Guerra psicològica: Alguna cosa falla

Un relat de: Perisci

Alguna cosa falla. Ho sento en mi, i en l'aire que respiro. No és un nou capítol d'incerteses i dubtes. És l'epopeia sencera de la veu que em murmura directament des del subconscient. M'angoixa: que si encara no m'he adonat de res. M'amenaça: que pensi ràpid, que repari l'error (quin?, oh!, quin?), perquè en cada instant que passa mentre dura tot plegat la meva consciència va enfonsant-se poc a poc.
Tan aviat com vaig percebre que hi havia alguna cosa que no quadrava, la veu es va despertar en mi. La veu sóc jo, això ho tinc clar. És només un reducte rebel de la inconsciència que em tortura sàdicament. La veu flanqueja els meus interrogants (en té la clau, n'estic segur) i supera els obstacles només per venir a jugar al gat i la rata, a recrear-se en la desesperació de les meves súpliques: sisplau... la clau...
Potser el meu subconscient fa tots aquests esforços de mantenir-me en aquest estat perquè també busca alguna cosa. I n'estic segur: la clau que ell necessita no és una altra que la meva pròpia, retinguda a les seves mans, però que sóc jo, portaveu de la consciència, l'únic que ens pot salvar, traient-ne l'entrellat. Tot això és molt complicat, em desborda.
Perdo intensitat. M'apago, m'allunyo de la realitat, espantat perquè hi ha alguna cosa que no és al seu lloc i perquè no sé què fer-hi. Estic en agonia, moro angoixat. El meu subconscient és un suïcida: encara és prou boig per riure-se'n, per mostrar-me el seu menyspreu, per amagar-me la clau i mofar-se de la futilesa d'uns intents que reconec que són patètics. És en moments així que entens per què has mantingut aquest macabre garbuix de pensaments tancat sempre en el subconscient. I és en moments així que et preguntes com es va encetar aquesta guerra psicològica, com vas permetre l'alliberament d'un subconscient furiós, decebut per la història, disposat a cremar-ho tot, amb ell a dins. També aquests interrogants tenen la resposta en una única clau.
Si el conscient és fruit del subconscient, com el podria enganyar? No veig cap més manera d'acabar amb aquesta història que proclamant la veritat, descobrint què falla, com ell vol. Els dos sabem que és la manera de prendre-li la clau de les mans. I llavors, obrint les cel·les dels meus fantasmes, aliar-me amb tots els habitants dels més ínfims racons del meu pensament per ser més fort, més jo, contra tot el que falla en tots els móns.
Però no és tan senzill: noto que en aquests raonaments, en aquesta història, alguna cosa falla.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: