavis un darrer cop,
desaparec en la nit.

Desaparec en els teus sospirs.