Gèlids

Cinc dits gèlids li furguen (sí, ho sent)
la ferida que un eclipsi fallit
quan ha esclatat li ha obert al pit.

Estès, mig retenint la última paraula
equilibrant agonia amb comiat,
l'altre mig, resta perdut i es va emboirant.

El seu voltant progressivament s'apaga.
Dins seu, el regirar-li vora el cor,
què busquen encara en un pit ferit?

Els besos i l'escalfor de les entranyes
acaronen els cinc dits que escruten, cecs:
no s'adonen que la lluna encara és al cel.